Page 14 -

Felix Rabassa i Martí,
"Corpus de Sang " (1907), quadre (olí) d'Antoni Estruch . la Generalitat. Només I'alta aristocracia resta fidel a la monarq uia.
EL CORPUS DE SANG I LA
GUERRA DELS SEGADORS
Els fets del Corpus de Sang i la revolució cata lana de 1640
s'emmarquen en un context de tensions continuades entre la
monarquia h ispimica i les institucions del Principat de Catalunya
durant tota la pr imera meitat del seg le XVII . El rei Felip IV de
Castella -i 111 de Catalunya i Aragá- i el se u primer ministre, Gaspar
de Guzmán y Pimentel, comte-duc d'Olivares, varen dur a terme
un a politica encam inada a la tota l submissió del Princlpat de
Catalunya, en detriment de les lIeis i constitucions amb que s'havla
dotat el país des d ' época mediev al. L'objectl u de tot plegat era la
completa annexió deis territoris catalancraragonesos -I també de
Portugal, que a les hores fo rmava part de la monarquia h ispánica- a
Castella . No en va els soldats espanyols que ocupaven el nostre
país, en el seu afany colonitzado r, anomenaven el Principat
" Cast illa la Nueva".
El comte-duc d 'O livares pretenia qu e el Prlncipat aportés
una gran quantitat de tropes a l'exereit reial i que contribuís al
ñnaneament de les guerres en les quals la monarquia hispán ica
s'havia involucrat arreu d'Europa. La Generalitat es nega a
ambdues reclamacions perqu é la participaci6 del Principat en les
guerres exteriors de la monarquia violava les lIeis del país 1perqu é
els soldats catalans havien de defensar la terra d 'una previsible
invasió francesa.
El 1635 Fran~a declarava la guerra a la monarqu ia hispánica l,
en conseqüencla, el conllicte militar es traslladá al nostre país.
Milers de soldats de les d iverses nacionalitats de la monarquia
-castellans, napolitans , portuguesos, valons, etc...- foren envlats al
Principat, lnstal-tant-se al país. Les tropes s'alloljaven a les cases
deis pagesos, els quals, a més, havien d 'a limentar els soldats l,
fins I tot, pagar-los el sou. Com a recompensa els pagesos rebien
deis soldats tota mena de vexacions i mals tractes. La reacció deis
Indlgenes fou fulminan!. Són nombresos els casos de companyles
de rexerctt reial que van Iiteralment desapareixer, exterminades
per partldes de pagesos emboscats a les comarques Interlors del
país.
Blanes no es deslliurá deis allotjaments, i entre el 6 i 1'11 de febrer
de 1640, pati la ocupació del regiment del baró Molinguen, composat
per 1300 soldats valons -Blanes aleshores tenia uns 1000 habitants-
que , a més de reclamar grans quantitats de menjar a les autoritats
locals, es dedicaren a maltractar sisternáticarnent la població.
Fina lment el poble de Blanes es revoltá contra els ocupants, provocant
la mort d'una colla de soldats. Els abusos contra la pobla ció civil i
I'assassinat de nob les catalans com el d'Antoni de Fluviá provocaren
la reaceió i la unió de tots els estaments del Principal. aixoplugals per
historiador
El 2 de maig de 1640 les tropes comandades pel napolitá Leonardo
de Moles cremaren el poble de Riudarenes i la seva esg lésia, robant -
ne tots els objectes de valor, que més endavant foren trobats a
Blanes. Aq uest fet provoca que les campanes de totes les esglésies
de les comarques del nord-est del Principat toquessin a someten!.
Centenars de pagesos armats amb pedrenyals -una mena d'escopeta
curta de I'época- perseguiren el ter~ de Leona rdo de Moles , que
arriba a Blanes el 4 de maig oEls soldats espanyols es refug iaren
al peu de les muralles, pel cantó de mar. Mentreslant, els tercos de
Juan de Arce cremaren Santa Coloma de Famers i, perseguits pels
revollats. arribaren poc després a Blanes, el 19 de maigoLa situació
deis espanyols a Blanes esdevingué desesperada i no queda va altra
opció que fugi r. La infanteria fou tras lladada per mar en barq ues i
galeres fins a Roses i el Rosselló, i el matelx camí va fe r la cavalleria,
per terra, que abandoná Blanes el 27 de maig, i que fou consta ntme nt
fustigada pels pagesos revol tats entre Blanes i Sant Feliu de Guíxols.
El 7 de juny següe nt, el dia de Co rpus, uns 500 jo rnale rs de
comarques que havien de segar els camps del pla de Barcelona
ent raren a la ca pital amb la intenció de ser contractats. Els segadors,
als quals se'ls havia alegit gent de Barcelon a i profe rint crits de "Visca
la terra! Morin els trekiorst' , s'enfrontaren amb els hom es de I'algutzir
reial Mont-rodon, i acaba ren per assassinar el comte de Santa
Coloma, un deis membres de l'alta aristocracia afecta a la monarquia
hisp ánica. Ara la revolta contra els espanyols preni a matisos també de
revo lució social. Aquests són els fets qu e la historioq raña ha anome nal
el Corpus de Sang , que pren aquest nom de la novel,la histórica ,
publicada el 1857, "Un corpus de sa ngre o los fueros de Catalu ña", de
Manue l Ange lon.
Després de tot el que havia succeit el trencam enl entre el Principat
de Catalunya -encapcalat pel pres ident de la Generalitat, el canonge
Pau Claris- i la monarquia hisp ánica estava servi!. El 7 de setembre
es signava a Cerel, al Va llespi r, l'acord d'alianca entre la Generalitat
i la monarquia francesa, pel qual el Plincipat esdevenia república
independent sota la proteceió de I'exércit francés. Tanmateix, poc
després, la Generalitat va haver d'aceeptar de posa r-se sola la
sob irania de Uuis XIII per rebre I'ajut militar francés.
En relació amb rananca del Principat de Catalunya am b Franca
transcriurem la següent carta de l'Arxiu de la Corona d'Aragó que en
Vicen~ Coma i Soley ens dóna a conéixer a la seva obra "Blanes.
Notes histó riques". Está datada el 17 d'octubre de 1640 i la firma Pau
Clarís. president de la Generalitat:
"A/s magnifics Srs. Jurats de Malaró , de Blanes, Palamós i
Cadaqués . -lIIes Srs.- Tenim avis cert que lo Rey de Fransa ha ordena t
al archabisbe de Bordeus, son general de la armada de mar, que am
la armada que ha puntat en Marcel/a done una passada pe r aquestos
mars de Cala/unya per auxiliamos: donam aquesl avis a V. ms ., pera
que quantdescobren aqueixaarmada. nolscause ninguna alteració,
ans los tingan tots correspondencia. puix no venan pera danyarnos,
sinoper auxiliamos. Servirse han avisarlo matex a las vilas i üoce
circunvehins. Guarde Oeu a VS. ms. Barcelona y Octubre ets XVII de
MOCXXXX. -Lo canonge Pau Cteris"
Amb la gue rra moltes pobtac ions - Blanes i Uoret entre elles - van
haver de millorar les seves fortificacions i adquirir armes i municions
per a la seva defensa. Un deis fets d'armes que va viure Blanes
16