Page 10 -
P. 10
La memórl histórica
~ Félix Rabassa i Martí,
historiador
Trenta anys de les primeres eleccions democraticues
a l'Estat espanyol després delfranquisme (1977)
Els membres de I'anomenada Comissió de is Les votacions al Principat co nfiguraren un escenari po lític en el
Nou de la POD, reunits a Madrid el 4 qual el PSC-Congrés en coa lició amb la Federació Cata lana del
de gener de 1977 per negociar amb PSOE - amb el seu líder Joan Reventós- era ~ I partit que obte-
el govern la restauració de les garanties nia més supo rts a les elecc ions al Cong rés espanyo l, amb un
dernocrátíques. D'esquerra a dreta, 28'4% deis vots i qu inze diputats; el PSUC de Grego rio López
A. Cañella s (UDC), F. González (PSOE), Raimundo fo u la sego na forca més votada, amb un 18 '2% deis
S. Carrillo(PCE), J. Satrúst egui sufragis i vuit diputats; el Pact e Democratíc de Cata lunya dirigit
(Alianza Liberal) , E. Tierno Galván (PSP), per Jordi Pujol -eoalició de Con vergencia Democr ática (CDC),
F. Fernández Ordóñez Esquerra Democr ática de Catalunya, PSC- Reagrupament i
(Federación Socialdemócrata), Front Nacional de Catalunya- obt ingué un 16 '8% i onze dipu-
V. Paz Andrade (Partido Democrático tats; Centristes de Catalunya - la marca catalana de la Unión del
Gallego), J. Pujol (CDC) i J. Jáuregui (PNV). Centro Democrático (UCD) d'Adolfo Suárez, dirigida al Principat
per Caries Sentís- també va obtenir un 16'8% i onze diputats;
Amb el sistema po lític franquista encara dempeus -feia poc la Unió del Centre i Democracia Cristiana - coalició liderada pe r
més d'un any i mig de la mo rt de Franco - els ciut adans i ciu- Unió Democr ática de Catalunya (UDC), amb Anton Cañellas al
tad anes de l'Estat espanyol varen ser crid ats a les urnes per al capdavant- un 5 '5 % idos escons . ERC, encara il·legal, es va
15 de juny de 1977 per elegir els seus represent ants al Congrés haver de presentar sota les sigles d 'Esquerra de Catalu nya, Es-
deis Diput ats i el Senat espanyols. Eren les primeres eleccions tat Cata la i - curiosament- el Partit del Treball d 'Espanya, coali-
dernoc ratiques que es convocave n a l'Estat des de I'any 1936, ció dirigida per Heribert Barrera, que va tenir un 4' 5% de vots i
quan encara hi havia la Sego na República espan yola. Pero val a un escó . Alianza Popular (AP), un 3 '5% i un diputat , Laureano
dir que la qu alitat democr ática d 'aq uestes eleccions no fou pre- López Rod ó.
cisament la que hauria calgut espera r. L'Estat espanyol no tenia
constituci ó, i era regit per un govern d 'una legitimitat dernocr áti- Al País Valencia el PSOE va aconseguir 13 diput ats, la UCD 12,
ca si més no disc utible, qu e representava una versió moderada el Partit Comuni sta dos, AP un, i el Partit Socialista Popu lar un
del franquisme, presidit per Adolfo Suárez ; i Catalunya no tenia altre. A les IlIes Balears, la UCD va treure quatre diputats i el
ni el més mínim autog overn , ni Generalitat ni Parlament. D'al- PSOE dos.
tra banda, el Partit Com unista d 'Espanya no va ser legalitzat
fins el mes d 'abril del mateix any, i el Partit Socialista Unificat Pel que fa les eleccio ns al Senat espanyol al Principat va vencer
de Catalunya (PSUC) fins el maigo Esquerra Republicana de la coalic ió Entesa deis Catalans - amb soc ialistes, comunistes
Cata lunya, el partit majoritari a la Cata lunya repu blicana anterior
al regim franq uista, no va ser legalitzat fins el mes d 'agost. de
manera que no es va poder presentar a les elecc ions sota les
seves sigles.
VOTA i PSOE!
10
