Page 3 -

Valor afegit >- Marc Pérez,
Xarnegades p eriod is ta
Estem anima ts , la ca mpanya electoral prome t i entre dvds subversius,
promeses de "so notones" i lemes de fem el que podem perqu é so m hu-
mans, la cosa ha arrencat el bull; pero s'ha aparcat una línia qu e jo , erró-
niament , creia que seria un filó d 'allo més explotat: el "jo sóc xarnego".
S 'ha substituYt per la més que sobada po lémica sobre la lIengua, q ue si
ara un cara a cara en cas tella, qu e si el Mo ntilla no par la bé el ca tala, etc . passat moltes gen eracions de lIoretencs. Seu
Alió qu e en un princip i apuntava com a estratégia electo ral, ha davallat
fins a I'infinit de la desintegració. Montilla , nasc ut fora de Catalunya, es
vanagloriava de la seva condició de xarnego, Mas recordava com el pre-
siden t Pujol va ser el primer en declamar que és catala qui viu i treballa a
Catalunya, i així anavern suma nl.
Jo , catal á de mena, de pare castella i avi murc ia, em mirava amb deteni-
me nt el de bat susc itat, i recordava com no fa pas tant, ser xarn ego era
signe de menyspreu i rebuig, voíía d ir estar fora de I'star-system polítlc
i soc ial de Catalunya. Els xarnegos eren co m els negres d 'un a socie tat
apa rtheid que no admetia al seu club els que no provenien d 'un a casta
determinada ; pero la truita s'ha girat i ara resulta que ser xarnego queda
bé , i fins i tot aquell que mai no hauria ni so mniat arriba r a ser po rter d' un
ed ific i, ara resulta q ue pot asp irar a la presidenc ia de la Generalital.
Una vegada més , mentre alguns po lítics discut eixen sobre el sexe deis
anqels i d 'lnsiqniflcáncies de plantejam ents superflus, els de sota ens ho
mirem arnb indiferencia i cans ame nl. L'allunyam ent entre e[ c iutada i [a
po lítica no és un fet il- ló qic i incom prensible: la mala gestió, els discursos
embafadors i les parau les buides de sentit han propiciat un desencís que
jo no gosaria dir que és generalitzat, pero sí molt est és. S 'ha n explotat,
massa sovint, arguments que han resultat ser un polvorí de licat - com el
terme i la interpretació de ser xarnego- i és molt trist que la participació
electoral sempre rondi el 50 per cent deis que tenen dret a vol.
No sé si ser xarnego aporta més o menys vots, pero rnentre els can di-
dats , xarnego s o no, no aciareixin unes línies basiques d 'actuació política
per presentar a la ciutadania i que siguin comprensibles per a tot hom, la
cosa no millorara.
Esc rivint aq uestes línies sobre el xarneguis me m 'ha vingut al cap una
frase de L1uís Gavalda , cantant d 'Els Pets, qua n en algun conce rt hi havia
gent que ca ntava "boti, boti, boti, esp anyol el qui no boti", Deia Gavalda
que Vidal Quadras era catala i bé qu e ha vomitat odi vers Cat alunya; o
sigui, que no per haver nascut aq uí o allá ets més bo o més dem ócrata
que un altre. I és que la identitat no es forja nom és amb I'arrel o l'he renc ia
sinó amb la coherencia de l sent iment que combina I'am or de la proce -
dencia amb I'estima al lloc on vius, i aíxo només es porta al co ro •
3
-
flash
El Casal de l'Obrera: un
edifici a preservar o no
El Casal de l'Obrera és un ed ifici per on han
de diverses entitats i associacions, és , en
I'actualitat, I'únic espa i teatral de la vila. La junta
que el gestiona esta satisfeta amb la situa-
ció actual, en qué I'im moble no esta proteg it
urb anísticamen l. Peró la plataforma ciutadana
Co ntratemps , que s'autoproclama garant de la
singularitat, referint-se al pat rimo ni cultural de
L1 oret , demana qu e sigui preserval. L'argu ment
que utilitza la plata forma és q ue hi ha altres
ed ificis singulars, com el cas tell del Sant Joan ,
l'Ajunt ament o la parroqu ia modern ista, que
estan proteg its, tot i que ningú té la intenció
d'enderrocar-los , El mateix tracte de preserva -
ció el vol aplicar al Casal de l'Ob rera . Per tal de
fer extens iva la iniciativa, ha co rnencat a reco llir
firmes entre la po blac ió. Co mpta, en I'actualitat,
amb un centenar, entre les q ue hi ha les signa-
tures d 'ex alcaldes com Joan Dom énech (CiU),
Josep Sala (PSC) o Lucía Echegoyen (PSC).
Peró la campanya ha rebut una resposta
negativa per part deis propietaris del Casal ,
és a dir, de la junta que el gestiona. Segons
un deis seus rnembres, Josep Maria L1overas,
la situaci ó actual, en qué I'edifici es podria
enderrocar, ja els esta bé . Afegeix que ningú té
la intenció de tirar a terra el Casa l de l'Obrera
i que no vo len impediments per si en el fut ur
ca l fer-hi obres. Amb aquests arguments, els
respo nsables de I'equipam ent han de mana t a
la plataforma Co ntratemps que aturi la reco llida
de firmes. En altres paraules, que els de ixi en
pau . Les decl aracions més polerniq ues són que
la junta no co nsidera que el Casal tingu i cap
valor arqu itectónic , ni artístic, només de tipus
simbólic. ce lobert .