Page 3 -

Valo afegit ~ Enrie Ramionet,
articulista

Des de les trinxeres

Hi ha gent que no té els ingressos d 'un promotor, ni el prest igi d 'un metge, ni els seus me-
rits labora ls susciten I'admiració i les adhesions que susciten els d 'un esp ortista d 'elit, pero
a aquesta gent se Ii encarrega que reco nstruei xi els precaris equi libris de la nostra societat.
Són gent que t reballen d 'edu cador en una UEC . Aquests centres des tinats als nois i noies
més refractaris a !'edu cació, a alumnes que, a més d 'un rend lmentacadernic desastrós,
presen ten trastorn s greus de cond ucta i que han estat rebutjats pe l sistema educatiu con -
vencio nal. Són angelets ind om íts que carreg uen les aules d'electricitat , desafien I'auto ritat
deis docents i els des esperen i els sumei xen en depressions i que, a més , esdevenen un
pertorbador lIast per als seus companys. Ja ho veuen, poden ser persones apare ntment
fraqlls que treballen al front i, el que resulta més sorprenent , prabablement els agrada.
Sentint-Ies relatar amb tanta passió com eloqü encia el seu pas diari per les trinxeres, és in-
evitab le so spit ar-ho. I aqu est gu st qu e em sembla endevinar per la seva feina, seguramen t
tan intuñiu com reflexiu, és una exce l·lent not icia perq u é, de fet , esdevé un anunci espe ran-
cador. Si les cr iatures, sovint cru els, desafiadores, que a vegades es proclamen irrespon -
sablement i angu niosament racistes, o nazis, fossin exclusivament aquests petits mo nstres
perfe ctes , la vida laboral d'aquestes persones seria un infern sense atenuants . I no ho éso
La seva feina no és la feina de co nte nció que alguns pretenen i, a vegades , petits exits
diaris s' omple n de sentit: breus complicitats, gesto s am istosos o generositats esponta nies
que obren escletx es a la crosta que complica la relació de la seva client ela al món .
Aque sta gent opi na q ue tot i I'existencia de dete rminats co nd icionants soc ials, co nvé evitar
els c1ixés, que ni aq uests nois respo nen a uns perf ils nítids, ni existe ix cap manual per
recupe rar-los. Saben formular les preg untes pero no les respostes , afirma , i afegeix que
no es po t fer res més que treballar-hi des de la pro xim itat per influir-hi. Que cal accedir al
seu pro pi territori per orde nar-lo, i tot i que és co nvenient impos ar el principi d'auto ritat i
procurar que assume ixin les co nseq uencies deis seus actes, no és recom anable recó rrer
a I'enfrontament direct e, que resulta m olt més eñcac arriba r-hi periferlcarnent. A aq uests
joves add ictes al risc, els complauen les situac ions limit. Són gent desconce rtada, blo-
quejada sentimentalment , amb una autoestima baixa i que justament pode n tra bar la seva
identitat en to tes aquestes actit uds qu e per a la nost ra societat constituei xen practicament
un compendi del mal. Els ed ucadors eviten parlar del fracas oNi del d'aquestes criatures ni
del seu, i aix ó, no sé si se n 'adonen, és extraordinari. Esment en col·legues admirables: aqils
mentalment , capaces d 'apaivagar amb un pare ll de co mentaris ironics les hostilitats més
enceses, de co ntro lar-se , dom inar i redrecar les situacio ns més ten ses, d' influir pos itiva-
ment en les personalitats més torturades, capaces , en def initiva, d 'harmonit zar prodigiosa -
ment tot aqu est caos. No tenen els ingressos d'un promotor, ni el prest igi d 'u n metge, ni la
fama d 'un futbolista, la qual cosa permet ter-nos una idea de fins a quin punt la nostra és
una societat sensa ta.
Hauríem de ser més generosos amb aquesta gent que es desgasta a les trinxeres per
salvar el món. Si troben alguna d 'aqu este s persones , co nvidin-Ios a dinar, cedei xin-Ios el
seient, no sé: ab racin-los, _

3