Page 18 -
P. 18
• - - -Félix Rabassa i Marti,
historiador
- '---- - -
GERMINAL ROS I MARTí.
LA LLUITA DE TOTA UNA VIDA
Avui parlarem d'un home
que ha viscut a L1oret,
Alacant , Rennes, Paris i
altre cap a L1oret; que ha
estat franc m a .,:ó, republica
i comuni st a ; pero que per
damunt de tot ha lIuitat per
la causa de la IIibertat i la
justicia socia l i ha estimat
el poble que el va veure
né ixe r: L1oret.
FIII d'en Joan Ros I Gros, de t roret I de na Dolors Mart ; I hauria portar a la guerra colo nial del Marroc. AIIi comenca a entrar
en contacte amb el comunisme, a través de "L'Humanité", organ de
Burcel, de Blanes, va nélxer a Llorel el18 de gener de 1908. Els premsa del Partit Com unista Francés (PCF).
seus pares s'havien casal a " Ajunla ment de Blanes el 14 d'octubre
de 1906, converum -se en la primera parella en contreure matrimoni El 1927 va tornar a tíoret i comenca a treballar de viatjant de
civil a les coma rques gironines. En Germinal -el nom de pila del qual
prové d'un mes delcalendari republica- forma part d'una fami lia molt productes tarmaceutics, feina que el porta a visitar diversos indrets
compromesa políticamen t. El seu pare, destacat regidor repub licá de l'Estat espanyol. En els seus viatges en Germinal va viure I'OOi
de l'Ajuntament, fo u un deis promotors de la fundac ió de I'Escola antica tala que en aquella época tornava a rebrotar a I'Estat. MollS
Horaciana de L1oret, inspirada pel rac ionalisme. En Joan Ros va metges amb els quals havia de tractar van arribar a dir-li el segúen\:
haver d'exlliar-se el 1909 a ¡'Argentina per haver encapcatat una "No receto productos catalanes".
gran manifestació a Líoret contra la guerra del Marroc, i no va poder
tornar fins I'amnistia de 191 1. Després de viure uns mesas de I'any 1929 a Salamanca,
I'empresa el destina a principis de 1930 a Alacan t, ciutat on va viure
La familia de la seva mare, de Blanes, es significá també en el camp fins el 1939. La seva intenció era d'establir-se definitivament a la
polític republicá . En Rafel Marlí I Pagés, avi matern d'en Germ inal, ciutat amb la seva esposa, Maria Nadal. amb la qual es casa el 1931.
que fou arnic del diputa t Odón de Buen i de l'astróno rn Josep Comas En aquella ciutat del sud del País Valencia el nostre protagonista hi
i Sola, i que va ser un deis prim ers regidors republicans de Blanes , va dur a terme una írnporta nt activitat polltica. Fou un deis fundadors
i el seu fill -per tant ancle d'en Germ inal· Rafel Marlí i Burcet va ser el 1931 del part it Esquerra Radical-socialista, i vocal de I'Ateneu.
alcalde republicá de Blanes durant la Guerra de is Tres Anys (1936- Actua durant la vaga gene ral revolucionaria de desembre de 1930,
1939) , exilianl-se a I'Estat francés després de la guerra . amb I'objectiu d'aconseguir la Repúbl ica . Va escriure artícles per al
setmanari "Juventud" i per a la revista "Lucha" d'Alacant , i tarnbé
Com a conseq üencia de la ceguesa que ana desenvolupant el seu col-l abo rá amb la revista "Aurora ", orqan de la Casa del Poble de
pare, en Germ inal, de petit, navía de lIegir· 1i dtáriament la premsa , Blanes. El febrer de 1931, a Alacant, fou un deis fundadors de ia
fet que aca ba d'introdu ir-Io en el rnón de la política i en concret en el revista "Rebeldía" .
camp del republicanisme. tan present en la vida quotidiana famil iar.
El 14 d'abril de 1931 en Germinal Ros i Marli tou una de les
De rnés gran en Germ inal va treballa r en una colla de feines persones que híssá una gran bandera tricolor republicana al
eventua ls fins que I'an y 1926, en plena dictadura de Primo de Rivera balcó de I'Ajuntament d'Alacant. S'havia acabat de proclamar la
(1923-1930) s'exiliá a I'Estat francés. Va viure a Barbaste i més lard República. Aquells anys convulsos pero athora plens d'esperanca
a Mezin , dos pobles de la regió occitana de Gascunya, on treballa en I'esdevenidor del país en Germinal continua treballant de
en una fábrica de taps, al costat d'una colla de joves ta pers catalans representant, sanse deixarde banda els seus compromisos poñtics,
que havien travessat la frontera per defugir un servei militar que els fet que el posa en el punt de mira de les autontats arran deis Fets
118
