Page 4 -
P. 4

Juny de 2007 • Núm. 27                  de I'editor

   Editor: Lluís Amat                       Nacionalisme catala al govern
                                            de Madrid
   Te leto n: 639 082 976
   Fax: 97 2 350 685                        Ara que ha tornat el de bat en el si de Co nvergenc ia i Unió sobre la
  e-maí l: info@celobert .cat               co nvenienc ia de particip ar en el govern de Madri d , vo ldria fer algun
                                            recordato ri historie. Voldr ia recordar qu e qua n es va co nso lidar com
   Patrocinadors: Establim ent s            a opció rnalorlt arla el catalanisme co nservador, a partir de l 190 1 -ja
   i entitats anunc iants                   fa més d 'un seg le- amb la fund ació de la Lliga Region alista, el nou
   Col·laboradors: Anna Ca mps i            partit va tenir molt ciar qu e, a m és d'actuar en la po lítica catalana,
   Puig , Rosa Giralt, Laura Juanola,       vo lia fer també po lítica espanyola . A diferencia del nacíonalism e base ,
   Alba Lupiáñez i Mateu, Cristina          qu e tot renun ciant a fer po lítica espa nyo la aspirava a aconseg uir que
   Fern ández i Recasens, Aitor Roger,      els base os pogu essin dec idir els seus destins sense inqerencies es-
   Joan Ferrer i Bernat, Félix Rabassa      panyoles, el cata lanisme de la Lliga volia ser dec isiu en les reformes
   i Martí, Guifré Ripoll, Marc Pérez,      necessaríes que requ ería I'estat espanyo l.
   Juli Valdunc iel, Joan Oom ene-          Aqu esta vo luntat de fer po lítica espa nyo la va portar el partit a practi-
   eh í Mon er, Eric Bertran, Miquel        ca r un pragm atisme qu e, sov int , va co ndicionar els principis ldeo ío-
   Pujad as, Mario Ros, Jordi Gaita n,      gics qu e inicialment havia defensat. Al mateix tem ps, els dos dirigent s
   Miquel Pujad es, Lluís Hernandez i       més des taca ts de la Lliga es van rep artir els rols: Enrie Prat de la
   Soma li i Clara i Manel Cruzado.         Riba faria la política de Cata lunya end ins i Francesc Cambó faria la
   Convidats: Joan Puig i Cordón,           política de Cata lunya enfora. I be n aviat s'inicia la co l·labo rac ió amb
   Xavier Crespo i Llo bet i Roser          els partit s dlnastics espanyo ls i p rog ressivame nt es va anar accentu-
   Atm etlla.                               ant el seu co nservadorisme , finalment, represent ant s del cata lanisme
   Consell lingüístic: Anna Camps           co nservado r entrven al gove rn de Madrid . L'1 de novembre del 1917
   i Puig                                   Felip Rod és i Vent osa i Calvell va n entrar pe r primera vegada en un
   Fotos: Laura Juanola, Foto Kis,          govern presidit del liberal García Prieto , davant l'arnenaca revolu cio-
   Arxiu celobert i Servei d 'Arxiu         naria que s'havia plantej at I'agost d 'aquell any, i pocs mesos després
   Muni cipal de Lloret de Mar.             era el mateix Cambó qui entrava al Govern. Fins a la instau ració de
   1I·lustracions: Narcís Balm anya         la dict adu ra de Primo de Rivera , el 1923 - qu e la Lliga va aplaud ir en
  Disseny grafic i de continguts:           els seus inicis-, foren diverses les ocasions en qu e el cata lanisme va
   Lluís Ama t                              entrar en els gove rns d 'Esp anya i sem pre en mom ents de c risi.
   Preu: NO TENlM PREU                      Les co mparac ions sempre só n odioses , entre altres raon s perqu é les
                                            situac ions semp re só n diferent s , pero és evident que hi ha tarannas
         DIPOSIT LEGAL: GI-1 121-2003       histories que es manten en. Si la hist oria ens ha d'ense nyar alguna
                                            cosa és , prim er, que en cap cas no s 'ha de renun ciar als prínci-
  CAP PART D 'AQUESTA PUB LICA CIÓ POT SER  pis ldeol óqics, i dos, que seria un greu error qu e la pa rticipac ió es
                                            produ ís en mom ent s de cris i o per resoldre pro blemes estr ucturals
REPROD UIDA o DIFOSA PER CAP MITJA SEN SE   de la vid a po lítica. En aq uests casos la pa rticipació hístor ícam ent mai
                                            no va sortir bé . Quan la historia es repetei x, desg raciadament, es
                    PERMis DE L'EDITOR.     co nverteix en farsa .•

                      Portada:              BRULL, L' ARTISTA, EL MESTRE, L' HOME
       Fac;ana marítima de Lloret
                                            EXPOSICIÓ A LLORET DE MAR
          Foto: Maria A. Comas
                                            L'any 2007 es celebra el cente na ri del naixeme nt de I'escult or catala Josep
                                            Maria Brull. En Co mmemoració d' aquest esdeve niment tenen Iloc un segu it
                                            d 'exposicions itinerants a diferent s localitats de Catalunyaon I'escult or va
                                            roma ndre en alguna etapa de la seva vida . Ara Ii toca el torn a Lloret de Mar.
                                            Pessebres , nus femeni ns, maternitats, retra ts infantils, esce nes cos tumiste s,
                                            gent de mar... , só n els motiu s que c isellats per la ma de Brull enllac en de
                                            manera natural i personalíssima , la tradició amb la mod ernit at , motiu s que
                                            des de l 27 de juny fi ns al 20 de j uliol es troben a I'abast de tot hom a les
                                            de pen de nc ies de la Sa la d ' Exposicions d e l'Antic Sin dicat (Carrer Sa nt
                                            Pe re , 36) d el municipi d e l.loret de M ar. •

                                                           4
   1   2   3   4   5   6   7   8   9