Page 2 -
P. 2

Novembre de 2006 • núm. 20                  de I'editor

  Editor: L1uís Am at                       Rebel.lar-se
  Telefon: 639 082 976
  Fax: 972 350 68 5                         He vist una pintada , q ue sense voler-ho, retrata I'esperit de la nost ra
  e-mail: info@celobert.cat                 época . És molt direct a i s 'adreca a un públic molt co ncret: "Jove: si vius
  Patrocinadors: Establiments               en pre car i, rebel-la't!" La pinta da crida als joves a la rebel-li ó (no pa s a la
  i entitats anunciants                     revo lució) pero ho fa sota una condició exp lícita, només si viuen "en preca-
  Col·laboradors: Anna Camps,               ri". El cam p del mis satge és reduñ, Si un no és jove (si és adu lt o vell), pero
  Rosa Giralt, Laura Juanola, Alba          viu "en precari", no s'ha de rebeHa r; si un és jove, pero no viu "en preca ri",
  Lupiáñez i Mateu, Cristina Fernán -       ta mpoc no s'ha de rebel-lar: si un ni és jove ni viu "en precari", queda al
  dez i Recasens, Aito r Roger, Joan        marge de to ta rebel-li ó, Am b tot , tinc dos dubtes: qui és Jove?, qué vol dir
  Ferrer i Bernat , Félix Rabassa i Martí,  prec arietat?
  Guifré Ripoll, Marc Pérez, Juli Val-      La nost ra societat estab leix qu e la joventut és un gran ter ritori q ue va des
  dunciel , Joan Doménech i Moner,          de is quinze als trent a anys o més , la qual cosa permet que la ficció juvenil
  Eric Bertran , Miquel Pujadas, Mario      es pug ui allargas sar com un xiclet ; tot s so m joves perqué ho diu la pub lici -
  Ros i Manel Cruzado.                      tat l perque ho certifica un sistema de valors que ha elim inat del seu ce ntre
  Convidats: Joan Puig i Cordón ,           el co ncepte de responsabilita1.
  Mique l Pairolí i Manel Cuyas              La tesi profunda d 'aquesta pintada és co neguda i peri llosa : pe l fet de ser
  Consell Iingüístic: Anna Camps            joves tenim to ts els drets i ho volem tot. La identitat juvenil exacerbada
  Fotos: Laura Juanola, Fot o kis,          és la ba se de credos totalita ris (feixisme) i d 'u n mercat ínfantilitzat qu e ha
  Arxiu ce l obert i Servei d 'Arxiu Muni-  de sco bert en el miratge de I'eterna jove ntut I'esq uer de I'oferta.
  cipal de Lloret de Mar.                   Pel qu e fa a la preca rietat , ens trobem davant d 'una d'aquelles pa rau-
  II-Iustracions: Narcís Balmanya           les j óquer (com "sostenibilitat" o "sinergia", per exemple) qu e serveixen
  Disseny grflfic i de continguts:          per a tot. Es pa rla de "precarietat laboral", "precarietat c em ocr átíca"
  L1uís Amat                                o "preca rietat medi ambi enta l". La definició de preca rietat sempre és pele-
  Preu: NO TENIM PREU                       mica, perqu é els indicadors que pod em fer servir per definir-la po de n ser
                                            divers os . Altr ament , parlar de la precarietat en ge neral és més complicat i
         DIPÓSIT LEGAL: GI-1121 -2003       ca l afínar.
                                            Que és viure en precari? Conec persones velles q ue viuen en una preca -
  CAP PART D'AQUES TA PUBLlCA C/Ó POT SER   rietat real (minsos diners , so ledat i malalties cr ónlq ues) mentre veig que
                                            all ó que seria "precarietat juvenil" (viure a casa deis pa res i tenir feines poc
oREPRODUIDA D/FOSA PER CAP M/TJA SENSE      estables) és tota una altra cosa. El jove ha d 'espavilar-se, sabent lIegir la
                                            relació complexa entre oportunitat, estere i lIiberta1. Excepte en el cas deis
                    PERMfs DE L'ED/TOR.     que són rics de bressol, la precarieta t és inherent a la vida juven il i és font
                                            de creativitat . .
                   PORTADA:                 Q ui ha fet la pintada potser es pe nsava ser revolucion ari, pero transmet
                   Peygeret.                una idea contraria. Rebel·lar-se per asso lir la seguretat no és res més qu e
     1r premi Troteu Montbarbat             proclama r les virtuts de la rneritocracia,
 una de les tres obres de la col-leccl á
              de Benito Cantero             IX edició del Concurs Fotografic Muntanya i
                                            Natura de Lloret de Mar, TROFEU MONTBARBAT

                                             La participació ha esta t molt elevad a, prop de 200 participants d' arreu de
                                            I'es tat espanyo l amb més de 800 fotografíes als quatre temes a co nc urs:
                                            M unt anya, Nat ura, Denúncia eco l óqica i Espais Naturals de les Comarques
                                            Giro nin es .
                                            Benit o Ca ntero de Bergara (Gipuzkoa) va ser el guanyador del Trofeu
                                            Montbarbat am b una extra ordinaria col·lecc ió. La resta de premi s i mencio-
                                            ns finalistes van ser per 34 auto rs més de tota geografía amb ce rt do m ini
                                            de bascos i ca ta lans.
                                            L'exposició amb una selecció de les ob res presentades podr á visitar-se a
                                            la sala d 'Exposicions de l'Antic Sind icat de l.loret des del 1 fins el 3 1 de
                                            desembre. celobert .

                                                      2
   1   2   3   4   5   6   7