Page 7 -
P. 7
Tm
abril 2002
fesomia de les seves cases i carrers. Les crisis Josep Escayola (1928-1936) vila de Tossa. D'aquesta manera de treballar
progressives de la fiHoxera i el suro, a les se'u derivaren diverses deduccions errómes
quals s'bavieo afegit el dificil inici del segle cionals cases de planta i pis creixien en quc es resumeixen en la dila popular: ni hi
XX, acabaren eskmeatlt la demografia, colpe- forma de blocs de pisos. Les necessitats de eren tates les que hi havia de ser ni toles les
jant duramellt 1'economia i arrecerant la vila botig'Oes i restaurants feien desapareixer que hi eren ho eren. Cap de les tretze
en una lctargia crónica que la convertí en una murs seculars. Les velles tinestres gótiques "masies" havia estat mai lma masia cntesa
mena de vila encanlllda. Fou aquest enean! el eren substituldes per mares impersonals d'3-
que durant c1s anys previs a la guerra va a1rau- hImini. En poe més de tres decades bona corn una casa de camp, sin6 que eren cases
re les famílies barcelonines benestants que patt del patriIrlOlli arquitectonic bavia des-
conformaren la colónia. La seva presencia fOil aparegut en beneti.ci d'unes estructures del que en el moment de la seva construccjó ofe-
poc duradora i poc nombrosa eom perque el tot mancadcs de person.litat propia. rien fac;anes a tres carrers. Pero, en canvi,
paisatge de la vila no en rcsullés altera!. cap de les masies del casc urM --Can Gie,
Qnan bona part del mal estava lel saltaren Mas Simonelt, Mas Font- no rebé cap tipus
A partir de 1950 I'arribada del turismc les primeres alannes i aparegueren els pri- de protecció. Molles cases que eren excm-
massiu desencadena un seguil de forces mers remeis. El 1986 el Pla General i el Pla plars únies per ['epoca i I'esti! que "'preseo-
humanes i economiques que modificaren Especial. de Vjla-vella posaren les bases per laven nQ foren mereixedores de protecci6, i
substanciosament I'aspcctc de la vila. Cases a la proteeeió del que glledava. El Pla amb el temps han dcsaparegut en benefiei
General contemplava la couservació de qua- d'Ull no'O edifici despersonalitzat i, en canvi.
del segle xvm foren ensorrades i les seves tre edificis singulars, de tretze "masics de] algunes cases bastides en el segle XX a imi-
case urna", de sctanla-sis cases anomenades
pareel-Ies afegides a altres per permetre la preeisament "cases a conservar"., j cinquan- taeió deles cases deIs segles xvn i XVill
eonslrueeió dels primers hotels. Molts bai- ta-quatrc "cac.;C's amb elernents a eonseIVar'''
xos de cases feicn des~pareixer de les seves eom ara portals, finesues o rafees. La eatalo- foren protegides. Els problemes del PGMO
fa\,anes porlllls i finestres de pedres pieades gació d'cdificis a conservar del PGOUM de no s'aturaren aquí. La seva aplicació va patir
per deixa, pas a amples aparadors. El crei- Tossa es feu a partir de criteris estetics a un IDal endemic de la nostra societat: es fa la
xement economíe impulsa molles families a manca d'cstudis especial itz.ats i a manca lfei, pero no fimcionen els mecanismes de
d'nnesrudi sobrel'evollleió urbanística de la control. Cases protegides eren derniides
ter reformes a la scva c~a vella. Les lradi- impune11lent i amb els anys resultava kafkiá
veure en el cataleg d'ediflcis a conservar que
una delelminada casa d'un calTer era un bloc
de formigó, vidre i alumini. Pel que fa a les
ca-ses a conservar els c]c111cnts ereo prc~erva
des de manera inversemblanl, perdent les
seves ubicacions i funcions originals.
Més que mai cal una poütiea de difusió
del coneixement del patrimoni en tolS els
seus apartats, en tolS els ambits de la socie-
tal. Qui no coneix el que. és seu difieilmenl
ho protegi.ril, i sense la participació ciutada-
na Ics Ueis de protecc1Ó perden la seva for~a
i el seu csperit.
Q. RuWant, R. Cotrina. J. MUI1det Blanes, Uon!t; Tossa •
*ESMORZARS .E
*ENTREPANS
*PLATS COMBINATS CAPE
*COPES tlIT
el Grau n2,6 bolxos
17310 LLORET DE MAR
TEL .972.373102
-------------------1iIw..g~c0'M!iI-------------------
