Page 5 -

L'Estat només inverteix a Catalunya
L'Ajuntament de Lloret suspèn
llicències d'obres en mig municipi
Josep Valls, regidor d'urbanisme.
L'Ajuntament de Lloret va aprovar
una suspensió temporal de llicèn-
cies d'obres que afecta mig muni-
cipi i, especialment, les urbanitza- pineda de Fenals. A més, també
cions. Aquesta suspensió respon a
l'elaboració del nou pia urbanistic
perquè els tècnics puguin treballar
durant un any sensé pressions de
llicències que poden anar en contra
de l'esperit del futur planejament.
Es van aprovar per iman imitât eis
31 objectius i criteris que marcaran zones que ara no hi son incloses.
la revisió del pia urbanistic. Entre
les prioritats dels tècnics, destaca
la revisió del creixement uroanis-
Lloret rega amb aigua
potable un camp de
golf
Lloret està regant amb aigua
potable, que prove de la dessali-
nitzadora de Blanes. un camp de
golf que hi ha a Santa Clotilde i
Fenals. L'alcalde, Xavier Crespo,
explica que Lloret té, des de fa dos teniment. El P S C , a l'oposició, ha
anys, una xarxa que ha de perme-
tre regar amb aigua reutililzada.
Però aquesta xarxa, que depèn
del consorci de la Costa Brava,
no funciona perquè necessita
dues bombes que impulsin l'aigua.
L'Ajuntament de Lloret i la Diputa-
ció de Girona van fer una inversió
de 300.000 €, però no n'hi ha prou
per incloure-hi les bombes que
costen 150.000 € més.
El govern Nocetene aquest estiu
va fer una visita al conseller de
Medi Ambient, Salvador Mila,
perquè la Generalität pagués les
bombes. El conseller es va com-
prometre a pagar-ne una part, però
a hores d'ara no ha donat senyals
de vida. El consorci de la Costa
Brava ha proposât avançar els
diners sempre que la Generalität
pagui després, però tampoc no han
respost a la proposta. L'alcalde de
Lloret explica que a més a més,
per tirar endavant les obres es
necessita un permis que tampoc
no ens dona, cel obert •
tic amb criteris de sostenibilitat i
la protecció del litoral i eis espais
amb valor natural. Entre les zones
protegides hi ha una part de Lloret
Blau, Lloret Verd, Mont Lloret i la
s'atura el procès d'edificació a les
Masies de Lloret. Pel que fa al case
urbà antic, s'ha d'aturar el procès
de degradació i no es descarta
incloure més edificis en el catàleg
de protecció de patrimoni. Tampoc
no es descarta afegir-hi noves
Un altre dels objectius és el
replantejament de l'autopista. Eis
tècnics han d'avaluar si reaiment
es necessita una autopista o un
altre tipus de via que permeti
regular la circulado. Però també
estudiaran el traçât de l'autopista
per integrar-la al territori i minimit- les multinacional espanyoles amb seu a Madrid, h¡ tributen.
zar l'impacte ambientai en cas que
es fes.
Pel que fa a les comunicacions,
el nou pia haurà de potenciar la
mobilitat sostenible i fer propostes
per millorar el transport public i la
circulació. També es buscará espai
per fer aparcaments dissuasius.
Finalment, els tècnics estudiaran
la possibilitat d'estendre al terme
de Lloret l'àmbit de l'espai natural
de Pinya de Rosa de Blanes. cel
obert •
Els pescadors de
Lloret restauren una
barca
Eis pescadors de Lloret fa anys
van regalar una barca a l'Ajunta-
ment. Aquesta barca, que és un
élément ornamental del passeig,
s'ha fet malbé per falta de man-
pressionat al govern perquè es
restaurés la barca, però no s'ha
fet. Finalment han estât eis matei-
xos pescadors que s'han ofert per
restaurar la barca. L'Ajuntament
paga el material i ells hi posen la
feina. cel obert •
CiU de Lloret
concedeix despatxos
als grups de l'oposició
El govern de Lloret ha aprovat
la concessió de tres despatxos
a l'Ajuntament per ais tres grups
de l'oposició que fins ara en com-
partien dos. Segons Josep Valls,
portaveu de CiU, eis despatxos
estan dotats per dur a terme les
tasques municipals i que aquesta
concessió correspon a la reclama-
d o que els grups polítics havien fet
al començament de la legislatura.
