Page 7 -

~ Juli Valduncie/,
geógraf

El mall

El cineasta Joaquim Puigvert va oferir una xerrada i el La Selva marítima:
pass i de pe l-lícutes so bre I'antic ba ll de placa de Santa Cr istina
a la seu de l Club Marina Cas inet. Va passar el 2 de febrer i la ser o no ser
sess ió, molt co ncorreg uda, va formar pa rt de l cicle "Tert úlies de
casino" que organitza mensualment I'en tit at. ce lobert . Ara fa uns dies va caure a les meves mans un lIibre -una
L'Associació Entorn la Malaltia de l'Alzheimer va rebre autentica joia- que recu ll els viatges que 3 il-lustres qeóqrats
dues do nac ions en m etal-lic en un acte que va tenir lIoc a la seva (Pau Vila, Pere Blasi i Miquel Santaló) varen fer el 1936 per
seu el passat 2 de febreroLes associacions co l·labo radores van preguntar als ajuntaments de cada poble de quina comarca
ser la Casa de Cú llar i el Casa l de l Jubilat , que van recollir fon s se sen tien. L'objectiu era fer per pr imer cop una d ivisió co-
amb du es actuacions destacades, les migas granainas i la so pa marcal de Catalunya i ja aleshores la qüestió de la delimitació
de l'avia, respectivame nt. celobert . de la Selva va apareíxer com una de les més complicades de
resoldre. Aquell viatge tindria mo lta transcendencia, creieu -
El Casal del Jubilat duu a terme tres xerrades info rmatives me, perqu é els nos tres estimats investigadors van decidir si-
sobre la L1ei de Dependencia, aprovada rec entment. L'objectiu tuar la capital de I'heterogeni territori que va des de les ribes
és informar els us uaris de les ajudes, avanta tges i serve is que de l Ter fins a la Tordera a Santa Co loma de Farners, després
poden so l·licita r pe l fet de ser o tenir una persona depenent a de fer cas omís de la resposta de la majoria de municipis
casa. La pr ime ra de les sess ions va tenir Iloc el passat 15 de de la costa i de la voluntat de Blanes d'esdevenir capita l de
feb rero celob ert . comarca. La div isió va romandre com un mite i la Generalitat
va decidir restit uir-la el 1988 com a base per organitzar el
SMOKEND BlANES pr imer esg laó de I'ad ministració supramunicipal : els consells
cornarcals . Malg rat la caig uda de les expectatives de la co-
44 Centres a tot l'Estat espanyol marca com a entitat administrativa, no hi ha dubte que la
Més de 12 anys d'experlencla seva delimitació ha ajudat a consolidar un fort sentiment de
pertinencal, per tant, a donar torca moral per a construir tot
CENTRE DE SA LUT un seguint de projectes que van des de la crea ció de marca
- - Tractaments - - turíst ica a I'urbanism e.

• Antita bac: 4 Sessions de 25 minuts Don cs , bé, ens trobem de nou davant d 'una d 'aquestes
oportunitats históriques , ja que, des de 2004, s'han comen-
• • lO ..
cat a desenvolupar els nous Plans terr itoria ls i Plans d irec-
• Obesitat: Tractament personalitzat
• Estres: Tractament personalitzat tors que p retenen fornir unes directrius generals en m ateria
• Ga binet p sicoló gl e d'urbanisme els amblts de les comarques i les arees urba-
nes amb fortes expectatives de creixement, com l'Emporda
Passeig de Dintre ,9 . 17300 BLANE S cent re i la Garrotxa. La Selva marítima no té I'entitat i la coherenc ia
interna que tenen aq uestes d ues comarques pero sí que té
Tel . 972 355 543 prou motius pe r a ser su bjecte específic d 'algu n d'aquests
w w w. s m o k e n d b l a n e s .co m programes de p lanejament, ja que ha esta t el territori més
dinarnic a nivell demoqratic i urbanístic de les comarques
gironi nes durant els darrers vint anys . Les noves necessi-
tats d 'ordenació en materia de grans infraestructures, com

el desdoblame nt de la N-JI o la per llongació de I'autopista

C-32, deis assentaments, com la ubicació de is equipaments
de Blanes i L1oret , o de is espais naturals, com Pinya de Rosa
o el delta de la Tordera, no són abordables ja exc lusivament
des de I'escala municipal, sinó que haurien de ser ob jecte
d 'un disseny específic atenent les necessitats de tot el terri-
tor io A la p lana de la Selva ja fa mesos que les entitats natu-
ralistes ha aixecat el crit rec lamant una planificació específica
i la Generalitat ha anu nciat recentment la redacció d 'un pla
per ordenar la zona de l'Aeroport Girona-Costa Brava, així
que potser caldra que "ens posem les piles " sinó volem ser
de nou com la "comarc a" obl idada. Els territoris no són no -
més un espai delimitat en un mapa sinó, com diria el gran
soci óleq Max Weber, voluntat de ser. •

7