Page 6 -

PLA GENERAL David Reixach i Saura
D'URBANI5ME A BLANE5
POUM I PARTICIPACIÓ CIUTADANA
Després d'haver intentat ex plicar en el Cel Obert de gener, de forma
sintética í des d'una perspectiva més aviat jurídica, que eren els Plans
d'Ordenació Urbana Mun icipal (POUM), en aquest número de febrer
segu irem paríant d'aspect es relacion ats amb el seu conti ngut, elaboració
i trarnitaci ó, am b la vol untat d'inf ormar sobre aqu esta figu ra de planeja-
ment urbanístic, el procediment pe r a la redacció del qual va iniciar I'estiu
passat l'Aj unta me nt de Blanes.
Un a de les novetat s de la lIei 212002, d' Urba nisme (rece ntm ent modi-
ficad a per la lIei 10/2004) és I'aparició deis prog ram es de pa rticipació
ciuta dana en l'el -laboraci ó deis POUM. El legislad or ca tal á, fent-se ressó
de la tendéncia cada vegada més utilitzada en paises de major trad ició
democr ática consistent en aplicar processos de participació ciutadana
en la presa de de cision s polítiques, va ente ndre que en I'elaboració d'un
instrument de tanta importancia pe l desenvolupament de les ciutats com
eren els plan s ge nerals urbanlstics. ca lia buscar la com plicitat deis cíuta -
dans a ti i efecte que realitzessin les seves apor1acions, ñns i tal de forma
previa a l'aprov aci ó inicial del pla. Aíxo representava una autentica nove-
tat , ja que fins I'entra da en vigo r de la lIei 212002, els interessats nom és
podien pr esen tar al.legacions durant el períad e de 1 mes que s'habilita
com a termini d'exposició pública entre I'aprovació inicial i la provisional
de l pla (am bdues acordades pel Pie de l'Ajuntament), la qual s'efectua
m itjan~ant publicac ió d'edietes en els but lletin s ofic ials i en algun diari
d'informació ge neral, cosa que feia que la gran maj oria de la pob lació ni
tan sols tingués coneixement de la saya existencia. Val a dirI com a incís,
que I'aprovació definitiva recau en la Com issió Terri torial d'U rbanisme de
Girona o, si el muni cipi té més de 100.000 habitants, en el Conseller de
Política Territorial i Obres Públique s .
Així, en I'art icle 8 de lIei catalana d'urbanisme i en l'a rt ícle 4 deis seu
reglament (aprovat pel Decr et 287/200 3) s'o rdena fomentar els drets
d'lniciativa. infonnació i par1icipació ciutadana en els processos urba nís-
tics de planejament i gest ió, a banda de so tmetre a intormaci ó públ ica els
documents aprovats inlcialment. A més, es preveu com a tramit obligalori
I'aprovació d'un programa de part icipació ciutadana, que po t abas tar tant
la fase prev ía a la redacci ó deis documents de l POUM , com el períade
de la seva formació i les fase s poste riors , am b la fina litat de fac ilitar tant
la divulga ció i la comp rensió de is obje ctius i de l cont ingu t deis treballs de
planejament , com la formu lació d'al.legacions, suggeriments o propo ste s
Celobert
Benvolguts senyo rs,
Escric aquesta carta en relaci ó a la circular que I'Ajuntam ent ha adjun-
tat amb la primera factura d'a igua de I'any.
L'Aju ntame nt ens prop osa de no llencar les ampolles de cava a les
escombraries ni als contenidors verds destinats al vidre, sín ó d'anar-
les a dur a la Deixalleria de Blanes, tenint cura que no es trenquin, on
hi ha un lIoc específic pe r aquest residu o
Estic d'acord amb les explicacions i amb la seva proposta sempre que
el nombre d'ampolles de cav a sigui cons idera ble . Posem per cas , jo
només tinc dues ampolles de cava i vise a Mas Bormot, Faré les festes
més sost enibl es i seré ga ire eco lógic si per du es ampolles de cava
agafo el cotxe per anar fins la dei xalleria o si les llenco al co nte nidor
ve rd que tínc al costat de cas a? No seria m és t ácil, més sos tenible,
més ecológic que en el cas de quantitats petites d'ampolles de cava es
pog uessin deixar en punts estratégics de la població i que I'Aju ntamen t
les passés a recollir?
Aquest any aga taré les dues ampo lles i el cotxe i an iré de Mas Bori -
not a la Deixalle ria pe r tenir la co nsc iéncia tranquil-la segons la col-
laboració que ens ha demanat l'Ajuntament. Peró pe l Nadal que ve ,
s'hi podrien rumiar una mica més perqué amb aquest suggeriments
ens costara mé s el mall que I'en clusa.
Atentament, Un poc bebedor de cava
D íve n d res 18 d e rna rc a la Sala d' Actes de la
Bibliotec a Comarcal de Bl an e s
a le s 10 del ve spre
ASPECTES JURíDICS DEL MATRIMONI
per Ann a S ol a , C arm e M a ssó i D a vid R e ixac h , advocats.
