Page 6 -

Tm
abril 2002
ha suposat la possibilitat de rer arribar a lota la
població una nova percepció sobre tols els
aspectes i ambits que ;)ft'Cten la preservació
del patrimoni, a través de la participació popu-
lar en diversos !,'tllpS d'estudi. Els grups han
treballal, entre d'altres, sobre la preservació de
l'entorn mari, el patrímoni cultural i sobre la
millora de la senyalil2llció i els itinerarís que es en part a Can Comadran on, per altra banda,
poden fer, a peu, per coneixer el tcnnc muni-
cipal. S'han elaborat valuosos estudis que ja
estan donant fiuíts, Segoos Ramon Botel:, por-
taveu de l'Agenda XXI, l'estudi sobre el fons
maó ha mostrat un litoral en bona
salu!, peró amb dcficicncies. EIs
bascos d'alga posidónia lomen a
ser abundants, pero la major pan
deIs peixos caracteristics que el
poblaven han desaparegut. a causa
de l'excés de pesca. La neteja del
fans mari recomanada en aqucst
estudi, es porlR a tenne dos cops
l'any. L'estudí també ha demostrat
quc els biótops constn¡'ils dins del
mar amb la intenció de servird'ha-
bitaclcs a peixos1 no han servit per
atraure més quantitar d'animals,
pero sí per prolegir la posidónia de
les xarxes deis pescadors. Sega"s
Ramon BOIC!, repoblar de peixos
e1litoraJ és una tasca inimaginable
de resultdts uincerts" encara que es
controlés la pesca. L10ret no comp-
la amb cap "reserva marina". El
proper repte de I'agen,da XXI és la
inelusió d'algunes parcel'les de
Cala Morisca al Pla d'Espais
d'lnterés Natural (PEIN) i la parti-
cipació al Pla d' Acció Local per a
la Sostcuibilitat (PALS). Dins d'a-
quesl Pla es fara Wl estndi sobre el
sol no urbanitzable de Llore!, amb
1'0bjeLtiu dc catalogar el que hí ba a les diver-
ses parcel'les, i aconseguir un millor ús, major
protecci6, i sobretot "critcris concrets de .ges-
rió" d'aquesls territoris, sempre dios. de l'am-
bit de la soslenibilitat. El Pla impulsat per la
Dipuraeió sera cofinauyat per l' Ajuntament
lloretenc i es dura a tenue duranl el 2002.
Pel que fa al li.ttur Museu MlmícipaJ de
-----------'---------------1~f-------------------
L1orel, segous Jou Ramírez, regidor de c!lltu-
m, s'esta treballanl pe! aeonseguir un Pla
Director elaboQlt per especialistes, per tal de
trabar la millor ubicació i la millar manera de
difondre el patrimoni, El futur museu ha de
pennetre I'exposició tant d'elements arqueoló-
gies COm arquitect6nies, actualment guardats
continuen les obres de restauració per tercer
any consecutiu.
La perla del patrimoni lIoretenc, els jardios
de Santa Clotilde, mereixen un capitol apart,ja
que representen un magnífic patrimoni,. d'inte-
res arquitectonic i paisatgístic al mateix temps.
Des de 1997 el Departamenl Municipal de
Turismc gestiona la seva conservaci6, que
suposa tilla despesa fixa anual de 72.000 euros
(uns 12 milions de pessetes). Des d'alesbores
la restauració ha refet els camins de sorra
marina, les escales, ctc. 1sobretot s'han replan-
lal una gran qnanritat d'elemenls vegetals
seguint elmodel original. Als jardins, a cavall
entre el uoucenti.sme j el rcnaixemenr de Villa
d'Esle (Halia), dissenyats per I'arquilecte
Nicolau M. Rubió i Todori, que va ser l'aju-
dan! del constructor frances deis jardins de
Montiui'e, Jean Oaude Nicolas Forestier, s'hí
conserven escultum de Maria Llimona, i la
casa scnyorial. obra del seu mant Domenec
Caries. SegonsAntónia Leal, responsable de la
seva gestió, si es limita "afluencia de visitants
a "quatre gmps diaris de cinquama-persones",
la conservaeió d'aquest espai esta
garanrid.1 de cara al futuro
El patrimoni de Tossa
A les últimes decades del XTX
Tossa veié arribar els primers
visitants que podem anomenar
tUl;stes. No era tan soIs la dispo-
nibilitat de sol i platja alió que la
teia atractiva; també era la seva
lium, el seu isolament secular, la
barreja de rnat i muntauya, la
seva costa' que a partir d'alesbo-
res ha estal anomenada Brava- ,
la seva vila, les seves cases, els
seus can-ers, les seves muralles.
Podríem parlar de molts d'a-
quests elemenlS que composen el
nostro patrimoni, peró ens centra-
rem en els referits al nucli url>á. A
principis del XIX aques! no dire-
na gaire oi en paisalge ni en
extensió del que existía :t tinals
del XV1II: una vila vella enruna-
da, pero encara habitada; unes
muralles molr mal meses, pero
dempeus encara, i unes cases que
en la seva majoria 't1avien estat
Fellx Rol'Ida
constru'idcs enU-c els segles XVI i
xvm. EJs cmrers continuaven essent de terra
o, a tOl estirar, coberts amb atgtUles lioses de
pedro per facilitar el pas deis carros.
L'estmchrru económica tampo_c no devia
havcr patit gaires modlfic..'lcions: pesca, suro,
alguos 3ltesans Lcomerciants-, algun p~ges, etC.
[era possiblement aquesta pervivencia del sis-
tema econ6rnic el que havia fet fOll1anch-e la