Page 15 -

¡

I•

Pau e lari s (1586- Gaspar de Guzmán y de
1641), presldent de
la Generalita t durant Fonseca (1587-164 5), comte-
els tet e del Corpus duc d'Ollvares, primer
ministre de Fellp IV de
de Sango
Castella. Quadre de Diego
Els pagesos revoltats de la Selva interior va n arr ibar 'In s a Blan es de Velázquez.
persegu lnt les tropes espanyoles . lmalga procedent del ccm íe
Mt~INAS
"Co rpus 1640. La revolta deis segad ors " d'Oriol Garcia Quera, Ed .
Casals , Barcelona, 2004. LEONARDO

aq ue lls anys ens el re porta també Vicenc Coma i Soley en el llibr e esme ntal. El 7 de febrer de ala
164 2 una colla de blanencs ar ma ts es feren a la mar en vuit o de u barques i capturaren la nau Casa Saladrlaas
ca pita na de I'esquadra de I'almirall espanyol Juanetln Dori a -"lo majo r enemichs deIs CathalanS',
segons parau les deis jurats de Blanes- qu e s'n avía pro tegit d'un fort tempo ral a la ba dia de carror RoIg I RaventóS, 2
Blan es.
CRm
Com a co nsec ü éncia del Corpus de Sang i, en general, de la revolta deis catalans , esc latá
la Gu erra dei s Seg adors , que es desenvolupá entre 1640 i 1652 , i qu e enfro ntá el Princ ipat de eC1eo1 t_a d. _AhOnn'OeIo
Cat alunya i la mon arquia francesa amb la monarquia hisp ánica. Les auto rilats del Princ ipal,
dav ant la man ca d'un ex ercít propi, organilzaren un cos mil itar, els miquelets o almogá vers, un a OBRES SOCIAlS
mena de milicia popular qu e participa en la defensa de Montblanc i Barcelona - ju ntament amb
l'exercít fran c és- i en molts aítres fets d'arm es.

El desenvol upamenl de la guerra, pero, lou des favorable a l'alianca catalano-frances a.
A finals de setembre de 1652 fe ia un any que Barcelona estava assetiada pe r les tropes de 'J uan
de Au stria i, per comp leta r el bloqu eig, I'exerci! espanyol decidí con quistar la zon a del Mare sme
i la Sel va de ma rina . La vila de Bfanes no es va voler rend ir a I'invasor i el 27 de setem bre de
1652 les tropes es panyoles del marqu es de Mort ar a co me nya ren l'atac , aco nse guint prendre
en p oqu es hores les defenses exte riors i el raval de la pob lació . Men tre stan t, I'art illeri a que
els es pa nyols havien desembarcat de les seves galeres cornencá a bombardejar les muralles,
destru ínt les port es de la vila. La defensa deis blan encs fou aca rnissa da, pa rque quan eis
espa nyo ls ja havien travessat les muralles s'o rga nitzá un darr er nucli de res istencia de miquelets
i blan encs en el pa lau deis Cabrera i I'esg lés ia parroquial. Rnalment la vlla fou conquistada i
saquejada pe ls espanyols. A rn és, la repressió va se r duríssima: 300 defensors de Blanes foren
con de mna ts a galeres.

La gu erra co ntinua fins el 165 9 I ara els catalans lIuilaren contra els francesos , qu e s'havien
convertlt en un ex ércit d'ocupació com anteriorment ho hav ia es tat l'es pa nyol. Amb la finalitzacló
de la guerra el Principatva poder mantenir les sevas institucion s i la seva independencia nominal
com a estat integrant de la Corona d'Aragó i de la monarquia hispán ica , pero va perdre el comtat
de Rosselló, el Conllent , el Vall esplr, el Ca peir, i la meitat de l co mtat de Cerdanya que, com a
co nse q üenoa del tractat de is Pirin eu s (165 9), to ren co ncedits pe r Felip IV de Castella a Franca,
sense ni tan sois comunicar-ha al govem de la Generalitat. O'aquesta manera es confirmava
la m utilació de l Principat de Ca talu nya i es donava peu a l'inici de la repressió i la colo nltzació
cu ltura l fran cesa a la Cataluny a No rd . Mentrestant , Portugal , qu e també s'hav ia revollat co ntra la
monarquia hispánica , havia aconseguit la ind ependenc ia total.

De s de l 2002 du es entitats , l'l nstit ut de Proje cci ó Ex1erior de la Cultu ra Catalana i Estat Catal á,
al voltant del 7 de juny de cada any, commemoren el Co rpus de Sang amb un acte davant
l'estatua de Pau Cl ari s, al cos tat de i'Arc de T riomf de Barcelona qu e engu any es tará el dijous
16 de juny a les 19 :00 hor es. Darreram en t la liter atura catala na ha prod ull dues ob res de ficeió
riga rosament documentades inspirades en els fets del Corp us de Sang : la novel ,la "Corp us de
Sanq ", d'Assumpeió Cantalozell a, i el có rnlc "Corpus 1640. La revo lla de is seg adors ", d'Ori ol
Garcia i Quera. •

Bib líografia consultada:
-Coma So/ey. Vicen. "B/anes. Notes historiques", Barcelona , 1922
-EI/iotl, J. H. "La revolta catalana", Barce/ona, 1966
-nem éndee, F. Xavier "Historia militar de Cata/unya", 4 vo/ums, Barcelona , 2004
-Pons i Espó, Margo t "El tons municipal en pergamí de rantiga universitet de Lloret de Mar", Lloret
deMa" 2002
-Sanabre , Josep "La acción de Francia en Cataluña en la pug na por la hegemonía de Europa
(1640-1659j", Barcelona, 1956
-Soldevila, Ferran "Hislória de Catalunya ", 3 votums, Barcelona , 1963