L1icenciat en D ret
E s p e cia litzat en D re t públic
alternatives al lIarg de la pre cep tiva informació pública a convoc ar des-
prés de I'aprovació inicial. Fins i tot esta prevrst que es pugui reactivar el
programa de part icipa ció ciutadana cada vegada que es plantegin modifi-
cacions pun tuals del POUM aprovat.
El que no diu la lIei pero, és com ha de ser el programa de parti cipació
ciuta dana . En aq uest sentit, es limita a declarar I'obligatorietat de dur-Io a
terme i defineix també ets object ius gené rics que aq uest ha de perseg uir,
pero no diu exaetament en qué ha de consisilir. Per tant, ets ajuntaments
gaudeixen d'un a certa discr ecionaliat a I'hora de dissenyar aquests
prog rames, i la veritat és que hi ha ajuntaments que posen en practica
auténtiques experiencies de participaci ó ciutadana en els assumptes
púb lics, i d'altres que es limiten simp lement a cobrir el trárnit. En general
pero, els programes de particlpació ciutadana en la redacció i aprovació
d'un POUM solen consistir en la celebració de jornades ínformatives, con -
ferén cies, enquestes, lallers o jornades de treball en qué els ciutadans
interessat s aporten idee s, a ba nda , evid entment, d'uti litzar tot el potencial
que ofereixen els webs municipals com a instruments informatius i d'ínte -
racció .
Finalm ent, dir que la L1ei 212002 ens aport a una altra nov etat en l' árnbit
de la part icipació ciutadana: la possibilitat que tenen els ajuntaments de
crear Consells Assessors Urbanistics. Aquests consells, que són órqans
amb atribucionsinformatives i deliberatives (per tant, no resolutives), estan
co ntormats per person es designades pels ajuntamen ts. Així, la seva corn-
posició pot estar integ rada per técnics experts en urbanisme, hab itat ge o
medi ambient, pero tamb é per representante d'institucíons de la societat
civil de cada municipi, i les seves la funcions seran, principalment, les de
donar I'opini ó a I'Ajuntament en la formació deis plan s urbanístic s, propo-
sar mesures i actuacions per incloure-Ies en el programa de participaci ó
ciuta dana i opinar sobre les al.legacions presentades pels cíutadans ,
I [a per acabar, insistir en que el futu r de Blanes com a rea litat urb ana,
econ óm ica i social i el seu desenvolupament sostenible passa en bona
part pel nou POUM i que, en la me sura que les decisions a prendre poden
co nfigurar un modelo un altre de municipi, és important que hi hagi un
nivell att de participació ciutadana, perqué a íxó tara que les decisio ns es
prenguin després d'haver sos pesat i madurat tota la informació possible,
incloent la que procedeix deis principals interessats, que no són altres que
els habitants de Blanes. _
·C..;f:- celobe rt @correucatala.com
Barreres
Per causes absurdes i fortuites, fa uns dies em vaig fer un esquine; en
un peu. Sorpresa que aqu est tipus d'a ccidents necessitin setmanes
de cura i farta d'astar a casa amb la cama enlairada, vaig decidir anar
a treballar. La manera era anar en autobús, el que recorre un trajecte
mo lt concorreg ut: Blanes-L1oret de Mar.
El prime r dia que vaig utililZa r aquest tra nsport públ ic, anava am b
crosses i tenia dificultats evidents per avancar. El vehicle en qüestió
anava mig buit i les persones que hi havia sentades tenien abrics i
bossesocupantels seients del costal. Em vaig sorprendre molt en
veure que ningú enretirava les seves coses i, per no complicar les
quatre passes que havia de fer, vaig optar per seure en una butaca
per a min usvaüds .
Durant el trajecte, vaig comp rovar que la poca amabilitat de is usua-
ris era exte nsible a totes les persones que anaven pujan t, ja portéss in
bastó pe r cam inar o criatu res penjades del c oll. En arriba r a L1oret,
després d'uns cops de bus realme nt violents, vaig iniciar dec idida el
camí cap a la feina. Amb les crasses em va ser impossible anar per la
vorera, perqué estava plena de fánals , pals del lIum i cotxes aparcats
a sobre. Havia d'anar pel mig del carrer, a les nou del matí, en una
hora en qu e tothom va a treballar, en cotxe i a una vel ocital de lIam-
peco
Esbufeg ant i avancant com una tortuga, va ig ten ir temps sobrat per
a reflexionar. I en resum vaig veure ciar que ens ha de passar una
cosa així , digues-li es quine . que t' inhabiliti temporalment, pe r adonar-
te que el mó n es ta pie de barreres arquitectóniques, tant fisi ques com
rnorats . L'incivisme es ta a I'ordre de l dia i la deixadesa d'aj untaments
i ciuta da ns tam bé . Alguna cosa falla , i de tant en tant hi ha pelites
revoltes, enfrontaments, batalles ... o tot es queda en una queixa com
aque sta carta. Rosa G.