Page 10 -

Ciutadania
L' educació és cosa de tots
Les cooperatives de pares q ue als anys 70 van crear les se-
ves própies escoles i que continuen ges tionant-les són una
prava de que a Cata lunya hi ha tradició de pa rticipació de les
fam ílies en I'educació de is seus fills. Tam bé ho só n els 12.000
pa res qu e formen part de is co nsells escolars i els milers qu e
formen part de les AM PA. Ma lgrat tot , són pocs. A les darrere s
eleccions als co nse lls escolars, la participació deis pares ha
estat per sota del q ue s 'es pe rava. Nom és va partici par-hi un
16,01% de is pares de les escoles públiques i un 7,22 % de les
escoles concertades.
El d ista nciament entre els prafes sionals i les famílies cada cop
és més gran. Els docent s veuen co m aquells qu e hau rien de
ser els seus có mp lices qüestionen els seus meto de s i la seva
vaíua i les fam ílies veue n com se' ls qüestion a la ca pacita t de
posar límits als seus fills i no se'ls valora la d ific ultat de conci-
liar feina i família. Sovint els mestres es queixen que els pares
donen més credibilitat als alumnes q ue no pas a ells quan hi
ha un pro blem a. Si s'actua d'aquesta manera, els alumnes
cre uen qu e la seva opinió és la va lida. El resu lta t són joves ir-
resp onsab les que viuen una bomb olla fet a a mida i c reuen qu e
sempre hi haura un ad ult que els traura les cas tanyes del foc i
qu e respond ra pels seus actes. Cal rec up erar I'autoritat reco-
neguda i respectada cap els docents com també ca l recuperar
la confianca en la capacitat de les famílies de fer la seva part
de la feina ben fet a. Pares i mes tres s'han d'ajudar i han d e
treballar pe r un objec tiu co mú: I'ed ucació de I'infant. Pero amb
absolut respecte i abso luta co nñanca entre tot es d ues parts ,
sense c reuar la rat lla invisible qu e sep ara escola i fam ília. Els
expe rts diuen qu e en un ambient seg ur i amb no rm es cia res
els pares i els professors haurien d'esdevenir models educa-
tius de referencia. La complicitat de les dues parts hauria de
fer que els infan ts tinguessin una educació solida i coherent
pe r poder estar prepa rats per ser ciutadans responsables i
resp ectu osos am b els altres .
Tot aixo és molt maco i molt íacil sobre el paper, pero per
aconseg uir-ho de debo , no val només queixar-se i ac usa r-se
mútuament. Cal que to ts treballem de valent i q ue tots hi po -
sem el coll . celobert •
10
El no de Villar i. .. (Companyia)
Un deis objectius de la federació catalana de futbol és aconsegui r
el reconeixement internacional de la selecció catalana. Aquestes
darreres setma nes s'ha parlat molt de la negativa del president de
la Federación Española de Futbol, Angel Maria Villar, de prohibir el
partit entre Catalony ái els EEUU en data FIFA, una data reservada
oficialment per a les seleccions. Villar, que en la seva epoca de
jugador va do nar un cop de puny a Johan Cruyff que va suposar
la seva expu lsió d'un Bilbao-FC Barcelona. ara ha tornat a donar
un cop de puny a la taula per evitar que Catalunya pugui veure a
la seva selecció.
En aquest sentit la federació catalana ha fet públ ica una nota on
destaca el suport rebut i on es diu textualment:
"agra'im les nombroses mostres de suport rebudes per les institu-
cions públ iques, la gent del futbol catala, clubs, directius, jugadors,
tecnlcs, arbitres, la famí ia de I'esport a Catalunya i de molts punts
de I'estat espanyol, així co m moltíssims ciutada ns i ciutadanes de
Catalunya". Una nota que manté el compro mís assolit fa temps de
seguir treballant per la selecció: "reiterar que l'objectiu de la FCF no
és només a curt termini. Lajunta directiva de la FCF esta treballant
i íreballar áen diferents amblts, entre d'ells el jurídic, per aconseguir
que el dret a decidir quan pot jugar la selecció catalana Ii sigui
reconegut tant pel partit del 14 d'octubre com en el futuro
Josep Sierra, en aquesta po lémica és ciar: "nosaltres treballem
a tots nivells, pero cal un pronunciament i un co mpromís polític
per seguir avancant." Aquest setembre tant CIU co m ERC han
presentat mocions al Congrés deis Diputats sobre les seleccions
esportives catalanes, unes propostes que van ser rebutjades pels
vots del PSOE i el PP en una sessió marcada per una nova guer-
ra de samarretes. De mo mento el que sembla ningú tocara sera
l'Euskadi-Catalunya previst per les prope res dates nadalenques
a Bilbao . En aquesta epoca, i com que no es una data FIFA, els
clubs no estan obligats a cedir als jugadors. El delegat territorial
apunta que: "els principals problemes sempre sorgeixen de clubs
de tora". Sierra també reconeix que : "hi ha algun jugador que no
sent els colors i declina la possibilitat de jugar: "en tot cas, s ón una
minoría."
Recordem que ara ja fa uns quants anys milers de catalans van
signar per aconseguir el reconeixement de les seleccions espo rti-
ves catalanes a nivell internacional, un objectiu molt més amb iciós
que els partits de costellada que, ara per ara, alguns estame nts
po lítics i esport ius perrneten. L'objectiu, recordem era, entre d'al -
tres, poder veure amb tota norrnalitat un Catalunya-Espanya. Sera
Possible? celobe rt .