Page 12 -
P. 12

~ Joan Doménecn Moner,
                                                                                                                                         historiador

Una c olla de lloretencs acabem de ter un viatge que resulta excepcional per una serie de clrcumstancles:

perqué el periple recorregut tenia unes connotacions historiques, perqué hi havia una sentít institucional,
perqu é els 1I0cs i els paisatges visitats han resultat únics, perqué el vaixell emprat era una goleta de dos ar-
bres const ru"ida el 1874 a Noruega i, sobretot, perqué molts deis que ens vam embarcar -i la paraula pot tenir

perfectament els dos sentits corrents, el de pujar a bord i el d'embolicar-se en una aventura- no érem experts
en I'art de navegar i, per tant, ni tan sois t eníem segur que no ens haguessin de tornar aterra.

                                                                                                Cornprendra el lector la gosadia inicial, els dubtes i la satisfacció
                                                                                                final per haver superat tot aix ó.arnb un éxit rotund i haver fet una
                                                                                                travessia fant ástica, uns contactes enriquidors amb persones i
                                                                                                institucions de Bolsena, Bonifacio, l'Alguer i Carloforte que van
                                                                                                superar les previsions i, sobretot, amb un clima de germanor
                                                                                                palpable, fins i tot amb la gent de la tripulació que no coneixíem
                                                                                                i que es van deixar conta giar, també, per la nostra il·lusió. Els
                                                                                                ho hem d'agrair i. per no oblidar-ho després, deixem ja con-
                                                                                                signats els noms deis mariners: el capita Juan de la Matta, de
                                                                                                Barcelona, el rnecanic L1 uís Graupera, de El Masnou, el cuiner
                                                                                                Jordi Fatjó, de Tiana, i els tripul ánts Josep Guardia, de Sant
                                                                                                Caries de la Hapita i Manuel Rubio, de Barcelona. Cal afegir-hi
                                                                                                Pere de Prada, que semblava un mariner més pero que feia el
                                                                                                viatge en qualitat de tot óqraf diguem-ne oficial i que, al vespre,
                                                                                                per Internet, penjava algunes fotografíes, amb comentaris molt
                                                                                                sentits, perqué tothom ens pogués anar seguint a distancia. Cal
                                                                                                subratllar, potser, que també va ser important conéixer de prop
                                                                                                la gent de mar, a vegades una mica especial, fins i tot tosca o
                                                                                                dura en algun moment, pero franca i cord ial en altres. Sense ex-
                                                                                                plicitar-ho, es veia que, d'entrada, acceptaven les nostres rnan-
                                                                                                canees en experiencia marinera, les suplien i ens respectaven
                                                                                                co m érem. De tots, en general, en tenim un bon record.
                                                                                                El vaixell, que va ser la nostra casa flotant durant set dies per
                                                                                                a uns i quinze per a d'altres, entre ells el qui subscriu aquests
                                                                                                comentaris, era un espléndid veler de 33 m d'eslora total i 6,76
                                                                                                de maneqa máxima, 2,96 de puntal i 3 de calat, amb un des-
                                                                                                placa rnent de 130 Tm, amb una superficie de veles de 360 m2
                                                                                                i equipat amb un motor Caterpillar de 402 cavalls, i un parell de
                                                                                                generadors per produir corrent a 220 per als electrodo méstics
                                                                                              de la cuina i l'aire condicionat de I'interior. Ens hi vam adaptar
                                                                                                perfectament i va passar a ser, durant un temps, un element
                                                                                                familiar més que, fins a cert punt, ara enyorem una mica. Co-
                                                                                                mandar o enrolar-se en aquest vaixell és, en part, un gest de
                                                                                                romanticisme, com ho fou el del qui va comprar-lo a Noruega,
                                                                                                on havia servit per a la pesca i emmagatzament del bacalla, que
                                                                                                després va portar-lo a Barcelona, el va restaurar i el va deixar
                                                                                                a punt per servir d 'escola de navegació tradicional a través del
                                                                                                consorci El Far, que agrupa les principals institucions: Ajunta-
                                                                                           ment i Diputació de Barcelona i Generalitat.

                                                                                                 12
   7   8   9   10   11   12   13   14   15   16   17