Page 11 -

-Parlen de limitar el creixement pero el pla urbanístic -De quants anys estaríem parlant per trasl/adar-Ia?
revisat preveu arribar fins a 70.000 persones cas que es -"Sóc incapac de ter futuro logia. Aquests terre nys són zona es-
desenvolupi sencer, aixo és limitar? portiva des del 1985 i aix ó no s'ha tocat ni té perqué tocar-se .
-"Aixo és una visió catastrofista de I'assumpte. A Lloret hi ha Crec que el problema no és on esta l'escola sinó que hi hagi
30.000 places hote leres i estem farts de sentir que tenim I'escola. Aquí hi ha diferents discursos. Hi ha qui diu que cal
200.000 persones a l'est íu, Em vol dir on són la resta de gent distribuir-les més pel poble i hi ha qui diu que la concentració
que no esta als hotels? Estan en apartaments. No es tracta de les escoles és bona. En qualsevol cas no hem tocat res, aix ó
que l.loret tingui 70 .000 habitants. A I'estiu ja en té més. El ja esta previst des del 1985. L'oposició (el PSC , ERC i ICV) va
que preveu el pla general nou és que si alguns apartaments, aprovar un pla un pla quan governava que deia el mateix que el
que ara són de segona residencia, es converteixen en prime- que diu ara, o sigui que s'havia de traslladar I'escola."
ra, Lloret pot ten ir 70.000 habitants. Ouants hab itants serem
d'aquí a 12 anys? És una incógn ita i els 70.000 só n només -Voste pensa que s'ha de trasl/adar I'escola?
un número que cita el pla general. Aba ns les urbanitzacions -"Jo crec que el model de Lloret ha funcionat mo lt bé i que tenir
eren per a segones residencies, per a caps de set ma na i ara les zones esportives i les esco les a prop és bo ."
cada vegada més són primera residencia. Només amb aquest
fac tor les xlfres es disparen perq ué l.loret té 40 urbanitzaclo- -Amb el nou pla es creen diverseszones comercials noves.
ns, que reclamen serveis i que algunes d'elles no esta n en -"Les dades estadístiqu es d iuen que una gran part de la gent
les millors co nd icions. En algunes falta clavegue ram , en al- de Lloret va a co mprar a Blanes i creiem que nosaltres hem
tres enllumenat i en altres s' ha de millorar el pav iment. Les de pote nciar I'economia local. És important que es crein lIocs
urba nitzac ions tam bé s' han de reeq uipar i este m par lant de de t reball de Lloret i que l.loret per si mateixa cobreixi to tes ies
qu il órnetres i qullómetres de ca rrers. El pla general que estem necessitats de la seva pob lació . En altres époques s'ha tingut
fent , pero, limita el creixement. En el de l 1985, que encara Iideratge comercial en I'entorn i per aíxo calen noves zones que
és vigent, to ts els hot els es po dien convertir en apa rtaments permetin dinamitzar comercialment L1oret."
o pisos i un exemple és I'hotel Fenals que era un hotel amb -Com sera la nova zona de dinamització económica?
100 habitacions i que. avui són 200 apartaments. Amb el nou -"No hi haura la Safa, hi haura indústries petites, netes ."
pla aixó no es podr á fer i només es podran reconvertir alguns
hotels i ma l en apartaments. Un altre exemple és Sant Ouirze . -Estem parlant d'une zona industrial com la de Blanes o
S'hi podien fer més de 900 habitatges. Ara se n'hi podran fer
130. Només aix ó, ja ens dóna marge per fer petites zones de sigui amb poca indústria i més zona comercial?
creixement. " -"Aixo seria poss ible a la zona propera a les Alegries, des del
Water World fins a les Alegries . Creiem que la iniciativa privada
-Quanta gent viu ara a Lloret? ha de fer la resta. "

-" Empadronats 32 o 33 .000 pero nosa ltres creiem que ara ja -Pero I/avors la seva aposta pel comete són supermercats
donem serveis a 50.000 hab itants . Algú podia pensar que L10-
ret en tres anys creixeria amb 6.000 hab itan ts? Aixó és més grans.
que el que tenen mo lts mun icip is de la co marca de la Selva . -"Apostem perqué el comerc urba sigui vital i seria bo que can -
Nosa ltres cre iem que hem d 'equipar el poble i do nar serveis . viés i s'especialitzés més ."
Fins ara s' han do nat llícencies d'obres sense serveis i ara -Pero el petit comerc no posara botigues a les Alegries.
s 'han d 'acotar les lllcencies per donar serveis . És I'hora deis -"No pero allá és poss ible fer una activitat com la de Blanes.
serveis ." No necessariarnent ha de ser igual pero po dria passa r. Des de
planificació el que fem és preveure. Si ara ve un Mercadona a
-La piscina i el poliesportiu afecten una finca privada que Uoret i ens demana espai i aparcament no disposem de cap
és el parquing de Can Pujadas. Se l 'expropieré? El pro- 1I0c adient. Amb el nou pla general , sí que n'hi haura, Fins ara
pietari diu que només s'han reunit tres cops amb el/?
-"El propietari diu que només ens hem reunit tres cops amb ell
pero no diu que ens hem reunit moltes més vegades amb la
seva advocada. A cada conversa hem intentat arribar a acords
i fins ara no hem arribat a cap. El sistema que té I'administració
de gestionar aquests terrenys és l'exproplaci ó. No hi ha cap
altra manera fora de l'acord ."

-Pero quan vosré estava a I'oposició deia que la plac;a

del Doctor Adler havia sortit molt cara perqué s'havia
recorregut a I'expropiació.
-"El que deia jo és que la placa de l Doctor Adler es va valorar
a la baixa i hem estat condemnats a pagar el que ha dit el jurat
d'expropiac ió."

-1 aixo no es pot tornar a repetir?

-"Aixo pot tornar a passar. Nosa ltres, amb la placa del Doctor
Ad ler, pensávern que si s' hagués negociat d' una altra manera
s'haurien pog ut arribar a aco rds i ara po t torn ar a passar."

-Que pas sara amb I'escola que també esta afectada per
la zona esportiva? Els pares no vo/en que es trasl/adi.
-" Els pares no han de pat ir pe l trasllat. No tenim cap intenció
de tocar-la de moment. "

11