Ara se'ls han pogut concedir gra-
cies a la redistribució de l'espai.
cel obert •
j ,u n
o6 j 6 /oj t o t q u e hi r e c a p t a m é s de
21%
El desequilibra de la balança fiscal entre l'Estat espanyol i
Catalunya es torna a demostrar, tot i que la falta d'informació
real - denegada sistemàticament pels diferents governs- no
ha permès fer eis calculs abans. Segons els professors de la
Universität de Barcelona i coautors del treball L'espclide l'Eu-
ram, Jordi Pons i Ramon Tremosa, que han tingut accès a les
estadístiques oficiáis liquidades per la Intervenció General de
l'Administració de l'Estat, entre el que ha aportat Catalunya a
l'Estat espanyol i el que n'ha rebut "no té cap précèdent sos-
tingut en cap país de la Unió Europea ni en cap pais confede-
rai, com és el cas deis Estais Units, sensé que hi hagi hagut
un declivi economie important". Segons les dades, Catalunya
va aportar entre els anys 1997 i 2003, el 21,4% dels impostos
recaptats a l'Estat. En canvi, la inversió pública va vorejar el
6,60% del total. La diferencia entre els dos balanços és evi-
dent.
Per la seva banda. Madrid, que només representa l'1 % de
la superficie de l'Estat, en aquests anys s'ha emportat entre el
22% i el 24% de la inversió pública totai, sensé comptar par-
tides més precises. En canvi, la recaptació tributaria ha estât
del 45,05%, però s'ha de tenir en compte 'Tefecte seu", ja que
Si s'eludeix P"efecte seu", la recaptació seria d'un 18%.
Del que alerten eis dos économistes és del desavantatge
del que anomenen Euram, euroregió en què l'Institut d'Eco-
nomia i Empresa Ignasi Villalonga inclou el País Valencia,
les liles, Catalunya, Catalunya Nord i Andorra. L'Euram és el
primer contribuent de l'Estat amb una participació mitjana del
30% del total entre el 1997 i el 2003. Pons i Tremosa afirmen
que "els territoris de PEuram aporten el 90% del fons a la caixa
comuna, que després és repartit a nivell de l'Estat" i hi afegei-
xen "a més, el 10% l'aporten el País Base i Navarra. La situa-
d o és tan greu com sembla".
Els dos professors diuen que amb les dades que han
aconseguit "no hem pogut fer una balança fiscal, sino mitja
balança" i afegeixen que "ens faltaría més informado econò-
mica deis ministeris, de tots els organismes autonoms i admi-
nistrâtes i de la Seguretat Social". Amb aquest treball aporten
les primores llums a una etapa fiscal fosca.
Segons Tremosa, cal pactar la manera com s'ha de resoldre
el problema. Una solució per reduir el déficit fiscal que suporta
Catalunya seria que la Generalität passés a recaptar la major
part dels impostos que s'hi generen. Una altra, seria pagar-lo
en funció del PIB i invertir-lo tenint en compte la població.
Ramon Tremosa conclou que la societat catalana hauria de
pressionar ais polítics perquè l'economia ds Catalunya mostra
indicadors de variables negatives en eis darrers anys. cel
obert •
El P S C de Lloret Lloret invertirá
alerta que la policía 200.000 € més en
cobrará 6.000 € més neteja i recollida
l'any 2007 d'escombraries
El P S C de Lloret de Mar ha adver- L'Ajuntament de Lloret continua
tit que, segons el conveni collectiu apostant per la neteja i des de l'1
que afecta els treballadors de de gêner s'incrementarà. El regidor
l'Ajuntarnent i que el ple va apro- de Medi Ambíent i Servéis, Josep
var fa pocs dies, la policía local Teixidor, va explicar que la neteja
cobrara 6.000 € més l'any 2007. és un dels éléments en qué CiU
Lucía Echegoyen, portaveu dels va insistir més durant la campa-
socialistes, ha félicitât la policía per nya electoral i que. d'una banda,
saber negociar tan bé amb l'Ajun- l'augment es fa per aquest rnotiu.
tarnent i pensa que l'incrément és També va dir que una part del per-
excessiu. Echegoyen també va dir sonal nou contractât es destinará a
que actualment l'Ajuntarnent de Santa Clotilde perqué ja hi ha gent
Lloret es gasta anualment en per- que hi viu.
sonal més de 10 milions d'euros,
cel obert • Per dur a terme aquests refor-
ços, a més de personal nou, s'ha
comprai maquinaria nova. Dues
maquines que aspiren i un camió
que recollirà els trastos vells del
carrer. Tot plegat representa una
inversió de 200.000 € més. cel
obert •