Page 9 -
P. 9
Tmabril 2002
La gestió del patrimoni
públic i I'illa de Blanes
Josep Marigó I Costa,
Portaveu del PSC a l'Ajuntartlent de Blanes
e l patrimoni públic és un bé: propie- donar més serveis als ciutadans, de, si no que ho fan les administracions
tat de la col·lectlvitat, que és gestio- aquests estan entrant en una dinamica a través d'un consarci amb la majoria del
nat pels seus representants democra- economitzada i mercantilista d'utilització Govern de la Generalita\.
tics. Cal puntualitzar-ho, ja que massa del patrimoni públic. Cada vegada més
vegades aquests el gestionen des d'una el capital privat intenta accedir, '1 acce- Pero no ens enganyem. Finalment, si
optica privada I per tant utilitzen parame- delx, a les propietats públiques, algunes es vol portar a terme, caldra capital pri-
tres de rendibilitat i d'optimització que no vegades per donar essenclals, amb fór- vat i aquest capital buscara rendibllitat
són els adequats. mules le9als de cessions i concessions, económica a tota costa i fara negoci a
pero amb una gestió privada i per tant partir d'un projecte públic i en un sól
Des del meu punt de vista, tecnicls- amb el corresponent rendiment econo- públié, És aqui on el PSC vol deixar les
mes a part, el patrimoni públic ésta cóm- mic priva\. coses ciares, ho hem manifestat reitera-
post d'una banda per tots aquells béns 'dament, ha de quedar molt ben definida
tangibles, com són vials, places, parcs, A Blanes tenim actualment un projec- la rendibilitat pública i social del projecte,
immobles, monuments, obres d'art, etc.; te, el de l'llla de Blanes, que és un cas i per assolir aixo cal el máxim consens,
d'altra banda, pels béns dificilment que encaixa forga bé en el que he des- unanlmitat, de tots els representants del
mesurables des d'un punt de vista eco- Conslstori. SI els rendiments socials no
nómic, com són els de la memoria histo- A Blanes tenim actualment cOmpensen la cessió de I'espai, s'haura
rica, la cultura, les tradicions i els cos- de renunciar fer-Io, encara que ens costi
tums i, finalment, pel que jo anomeno un projecte, el de l'Illa de assumir-ho. No podem enlluemar-nos
patrimoni huma, que el defineixo com la nomé.s amb paraules i ·amb dibuixos
capacitat de les persones per adquirir Blanes, que és un cas atractius o amb espots publicitaris, ens
coneixements i transformar-los en saber hi juguem una part del patrimoni públic,
i per tant ser generadors de riquesa que encaixa forl;a bé que és de tota la ciutadania.
intel·lectual.
en el solar públic d'unes No puc finalitzar aquest escrit sense
La rendibilitat del ~atrimoni públic esta manifestar que el projecte lila de
en moltes ocasions contraposada al dimensions importants Blanes també haur§¡ de servir per des-
concepte de rendibilitat del patrimoni prl- envolupar i potenciar el patrimoni
vat, és a dir, els seus beneficís no tenen cri\. Hi hE! un solar públic d'unes dimen- huma, el del coneixement i el del saber.
perqué quantificar-se en euros sinó que sions molt importants, sltuat en una Ho ha de ter-ho ja que només amb la
1<3 seva unitat de mesura no és cap altra zona privilegiada dél casc urba, tant de's potenciació de la formació de les per-
que el benefici per a la col·lectivita\. del punt de vista públic com del punt de sones podrem garantir la qLalitat de
Probablement, un inversor privat no vista privat, Qn fa uns anys· hi van posar vida de la cjutadania d'avui i de dema.
invertirla en una plaga si aquesta no el els ulls uns inversors privats. Certament, La riquesa del patrimoni huma es
reportés cap benefici economlc, en de I'inici, el 1998, a avui, el 2002, han mesura per les petjades que, dia a dia,
canvi el gestor públlc fara aquesta Inver- canviat for9a coses; de moment qul ge§- inscrivlm en la historia i jo desitjo que
sió nQmés amb I'objectiu d'afavorir tiona el projecte no és el capital privat, siguin moltes i importants les que sigui n
soclalment I'entorn o bé de protegir-Io. com en un príncipi volia el matelx alcal- inscrites per dones i homes de Blanes i
per fer-ho possible aixo hem de treba-
Avui dia, les administracions, sobretot llar tots junts.
els ajuntaments, necessitem diners per
le rgste¡¡~--------------------
