Page 4 -
P. 4
Vila de Lloret
~ Ignasi Riera ,
tinent alcalde de governació, agenda 21 i participa ció ciutadana
Caminant cap a un model de mobilitat a Lloret de Mar
La mobilitat és un tema transcendent de la gestió pública actual i deis de mobi litat, de viatges , viatgers i d' intercanvis de mer-
propers anys. Tan transce ndent com delicat. L'arbitri de l'Admi nistració caderies, preservant i garan tint els usos de I'espai públic
ha d 'introduir pautes i mo dificar i correg ir tendenc ies que, espon tania- i augmentant la qualitat de vida de tots nosaltres .
mento van en una altra direcció.
L'eina de treball per definir el nostre model de mobilitat és
No és f ácil posar lírnit o marcar pautes a un ús indiscriminat i sistema tlc el Pact e per la Mobilitat, que planteja la necessitat d 'obrir
del vehicle privat. Com tampoc no és f ácil prendre consciencia de les un forurn a tota la societat civil, que afavoreixi que tots els
limitacions de les reserves de carburants o deis riscos de la congestió. agents soc ials implicats en els canv is de les pautes de
Riscos socia ls i ambie ntals . Temps, salut, seguretat i qua litat amb ien- mobilitat a Lloret hi estiguin representats i, més encara ,
tal són variables que la mobilitat afect a directament. No hi ha dubte, resti obert a to ta la poblaci ó, en particu lar a grups, as-
dones , que cal emprendre polítiques creatives, posi tives i pro pos tes sociacions i entitats qu e assumei xin en els seus principis
alternatives solides i valides abans d'aplicar els mecanismes coercitius les actuac ions per execu tar el Pacte.
de l'Administració .
L'organització deis actes de la Setma na ha representat la
En aquest sentit , l'Age nda XXI local de t.loret de Mar prop ugna la co n- participació de moltes persones en diferent nombre, de -
sideració de nous criteris ambientals i fa un treball dirigit a la definici ó penent de I'activitat ; pero els qui més , han estat els nens,
de les po lítiques englobades dintre d' unes estratég ies de mobilitat sos - a través del Programa d 'Educació Vial. Les guaites am-
tenible per a L1oret. bientals del Conse ll Comarcal de La Selva, en els seus
punts d 'informació itinerants, han buscat la implicació de
Mo lts plans de mobilitat integrals de mun icipis catalans, previs a la L1ei toth om que s 'hi ata nsava. També s'ha aprofitat per pro-
9/2003, de la Mobi litat , deriven de les agendes 2 1. En aquests plans ja posar i plantejar com sera el passeig marítim de L1oret,
s'estab leix la relació entre la red ucció de les emissions de con tami nació a partir de I'explicació d'un projecte de passeig marítim
i la millora de la qua litat de I'aire amb la reducció deis desplac;:aments amb preferencia invertida, és a dir, un passe ig que do ni
amb vehicle privat i la potenciació d'al tres modes més sostenibles. preferencia a les persones i a les bicicletes aban s que
als cotxes,
Enguany, tant l'Ajuntament com l'Agenda XXI de Lloret de Mar, amb les
nombroses activitats programades durant la Setmana de la Mobilitat Durant tota la setmana s'ha co nstatat, una vegada més,
Sostenible i Segura, que tingué 1I0c del 22 al 29 de setembre, han vol- la necessitat urgent que té la millora de les cóm unica-
gut pos ar de relleu la co mp lexitat , les co ntradiccio ns i les dificultats qu e cio ns de la Selva Marítim a amb la co nstrucció de la va-
hi ha en I'aplicació de mesures de gestió de la mobilitat. Hi ha una gra n riant de la Costa Brava Sud, que ha de servir per enllacar
variabilitat de percepcions, mot ius i raons objectives que tan que no hi les carreteres que ens co mu niquen amb Blanes i Tos-
hagi solucions úniques ni generals per planificar-la, per la qua l cosa és sa passant per fora de l.loret de Mar. Aqu esta variant
necessari imp licar-hi els ciutadans a través de fórmu les participatives ha solucionar bo na part de la problem ática d 'avui dia
en que pug uin aport ar els seus punts de vista i participa r en la presa de a la Selva Marítima , com ara la paradoxa de tenir una
decisions, tot convertint les opinions i propostes recollides en consen- carretera travessant una vila turística amb 35 .000 ha-
sos basics. Per tal d 'assolir aquests objectius, a més de sensib ilitzar i bitants i centenars de milers de visitants, amb densitat
fer reflexionar, s' ha buscat la participació de tots els secto rs per definir extrema de vehicles, sob retot als mesos d'estiu, i amb
un model de mobilitat d 'acord amb les característiqu es de Lloret com a cues permanents i interminables tant per anar com per
vila turística i oberta a I'espai públic. Amb el nostre model, hem d 'arribar venir de Blanes i Tossa. O com la necessi tat de reduir el
a un co mpro mís tot s plegats per donar respos ta a la creixent demanda tem ps de desplacame nt deis tossencs per accedir als
serveis bas tes que els presta I'Hospital de Blanes. O com
4 I'aberració d'utilitzar el passeig marítim com a cinturó del
litoral. O com la imposs ibilitat de fer créixer I'illa de via-
nants per manca d 'espai per on fer circula r els vehicles .
O com moltes altres circumstancies que ens tan veure
que necessitem la variant de la Costa Brava Sud si vo-
lem con tinuar el projecte de vila tu rística sostenible. Ho
necessi tem ja i urge ntme nt.
Parlar de mobili tat, dones, és parlar més d 'innovar que
de prohibir. Els creixements urbans s' hauran de co rnpas -
sar amb les necessi tats certes d' una mobilitat adequa-
da, i els creixements territorials només es podran fer si
partim d 'una solida xarxa de vials i també de transport
p úblic , local/urbe i lnterurba, Cada vegada més , parlar
de mobi litat més que una moda és una necessitat. •
