Page 6 -

Tm
2003

cions Irigaren molt afer-se realital i tel11ps s'ami degradanl. Peró catdni Fellx Ronda
alguns es quedaren en simplts projec- esperar vint-i-quatre anys per a lllH~ el
projccle es reemprcngui per part d'una Clj)j no esta va J"Jrevist- bloc~ d'aparta-
tes. . companyia telefónica su"issa, que 80r- mcnls, en ~letril11enr d'llna oferta bote-
Els atls costos de lirar cndavant cls rosament per al paisalgc- dura a tenne lera que fuu rebutjada de baH principio
tails sois lIna part del previsto En el cas El cas que incomplcix tates les caracte-
proj ct.: tes. que Jinalment veieren la de L10rell es preveia construir un teatre risliqlles és el de Sant Grall: I'I10tel de
lIum. eren deguls fonam¡entalrncm a Ja d'cstiJ grec adossat a la mumanya. Mai luxe. sitmn a I'allliga masia de Permita
es va (el". DeIs hotels que es prevcien amb lOla una serie de complcments
seva l1bicació. allunyada del nucli urbA: construir en els diferenls projecles d'Uf- (pis-cina, pistes de lennis i patinatge.
SaJions. Givcrola, MarlassOJ. Sant Grau, banitz:Jcions privades (MurtQssa, CIC.), fou tina realitat, en tant qu.e de
Santa Maria de LJoIell, Llevador i d'al- L1orell, Giverola... ), tan sois dos -el de I'urbanització prevista tan sois es cons-
ln~s eS bastirien cn indrels [¡Itra hora Sant Grau i el de Mar Menllda- va arri- truiren unes paques de les mol.tcs torres
boscos O vinycs i. per tant, es trobaven bar a funcionar. 8 la resta ni lan sois previstcs. Avui en dia el bosc envaeix
uesprovei'dcs de tata f.nfraestrUcLUra tindra un espaj reservat. De fet aguesl els \ials j I'enllumenat del carrer que C:~
(vies d'acces. clavegucram, eleclricitat, ¡fés un lret característié de les urbanit- realitzar~n en previsió d'una gran urbH-
zacianS" tossenques) ta 5t:va aposta per nitzaci6 que no rccixí. L'hotel acaba en
xarxa viaria i X"arxa sanitaria, subminis- I'babitatge, ja sigui primera o scgon3 la rui"IHI i, actU¡¡lmDnt. aquesta propietal
lrament d'aigua potable, etc,). residencia o bé en formA de lOffes, hu n- de gran valor nalural i patrimonial esta
l'orog-rafia del terreny reia que la cons- galows o. fins i lot, - tot i que en prin- en milns de I,a banca...Dc fel, infraes-
trueció de carreteres d'aeces tingllés un trucLurcs iniciades pero no acahades
CQst elcvadissim.ia que requericn 11001- són el Ilegat negatiu, juntament amb
brosos talls e1el terrcny, eXLracció i
Lransport de .Inres, cOllslrucció de murs
de cOnlenció j t1nalmenl superar el "cr-
tiginas dcsnivell deIs penya-segats. que
en cls casos de Martossa i L10rell es
rcsolguerell salvant 185 mdres de des-

nivel! amb una carretera de 750 mctres

de longitud. En el ca; uc la

Urbani¡zació dc Sant Grau, els 400
metres de desnivell es salvar~n amb una
carrelera de cinc quilomctres, construi-
da gracics a les gestions delminüare de

Franco , GOllzalo fiernálldcz de la
Mora, qui casualmeIll tenia Ulla casa en
l'e8menlada urbanització ... Aconscguir
aigua no tingué tampoc una soiució
facH. En alguns casos la presencia d'ai·
gua en el subsól ya perm<;tre d'eXlrcure
aigua utitjlllH;ant puus, COlU fou el cas
de Marlossa; en canvi, a Mar Manuda,
L1orell, l. Gavarra o el Mas Font calgu':
dur-Ia des del nucli urba. La constrllC-
ció d'allres infraestTllctures COJ1l am
viats o t'cvacuació de les aigües resi-
duals 00 compoda tonts prohlemes.

En la majotia deis casos bona part del
que es projectava mai es va dur a la
práctica. A taH d'cxelllple, el projeete
d'urbanit7ació a l' cutoro de les cales
de Pola, Giverola i rotadera, aproval el

1964, preveia ocupar Ul1 centenar
d'bectar~es amb la construcció de dos
botels, un restaurant, un centre cOmer-

cial.. un camping, terrenys d'esports,
espais vcrds. UI1 port esponiu i atrres
instnl'lacions D1arítimcs, a més de les
torres i cls buug.alows. Tans soIs el
¡;:aillping -Camping Pola- fou una reali-
tal, S'iniciaren algllns movimellts de
lCorra i s'instal'\aren algune.s il1fraestrue-
tures. com ara els vials o el mobiliari
~Pil'luminació, que amb el pas del

"