Page 14 -
P. 14
>- Félix Rabassa, historiador
L'església També del segleXVI data el retaule de I'altar major, que I'any 1541
fou encarregat pels jurats de la Universitat de Lloret als pintors
p rroquial Pere Serafí - "lo Grec"- i Jaume Fontanet , i que , sorto sament ,
avui encara es conserva. Del segle XVII, en co ncret del 1621,
de .ant emá, sabe m que al temple parroq uial IIoretenc hi havia una "lampas
qui ardet expens is deis horns e done s forasteres ", un testimoni
Un deis monuments més bells i representat ius del patrimoni de l'existencia a Sant Roma d' una confraria deis imm igrants
arquitectónic IIoretenc és I'esg lésia de Sant Roma, un edifici occitans que en aquella epoca s'havien estab lert a L1oret.
que, de ben segur, atreu I'atenció deis forasters que visiten l.loret
per primera vegada . A Sant Roma hi podem observar traces A inicis del segle XX la fesomia del temple IIoretenc es va
de diferents estils que s' han anat superposant a I'edifici gótic mo dificar conslderablernent.Arnb I'enorme afluencia del cap ital
original, cons tituint un conjun t veritablement únic i original. deis "americanos" retornats de les ex-co lónies del Carib, tot
just independitzades, va ser poss ible laconstruc ció d 'una co lla
L'església de Sant Roma es comenc é a edificar en el seu actual d'edificac ions que avui encara es poden adm irar a L1oret, i
emplacament a principis del segle XVI, en concret el 22 de juliol les ob res de reform a de I'església de Sant Roma en són un
de 1509 . L'any següent cornencaren les obres própiament exemple. Aquestes reforme s es van dur a terme seguint els
dites , a carrec deis picapedrers gironins Bartomeu Roffí, pare criteris del modernisme, est] característic de l'epo ca als Paises
i fill, i de Pere Capvern, les quals es perllongaren fins el 1522. Cata lans, i van anar a carrec de I'arquitecte barceloní amb arrels
Es tractava d 'un edifici emmarcat en el gótic cata la, que en IIoretenques Bonaventura ConHI i Montobbio. Cal no oblidar la
un principi devia tenir una sola nau, tot i que posteriorment es figura de n'Agustí Vila i Dornenech, capella lIoretenc la influencia
van anar afegint nous elements arquitectónics a la co nstrucció del qual fou decisiva alhora de fer possible els treballs de reforma
original, b ásicarnent cape lles laterals. de I'església. Les obres es van inaugurar el 23 de juliol de 1914,
mentre que la cape lla del Santíssim Sagrament ho fou el 191 6.
, El 1920 s'inauguraren la Casa Rectoral i les Escoles Parroqu ials.
Recordem que darrerament s'han iniciat unes noves ob res de
restauració de I'església, encara no co ncloses.
