Page 9 -

~ Enrie Ramionet,
arti cu lis ta

Tots
hem estat

vandals

L'oportunitat de créixer Confessi, be nvolgut lector. A resg uard d 'aq uests moments obliqat órlarnent íntims que compartim ,
i d' aprendre, ad meti qu e ves te també ha estat un jove vand al. Quedara entre nosaltres. Exp lori a fons i amb la
honesteda t la seva mem or ia i accepti qu e tam bé, en alguna ocasió, s' ha sentit felicrn ent irrespon -
que a vegad es, sab le i que ha notat co m la nit Ii segrestava la vo luntat, o co m la mirada expectant de la co lla de
I'excessiva permissivitat , galifardeus am b qui compartia el desvagament estiuenc I'im pulsava a salta r la tanca, a trenca r el
vidre, a llencar la pe dra.
la indo lencia social,
la condescendencia A tots ens han subjug at aquestes Ileis i hem exp eriment at aquella euforia noct urna que no sap
paterna , la inhibició de l'existencla ni de la matinada ni les seves conseq üenoles i tots, en alguna ocasió , hem visc ut
I'enyorada patria infantil com una opressió . Tot s hem estat víctimes, sense tenir-ne co nsc ienc ia, deis
general, els nega trastorns horrn ónals i se'ns ha despertat el gust p er la transgressió i hem xocat amb les forces que
ens envo lten fins a trobar el nos tre 1I0c al món . O al raconet.
A qui atemp ta co ntra la
col -lectivltat se I'ha de Ho sento , be nvolgut lector, pe ro sos pito que tots hem estat tan estúpids alguna vegada. Pero en-
condemnar a tasques cara que form i pa rt de la nos tra propia co nd ició , encara que alx ó ens perme ti entendre i huma nitzar
el fenom en i que aq uests desordres sig uin petites es si els aca rem a altres, no podem disc ulpar
corrum ltaries, a quí ho fa ni absoldre. Diuen que a pr áctícame nt totes les nostres poblacions hi ha trepes de jovenets que
cont ra els desva lguts, a s'apropien insolentment de is esp ais públics, que hi boico tegen els act es que s 'hi tan, que apliquen
treballar per a ells; qui es aquell a lIei deis carrers que s'assembla tant a la selva, qu e tirani tzen els que ocu pen men ys espai
recrea perillosame nt en al món que ells i de safien, de s de la seva impun itat ap arent, els que n 'ocu pen més . Tots hem vist ,
tam bé , els espectaculars efec tes de la seva ene rgía sobre el mo biliari urba. Segurament és una de
la més abso luta les raon s per les quals arreu s 'ap roven ordenances de civisme i es reivindica més contund encia
irresponsabilitat, n'hauria rep ress iv a.

de coneixer les Deu ser per tant ce rt que aquest és un fenomen que creix i es m ultiplica bíblicament, pero no ho és ,
conseq üencies . en ca nvi, que sigui una plaga o una ep idem ia d'origen desconegut. Ce rtament fa angú nia constatar
co m els barbars de is nostres dies ac tiven la seva ira co ntra els béns públics, és a dir, co ntra alló
que és de pro pietat co l·lectiva i contra els més vulnerables de la nostra societat. No ataquen els
signes de po der i la gloria, ni els símbols de les injustícies i les desigualtats, sinó els signes de la
fragil civ ilització que hem bastit i, com a mostra definitiva del seu to tal desconcert, tam bé ataquen
els mé s desvalguts .

Ara, els barba re, a més d' est úpids só n uns mis erable s, pe ro aixo no els co nve rteix en est ranys. No
són d 'una especie diferent a la nostra i ten en, pe r tant, la possibilitat d'esdeve nir qualsevol altra

cosa. L'oport un itat d 'esdevenir resp onsables de is seus actes. Mesures repressives quan s ón inelu-

dib les, d'aco rd , pero tam bé un exerc lt d 'educadors de carrer i co ordinació entre els cossos policials
i els treballadors socials per permet re que pug uin aprendre de la seva prop ia insensatesa. Tots hem
estat vanda ls, pero tot s hem de tenir la possibilitat de de ixar de ser-ho . •

9