Page 12 -

~ Joan Doménecn Moner,
historiador

Una c olla de lloretencs acabem de ter un viatge que resulta excepcional per una serie de clrcumstancles:

perqué el periple recorregut tenia unes connotacions historiques, perqué hi havia una sentít institucional,
perqu é els 1I0cs i els paisatges visitats han resultat únics, perqué el vaixell emprat era una goleta de dos ar-
bres const ru"ida el 1874 a Noruega i, sobretot, perqué molts deis que ens vam embarcar -i la paraula pot tenir

perfectament els dos sentits corrents, el de pujar a bord i el d'embolicar-se en una aventura- no érem experts
en I'art de navegar i, per tant, ni tan sois t eníem segur que no ens haguessin de tornar aterra.

Cornprendra el lector la gosadia inicial, els dubtes i la satisfacció
final per haver superat tot aix ó.arnb un éxit rotund i haver fet una
travessia fant ástica, uns contactes enriquidors amb persones i
institucions de Bolsena, Bonifacio, l'Alguer i Carloforte que van
superar les previsions i, sobretot, amb un clima de germanor
palpable, fins i tot amb la gent de la tripulació que no coneixíem
i que es van deixar conta giar, també, per la nostra il·lusió. Els
ho hem d'agrair i. per no oblidar-ho després, deixem ja con-
signats els noms deis mariners: el capita Juan de la Matta, de
Barcelona, el rnecanic L1 uís Graupera, de El Masnou, el cuiner
Jordi Fatjó, de Tiana, i els tripul ánts Josep Guardia, de Sant
Caries de la Hapita i Manuel Rubio, de Barcelona. Cal afegir-hi
Pere de Prada, que semblava un mariner més pero que feia el
viatge en qualitat de tot óqraf diguem-ne oficial i que, al vespre,
per Internet, penjava algunes fotografíes, amb comentaris molt
sentits, perqué tothom ens pogués anar seguint a distancia. Cal
subratllar, potser, que també va ser important conéixer de prop
la gent de mar, a vegades una mica especial, fins i tot tosca o
dura en algun moment, pero franca i cord ial en altres. Sense ex-
plicitar-ho, es veia que, d'entrada, acceptaven les nostres rnan-
canees en experiencia marinera, les suplien i ens respectaven
co m érem. De tots, en general, en tenim un bon record.
El vaixell, que va ser la nostra casa flotant durant set dies per
a uns i quinze per a d'altres, entre ells el qui subscriu aquests
comentaris, era un espléndid veler de 33 m d'eslora total i 6,76
de maneqa máxima, 2,96 de puntal i 3 de calat, amb un des-
placa rnent de 130 Tm, amb una superficie de veles de 360 m2
i equipat amb un motor Caterpillar de 402 cavalls, i un parell de
generadors per produir corrent a 220 per als electrodo méstics
de la cuina i l'aire condicionat de I'interior. Ens hi vam adaptar
perfectament i va passar a ser, durant un temps, un element
familiar més que, fins a cert punt, ara enyorem una mica. Co-
mandar o enrolar-se en aquest vaixell és, en part, un gest de
romanticisme, com ho fou el del qui va comprar-lo a Noruega,
on havia servit per a la pesca i emmagatzament del bacalla, que
després va portar-lo a Barcelona, el va restaurar i el va deixar
a punt per servir d 'escola de navegació tradicional a través del
consorci El Far, que agrupa les principals institucions: Ajunta-
ment i Diputació de Barcelona i Generalitat.

12