Page 5 -

~ Joan Ferrer i Bernat,
El casino, més pelémlca
Semblava que tot estava encarrilat i que el p rojec te tirava enda-
vant sen se problemes. Dones, no és així. El grup Peralad a, una
d e les tres aliances empresarials que no va guanyar el conc urs
convocat per la Ge neralitat per ob tenir la llicencia de l q uart ca si- majoria de la societat no és co nscient del missatg e que es
no de Catalunya, ha presentat un recur s co ntra I'adj udicació de l
p rojecte. Els rep resen ta nts de Peralada van esp erar a I'ú ltim dia
per a p resenta r un co nte nciós-adm inistratiu als jutjats.
L'Ajuntament ha valorat negativam ent aqu est fet i tem q ue faci
paralitzar la realització de l pro jec te del no u cas ino, a ma ns del
grup At zaria, el guanyador de l concurs, que l'esta cornencant
a c onstruir al costat de I'Hotel Monterrey. Per aixó, espera que
el recurs no tiri endavant, com ja va passar amb el que va pre-
sen tar una altra alianca em presar ial, també en desacord am b
el co nc urs o
A band a d 'aqu est esc ull, el grup Peralada g estiona un casi no
"petit " a L1oret, una sa la de joc i apostes que funciona legalment
co m a de legació de l cas ino d e Peralada, tam bé del mateix grup
(el qual posseeix els tres casinos actuals de Cata lunya i la sala
esp ec ial de L1oret). La llicencia am bienta l de la sala ha caduca t,
sego ns I'Ajuntament , i s' ha de prorrogar. El fet que el pe rmís
hagi aca bat va generar declaracions creuades entre el consis-
tori i el grup Peralad a. Men tre I'alcalde de L1oret, Xavier Crespo ,
va expl icar que la llicencia va c ad ucar quan la Ge neralitat va
do nar la c onc essió de l nou casi no al grup Peralad a (a I'octu bre
passat), el rep resentant de l grup, Sergi Logn e, co nside ra que
dispos en d el p ermí s fins que el nou cas ino obri les portes (ter-
mini pre vist la tardor de l 2008). Tot i aix ó, els repre senta nts rnu- es , a més de consumir aigua, en alguna ocasió també han
nicipals assenyalen qu e tot es redu eix a un tramít ad ministratiu i
que nom és ca l demanar la prorrogac ió de la llicencia, Totes les
forma cíons po lítiques locals defensen qu e la sala que fun cíon a
ara com a casino a l.loret ha de c ontinuar obe rta fins que el nou
cas ino, el defínitiu, el qu e esta co nstruint el grup Atzaria, es posi
en funcionam ent. Sera lIavors quan el grup Peralada de lxar á de
ten ir el monopoli deis casinos a Catalunya . celobert •
s cíons haurien de posar en marxa polítiqu es decídides per a
periodista
La columna
Conca única
Malgrat qu e aquesta afirmac ió: "I'aigua és un bé escas
perqu é els recursos hídrics són Iimitats i cada co p hi ha
mé s de manda", I'hem escoltat en nombroses ocasions, la
vol transmetre. M 'exp lico . Mentre obri m I'aixeta i surti aigua ,
per a la majoria de perso nes, no hi ha cap problema tot i
que de tant en tant ens qu eixem de I'increm ent de preu. Els
ciutadans de la conca ba ixa de la Tordera varern patir ara fa
uns anys un greu probl ema tant de qualitat - I'aigua era sa-
lada - com a quan titat, per la manca de plug es. Els pagesos
van ser un de is collectiu més afect ats i en més d 'una oca sió
no sabien d 'on treure aigua en condicíons per poder regar
els seus co nreus . La situació no era ge ns agradable i no
s 'hauria de torn ar a repetir.
Si I'aigu a fos il'limitada, no s' hauria construñ la dessaladora
de Blanes i no hi hauria cap tipus de preocupació pe r la
manca de precípitacions , cada cop més hab itua l. L'aigua de l
mar es transforma en aigua pel co nsum huma, pero aixó,
su posa una important despesa el éctrica. Aquest sobre cost,
ha repercutit direc ta me nt a les nostres butxaques sense tenir
en co mp te que si no hi ha aigua, una part de la culpa és
de is municipis de la Selva mar ítima i L'alt Maresm e que han
cresc ut de manera notable, cas de Blanes , Lloret i Malgrat
de Mar, pero no cal ob lida r qu e a la capcalera de la Torde ra
hi ha una gran quantitat d 'empreses que embotellen l'aigua
í a la part ce ntra l, nombroses empreses. Aquestes indústri-
contaminat el riu. Suposo que tothom recorda que va fer Re-
sisa. Per tant, una vegada més cal reclamar la conca única .
Tampoc seria cap proposta descabellada, més aviat una
acció de so lidaritat, que tots els catalans paguéssim I'aigua
al mateix preu, sense tenir en co rnpte si la tens més a pro p
o més lIuny.
Independentment de quin sigui el seu cos t i la distribució
de les despe ses de tr actament i distr ibució , les administra-
fomentar I'esta lvi. Quanta aigua es perd a les ca nonades,
a les lIars o als serveis púb lics? Els ciutadans, pero, també
ens hi hauríem d 'implicar més, per fer realitat aq uell ob jectiu
que tant s'u tilitza i que pr áctícament ningú sap qu in abast té :
"treballem per aconseguir una socie tat més sostenible" . •