Page 4 -
P. 4
celobert de l’editor
Desembre 2008 - Núm. 40 Indigència política
Editor: El gran drama de Catalunya, és la manca generalitzada de cultura política: la
Lluís Amat indigència política està arribant al clímax. La ciutadania no n’és conscient, però
això és la causa primordial de la crisi estructural de la societat catalana actual. La
Telèfon: tragèdia de la Catalunya és que vivim en una plutocràcia (teledirigida des de fora),
639 082 976 perquè democràcia vol dir sobirania popular i control polític. D’aquesta manera, a
casa nostra no existeix –no s’escolta– un veritable debat ideològic aprofundit i, el
Fax: que és pitjor, la majoria dels grans mitjans, principalment els audiovisuals, estan
972 350 685 al servei de la banalització de l’existència humana.
La situació social de Catalunya és, eminentment, feble i precària. El
e-mail: model socioeconòmic, liderat pels sectors inflacionistes que han fet figa, no
info@celobert.cat aposta ni per la qualitat ni per la investigació. Aquesta nefasta filosofia ens aboca
al desastre, ja que la indigencia política és letal. J
Patrocinadors:
Establiments anunciants JOAN ANTONI POCH / El Punt
Col·laboradors: Ara pla!
Alba Lupiáñez i Mateu,
Aitor Roger, Joan Ferrer i Bernat, Com ho explicarem?
Jordi Colomer, Fèlix Rabassa i Martí,
Marc Pérez Giménez, Juli Valdunciel, La culpa de les crisis sempre la tenen els altres. Tothom té a punt un discurs,
Joan Domènech i Moner, Lurdes Artigas, més llarg com més amunt estigui en la jerarquia, per justificar l’encert de la seva
Mario Ros, Jordi Gaitan, actuació, i els qui es deixen endur pel corrent lamenten haver-se’n refiat tant.
Jordi Pérez, Marc Coll, Pol Ginesta, Tanmateix, no es pot passar per alt que com més lliure és una societat més
Ramon Freixenet, Jordi Meléndez, depèn tot el que passa de les múltiples decisions que prenen els seus individus.
Amaranta Gibert i Miquel Essa Que no tinguin tota la informació que els caldria, és un fet; que encara que la
tinguessin no sabrien processar-la adequadament, és un altre fet, i que ens
Convidats: enreden per totes bandes, tampoc no n’hi ha cap dubte. La qüestió és si hem
Xavier Crespo i Llobet, estat i si som prou responsables per no perdre el control de les nostres vides;
Enric Ramionet i Salvador Cot realment, no ho som proa des del moment que som depenents d’empreses que
ens consideren mà d’obra intercanviable en tot moment per una altra de més
Il·lustracions: barata, que vivim en una casa que és del banc i que ens refiem que el govern
Octavi Intente i Marc Sangrà ens traurà les castanyes del foc. Una altra idea a tenir en compte és que és
l’assumpció de riscos i no una prudència excessiva la que porta a l’enriquiment
Fotos: individual i al progrés col·lectiu. Però potser el risc assumit en conjunt és massa
Elisabeth Gispert, Arxiu celobert, gran. És propi i natural, des de fa segles, que els pares aspirin a deixar als fills un
Patronat de Turisme Costa Brava Girona patrimoni més gran que el que han heretat, així com un món més estable en què
i Servei d’Arxiu Municipal de Lloret de Mar hi hagi més oportunitats.
Ara tot apunta que aquesta generació només serà capaç de llegar un farcell
Consell lingüístic: de deutes i d’ignoràncies. J
Anna Camps i Puig
Disseny de continguts:
Lluís Amat
Disseny gràfic:
Lluís Amat i Jordi Sureda
Preu:
NO TENIM PREU
DIPÒSIT LEGAL: GI-1121-2003
CAP PART D’AQUESTA PUBLICACIÓ POT SER
REPRODUÏDA O DIFOSA PER CAP MITJÀ SENSE
PERMÍS DE L’EDITOR.
celobert, opinions solvents!
4
