Page 7 -
P. 7
>- Juli Valdunciel,
geógraf
L'enderroc I mall
Tot i que I'enderroc de la plaga de toras havia de ser irn- RENFE: entre avaries i
mediat, no s'ha executat fins a finals d'octu bre. El motiu
és que, sego ns font s municipals, no es volia interferir, retards
amb les ob res, en el ritme de la tem porada turística. Cal
tenir en co mpt e que I'equipament es traba en el bell mig Les pluges del passats dies 12 i 13 de setemb re i el cúmu l d'avea-
de L1oret , en una zona molt transitada. ies deis dies posteriors van tornar a posa r de manifest el mal estat
Si I'enderroc va corne ncar el 26 d'oc tubre, va estar en- de les infraestructures terrovi áries a Catalunya. RENFE va atribuir
lIestit en pocs dies. Per tant , la desaparició de la penúlti- aquesta vegada -,-i amb raó- les avaries i els retards a unes pluges
ma plaga de braus de les co marques de Girona (ara no- excep cionalment intenses, pero els que agafem el tren sovint
més queda demp eus la d'Olot) es va execut ar en molt sabem que el dia que la causa deis retards no és la pluja ho és la
poc temps . A més de retirar la runa de I'equipament , cate naria i quan no ho és la catenaria ho són les vagues amb que
s'aprofitaran les obres per adequar les voreres, fer-Ies la companyia ens obsequia periOdicament. Aquesta vegada , pero,
més amp les, adaptades , i, si pot ser, enjardinades. el co rol·lari d 'escenes va ser digne de pelllcula, especialment les
d' un tren Euromed que va quedar aturat a les Terres de l'Ebre, amb
Les valoracions els passatgers abandonats durant tota la nit al caliu d 'uns entre-
pans congelats.
Davant la desaparició d 'un equipame nt historie, les re-
acc ions han estat diverses. L'alcalde de L1oret, Xavier Als anys vuitanta el sistema de rodalies de RENFE va fer un salt
Cresp o, assenyala que I'enderroc simbolitza el pas a un qualitatiu amb la posada en servei de nous combois i una major
nou tipus de turisme, el que vol practicar esport . Crespo freq üencia de pasoAix óva permetre una millora de les comunica-
fa una clara referencia als nous usos que tindra I'espai on cions del Maresme i la Selva Marítima amb Barcelona, pero, per
hi havia la plaga, que, segons ha declarat , podria aco llir desg racia, I'augment de la mobilitat deis darrers anys ha posat al
un centre d 'alt rendiment esportiu. Qui també s'ha pro- límit de la capaci tat de c árreqa del servei. Les dades són reve-
nunciat són els detr actors de les curses de braus , que ladores: ent re 200 1 i 2005 el nombre de viatgers de rodalies de
han mostrat la seva satisfacció per la desaparició de la Barcelona ha passat de 95 milions a 122 milions, en canvi, dura nt
playa. Per exemple, des del Partit Antit aurí Contra el aquest mateix període, la companyia no ha posat en servei cap
Maltractament Animal s'h a reiterat que la playa no tenia comboi nou. El resultat ja el coneixem : a les hores punta del matí
cap sentit com a atractiu turístic oLa con trapartida són i la tarda és difícil trobar un seient durant bona part del recorregut
els defensors del toreig, que defensen que I'equ ipame nt entre l'estacl ó de Blanes i Barcelona. És a dir, que si no n'hi havia
s'hauria d 'haver conservat com a testimoni d 'una epoca prou amb el pelegrinatge que els lIoretencs hem de fer per anar a
i diuen que se senten ignorats per l'Ajuntament. • la term inal, agafar I'autobús i fer un trajecte de mitja hora per pujar
al tren a I'estació de Blanes, ara ens la juguem per trobar seient.
info@celobert.cal I és que després de vint anys de promeses i espec ulacions sobre
la poss ibilítat de fer arribar el tren a L1oret-alguns dirien més d'u n
segle- aquesta notícia ja no ens sorpren, Cal ser co nscients que
els últims quilometres de vía gestíonats per RENFE que s'han obert
a tot l'Estat en els darrers lustres - a part de la línia del TGV- , han
estat els del ramal que co mun ica Madrid amb el pare d 'atraccions
de la Warner Bros a San Martín de la Vega. Sembla lóqic, suposo
que all á els viatgers deue n fer transbord per pujar a les muntanyes
russes . En fi, la gest ió de rodalies arriba amb el nou Estatut , les
inversions ja veurem. •
