Page 13 -
P. 13
Idees
>- Salvador'Cot,
periodista
Maragall, el decebut
Pasqual Maragall pensa que, vist des de la perspectiva d'ara, no valia la pena haver tirat
endavant l'Estatut. Segons I'anterior president, els guanys son escassos i, a sob re, són
precaris mentre els magistrats del Tribunal Constitucional es pensen bé quines seran les
excuses jurídiques per eliminar les escorria lles que queden d'aquell text que , original-
ment, va ser aprovat pel Parlament de Catalunya .
Personalment , no crec que el mal negoci que esmenta Pasqual Maragall es refereixi prin-
cipalment al fracas que ha pat it Catalunya a I'hora d'incrementar I'autogovern. Més aviat
em fa la impressió que Maragall pensa, sobretot, en el desastre en que ha acabat la seva
idea de reformar Espanya.
l.'encara president del PSC sempre ha tingut I'obsessió de respondre als darrers ver-
sos del seu avi, de rebatre aquell "Adéu Espanya" amb que Joan Maragallliquidava les
possibilitats de superv ivencia de Catalunya si es quedava com a membre viu d'un cos
inert. El n ét del poeta sempre ha pensat Oa no?) que hi havia uns amics espanyols a I'altra
banda deis Monegros i que amb ells - i no pas contra ells- se solucionaría definitivament
aque ll conflicte que no es va resoldre, sinó reprendre l'endema de la batalla d'Almansa.
Pasqual Maragall es va passar uns quants anys anant de míting en míting pels pobles
de Catalunya i dient , textualment, que fins i tot els independentistes acabarien adonant-
se que era millor quedar-se definitivament dins d 'una Espanya respectuosa, aquella que
reconeixeria finalment els drets nacionals, Iingüístics i cultu rals d 'una societat diferenciada
com la catalana.
1, un cop al final del camí, és evident que res d'aixó no ha passat. No hi ha amics deis
catalans més enlla de l'Ebre i Espanya no ha deixat una sola esc letxa per on es puguin
escolar els drets deis cata lans en tant que comunitat po lítica. l,' Espanya plural conti nua
essent un oxímoron i no hi ha espai per als cata lans si no accepten que la seva és una
identitat subordinada i secundaria respecte a la principal: I'espanyola. Ni tan sois hi ha
hagut una millora substancial en la qüestió - nacionalment neutra, en teoria- del finan-
cament o en la definició de les competencies que ha d 'exercir la Generalitat de manera
exclusiva.
Per aix ó Maragall té aquesta sensació de fracaso Perqué ell és, en un sentit estricte, un
espanyolis ta , no pas un espanyol. I tota aquella operació estava pensad a com la solució
definitiva a la qüesti ó nacional espanyola, que al final hauria integrat per a sempre les
nacions que la componen. I per aix ó mateix I'actual president de la Generalitat no tindra
cap remordiment polític a I'hora d 'acceptar que I'operació de I'estatut acabi en el no-res
de I'hiperespai auton ómic. Després de la sentencia del Constitucional, dones, sera el
moment en que el catala nisme po lític haura de decidir si, fracassat I'espa nyolisme light
de Maragall, cale ra girar el rumb cap a la sob irania o diluir-se , de manera definitiva, dins
l'Espanya heavy, la de veritat. _
13