Page 10 -
P. 10
Sense participació no hi ha democracia
Cal qu e els ciutadans participin en la vida po lítica. Ara, que es- dia; quan la imposició era habitual. Molts joves , igual que jo ,
tem en plena campanya electora l, hem de fer un exercici de - no deuen haver viscut aquesta situ ac ió i és, probablement, pe r
rnocr atic exp ressant les nostres prioritats polítiqu es. Qué volem aquest motiu qu e don en menys im port ancia del que es me reix
als pob les? Qué hi trob em a faltar? Qué ens molesta? Com al sistema dernocratic.
voldríem que fos el mu nicipi on vivim? Ara és I'op ortun itat de
fer-nos escol tar. Aix ó, que escrit així, semb la tan f ácil, no ho Votar és un dret que la democracia ens dóna. És un dret que
és o Molts ciutadans "passen" de la política. Creuen que votar ens serveix per pro testar si es vulneren els nostres drets o els
no serveix per res, que un vot no canvlara les coses que, total, vota ts incom pleixen els seus deu res. Un dret que ens per met
aquests po lítics faran el que voldran sense tenir en co mpte les escollir els nostres representants, d on ar torca a la nost ra ideo -
nos tres opinions o valoracions . Al marge d 'alxo, participar en logia, retorcer aquelles perso nes qu e saben go vernar i castigar
política tampoc no és fácil perqué la major part deis ciutadans aquells que no ho fan bé. Un dret que a molts indrets del mó n
treballa dut ant tot el dia i el poc temps lIiure que té I'aprofita per no existeix. Nosalt res que tenim el privilegi, no el farem
atendre les obligacions familiars o bé per dedicar-lo al Ileure de servir?
qué durant tot el día no ha pogut gaud ir. No obstant aixo, s' ha
de fer un estere , aprof itant que aquests dies els po lítics són tot Tots hem de reflexionar i saber qué volem per al nostre poble.
orelles i tot facilitats per co mplau re els ciutada ns. Com prete- Qué tenim i qué no tenim. Qué vo lem i qué no volem . Hem de
nem que la política no pass i de nosaltres, si nosaltres pas sem tenir una actitud participativa quan es parla d 'anar a votar, pero
de la po lítica? després hem de seguir essent pa rticipatius i reclamar a aquells
Els més joves , els nois i noies que el 27 de maig tot just sera la que governen més mecanisme s de participació ciutad ana. Es-
primera vegada que podran votar, són , paradoxalment els que pais de dialeq entre els ciutadans i les adm inistracions . Espais
més passe n. No entenen la política , no els interessa, és massa de treball conjunts, on nosa ltres tinguem , a I'igual que el d ia de
"avorrit", diuen i co ncloue n: "perqué? si igualment ningú no ens les urnes, dret a la participació, de forma activa i no simbó lica,
escolta ni té en compta el que diem?" de forma constant i no esporádica , de forma efectiva i no tan
sois per cobrir I'expedient.
Quan parlo amb la gent, i espec ialment amb els més joves , tots
aque sts motius que Els sistemes dernocratlcs són bons, pero encara els q ueda molt
Que us he exposat són els que habitualm ent esco lto . No obs-
tant aix ó, és bo tenir memoria hist órica i recordar l'epoca de la per avancar. I realment és en el nivelllocal, on hi ha m és p roba -
dic tadura franquista, les etap es en les qu als no es pod ia votar o
les que nom és po dien votar els hom es. L1avors el dret a vot era bilitats que el desenvolupament d 'aquest sistema sigui efect iu i
un privilegi reservat a uns q uants. Era l'ep oca en qué la lIibertat real. celobert •
d 'expressió no existia; quan la censura era el plat fort de cad a
p+eIrlolaregl enl consulta la nostra web: contacte directe amb el candidat:
www.esQuerra.calllloretdemar miJbil d'EduardColoma: 653328895
ulililza'ns
