Page 8 -
P. 8

>- Rosa Giralt,

                                                                                                            periodista

                                                  L' entrevista a

                                                  Rosa Maria Santamaria

                                                  "Sabia que no podia ser cap de
                                                   Ilista perqué EUiA no em volia"

En un panorama polít ic saturat d'hornes, sempre és saludable que hi hagi done s al po der. En el cas de Lloret de Mar,
durant anys 110m ha gaud it de la presencia de dues portaveus que han defensat, respectivament, els princlpis de
l'esq uerra socialista i de l'esq uerra verda. Ara que s'a costen les elecc ions munlcípals del mes de maig, Lucía Eche-
goyen i Rosa M aria Santamaria han decidit baixa r del tren. Argumente n discrepancias int ernes de partit, Ambdues
deixen enrere una ca rrera intensa, m olt personal, on han alternat m andats al govern i a l'oposícló.

En aquest número de celobert , ens hem ínteressat peí cas de Rosa Maria Santamaria, portaveu d'ICV-EUiA a l'Ajunta-
mento Nascuda a Pals I'any 1954, Santam aria és una mestressa de ca sa qu e es va convertir en veína de Lloret qu an es
va casar. Prim er va formar part de la vid a associativa del municipi i després va entrar en la política, en concret a les
fi les d 'ICV, de la m á d 'un personatge mític, Germinal Ros, a qui sernp re estará rnolt agra"ida. Des de 1995, ha format
part de "Ajuntament, com a regidora, en un primer rnandat a l'opostcló , un seqon a l'equíp de govern -on va ge stionar
les reqidoríes de medi ambient i cooperació -, i un te rcer mandat, el que ara s'acaba, un altre cop a l'opc sici ó.

-Per que ha ren unciat a ser candidata            -Quina ha estat la reacció d 'ICV de              Fenals, en que hi varern Iluitar en co ntra,
perlCV?                                           Lloret en saber que no es torna a pre-            que no es van resoldre. Per aixo no vaig vo-
-Perque no m 'entenc amb els soc is d' EUiA.      sentar?                                           ler entrar a I'equip de govem . Pero el man-
Les discrepancies venen pel fet de ser una        -Jo sabia que no podia ser cap de Ilista,         dat va ser agradable en tots els aspec tes,
coalició imposada per aco rds a nivell de         perqué EUiA no em volia a mi. Per aixo, he        com , per exemp le, I'ambient que hi havia
Catalunya, al 2003, quan varem anar junts.        decidit no presentar-me i deixar el cam p         entre els regidors , en que teiern sopars per
Aixó no va co rnencar gaire bé, en ser impo-      lliure a un candidat que agradi a les dues        Festa Major o per Nadal.
sat. Aquí, a Lloret, no estem a gust treba-       formacions. A ICV de Lloret li ha sabut greu
lIant plegats.                                    que no encapes] la cand idatura.                  -En el segon mandat, en el 1999, vosré
                                                                                                    va formar part de I'equip de govern .
-La renúncia ha estat una decisió difí-           -1a nivell de partít, a Catalunya?
cil?                                              -No han dit res, de moment. Fa un any que         -Vaig assumir les arees de medi ambient i
-No. Ja fa un any que varem co rnencar a          em queixo a ICV de les relacions a Lloret.        cooperació. Era molta feina. En coopera-
parlar entre els d' ICV, per veure si podíem      El temps passa i les eleccions les tenim a        ció, s'estava als inicis d 'aques ta regido ria.
anar sois. Volíem fer una Ilista. Hi havia gent   sob re, i el mateix prob lema d'aquí el tenen     Varem incrementar les partides, varern
que ens va dir que vindria. Des d 'lniciativa,    a Girona i Barcelona. A I'última reunió que       do nar subvenc ions a entitats que treballa-
com a partit, ens van dir que no , que haví-      vam fer ICV i EUiA de Lloret es va dec idir,      ven des de Lloret, i varem comencar les
em d'anar amb EUiA. En els últims mesos ,         com a solució, buscar un cap de llista que        estades d 'estiu de nens sahrauís. Aixo va
veient com anava tot , m'he mentalitzat que,      agradi a les dues formacions. Aques ta era        canv iar la vida d'algunes famílies. En medi
si no pod ia ser, el fet d'anar separats , jo no  la cond ició per tenir un cap de Ilista per la    ambient, hi havia molta cosa a fer. La neteja
volia ser cap de Ilista.                          coa lició. Jo no volia repetir uns altres quatre  de carrers, I'abocador, la recollida selectiva
                                                  anys amb les mateixes cond icions.                a grans productors per intentar reciclar tot
-Quina seria la solució per a entendre's                                                            el que es podía... Fins i tot , hi va haver una
ambEUiA?                                          -Valori els 12 anys que ha estat a I'Ajun-        denúncia pel mig que em va portar mals de
-És un prob lema de persones, no de pro-          tament. El primer, a partir de 1995,              cap . Varern impulsar també l'Agenda XXI,
grama. Potser també és la manera de tre-          quan va entrar a I'oposició.                      que lIavors no es cone ixia. Es van avancar
bailar. Nosaltres treballem el dia a dia, els     -Ens va cos tar molt entrar a l'Ajuntament.       en coses com aquestes, es van assolit fites
prob lemes de medi ambient, etc. Ells, en         Al 1995, jo encapcalava la Ilista i varem         que aquells anys pocs ajuntaments feien.
canvi, són més assemb learis. I aixo, a no-       aconse guir sortir, després de tres mandats
saltres, no ens agrada gaire.                     sense representació . En el primer mandat ,       -Va ser lIavors quan van tirar endavant
A nivell personal, crec que a Iniciativa hi ha-   varem disposa r d' una oposició cómoda,           la planta de Iixiviats.
via gent molt valuosa que ha deixat de venir      amb un eq uip de govern socialista . Van ar-      -Va ser la segona de Catalunya, després
a les reunions en veure la forma de treballar     ribar moltes invitac ions per entrar-hi, peró     de la del Garraf. En aixó, som pioners. Em
d' EUiA.                                          hi havia alguns projectes, com la Marina de       va ajudar molt que al 1996 la Diputació de
                                                                                                    Barcelona organitzés seminaris de med i

                                                  8
   3   4   5   6   7   8   9   10   11   12   13