Page 5 -
P. 5
valor afegit
Immigració i riquesa ³ Enric Ramionet,
articulista
Per ocupar llocs de treball vacants hem obligat molta gent a travessar deserts,
a saltar tanques o a creuar el mar amb barquetes.
Que fàcil que és fer broma sobre aquella benintencionada els deures cívics incomplerts, les convencions socials exòtiques
teoria progressista que defensa les qualitats enriquidores de i situen la càrrega de la culpa en els immigrants. Ja sabem allò
la immigració. En ambients carques és un tema recurrent, quasi del mirall de la veritat trencat en mil bocins, però no és fàcil
un tòpic. La immigració només enriqueix els propis immigrants, d’entendre per quina raó quan la riquesa i la immigració fan pa-
escrivia fa un temps un periodista més aviat grotesc, que em rella no s’inclou sempre el mot treball, que de fet és el que els
temo que demostra a diari i en català que el sofisticament cul- connecta de forma més òbvia i més directa. Tampoc s’entén
tural és perfectament compatible amb la degeneració ètica. Si per quina raó quan es pretén trencar la correcció política es
la immigració fos enriquidora a Salt nedarien en l’abundància, parla de moros i negres i no de vergonyosa explotació vuitcen-
s’afirmava sarcàsticament en una carta al director d’un diari tista. La immigració ha proporcionat mà d’obra barata, suculent
de les nostres comarques. Els morenos i els magribins donen plusvàlua econòmica que deia aquell; i això a Occident ha creat
molta feina per mantenir-los i pagar-los la casa i l’hospital, vaig riquesa i encara ara, amb crisi i tot, la crea. L’ordre econòmic
llegir en un d’aquests fòrums virtuals absolutament dominats mundial genera les migracions i l’ordre polític les frena. La por
pel costat fosc de la vida, inspirant-se, probablement, en allò dels bàrbars i la custòdia gelosa i miop del nostre benestar ha
del pis per al moro que fa uns anys havia comentat amb menys alçat barreres amb el mateix ímpetu que s’incrementaven les
correcció política i el mateix cinisme una cèlebre senyora amb raons per franquejar-les, i és per aquestes raons que per ocupar
monyo. A vegades et farien dir coses grosses. On viu aquesta llocs de treball vacants hem obligat tanta gent a travessar de-
gent? Han vist mai qui corre darrere els camions recollint les serts, a saltar tanques o a creuar el mar amb barquetes. No sé
nostres escombraries? Qui les selecciona en aquelles plantes si mai ens ho retrauran però ho hem d’anotar entre els nostres
de reciclatge tan pròpies del món civilitzat? Han entrat mai a mèrits i recordar-ho quan ens pugen aquelles glopades d’auto-
les cuines dels restaurants per comprovar qui renta les casso- satisfacció.
les on s’elaboren aquells refinadíssims productes d’alta cultura
que ens tenen tan refets? No s’han adonat de qui hi ha enfilat Quan fem ostentació de la saviesa i la justícia pròpia del
a les bastides, o enterrat a les rases obertes pels carrers? Qui món civilitzat. És el mercat de treball, el regular i l’irregular,
fa anar els ganivets als escorxadors? Qui té cura dels nostres el que convoca els treballadors de fronteres enllà i la resta és
avis? No saben d’on prové la carn fresca que calma tanta libido psicopatologia. La d’aquell periodista que reivindicava la supe-
insatisfeta? Els progres invoquen l’enriquiment pensant en les rioritat de l’Occident fèrtil i acceptava els immigrants sempre
expressions culturals i artístiques, en la llum i els colors cosmo- que vinguessin amb humilitat i donant les gràcies, i la del Pacte
polites il·luminant el nostre petit món; els carques esmenten els Europeu sobre l’Emigració que amb un to similar s’ha aprovat
barris degradats, els serveis públics desbordats, la inseguretat, recentment, ocult sota l’enorme polseguera de la crisi. J
5
