Page 8 -
P. 8

Amb a c c e n t                                                                                                           CAT

 Ens cal coratge                                                                La presencia del cátala                   Mentre l'Estat espanyol

   Diversos fets, un darrere i'altre, i diverses situacions demostren           al I Congreso de laS                      ataca Cus social del cátala i
  que s'atempta constantment contra el cátala, que s'esta cometen
   un crim lingüístic. A tall d'exemple, en mostrarem alguns deis mes           lenguaS no va ser                         atempta contra la seva unitat
   destacables. La COPE, emissora de tots coneguda, diu que demanar                                                       lingüística, tots els estats en qué
   el reconeixement del cátala a Europa és de "paletos y nacionalistas          institucional                             l'espanyol és oficial proclamen i
   irredentos". A un nen de la Franja de Ponent, uns metges de Fraga es                                                   potencien la seva unitat i la projec-
   neguen atendré! perqué parla en cátala. La Guardia Civil i la Policía        Entre el 15 i el 20 de novembre es        ció global en el III Congreso Inter-
   Nacional humilien els catalanoparlants. Ais supermercats el 99% per          va celebrar a Rosario, Argentina,         nacional de la Lengua Española
  cent de productes son étiquetais en castellà, en portugués i fins a           el III Congreso Internacional de la       que s'ha célébrât recentment a
   deu llengües mes, algunes amb menys parlants que el cátala. Malgrat          Lengua Española, sota el nom de           Rosario, Argentina.
   la llei de normalització lingüística, encara n'hi ha moits que en pres-      Identidad lingüística i globalización.
   cindeixen del tôt i segueixen retolant en castellà qualsevol tipus de        Paralellelament se'n va convocar             El diari El País deia que som
   negoci o d'empresa. Un grup de jubilats aragonesos esbronquen un             un altre, el I Congreso de laS len-       davant "la globalización de una
   capellà per dir la missa en cátala a Catalunya, malgrat que el cátala        guas (les S majúscula volen desta-        lengua plural' i l'ABC afirmava: "El
   és la segona llengua mes parlada a l'Aragó. Els governs del País             car la pluralitat lingüística) que va     mapa que hoy se presenta ofrece
   Valencia i de les liles Balears (PP) segueixen entestats en la frag-         reunir les comunitats lingüístiques       una oportunidad que raramente
   mentado de la llengua, tot i l'evidéncia. El vicepresident de la Real        llatinoamericanes que han patit la        se repetirá. El manifiesto declive
   Academia de la Lengua Española demana, impiícitament, que es torni           supremacía de l'espanyol.                 del francés, la lejanía del chino, el
   a prohibir el base, el cátala i el gallee i tothom tan content, ni el fan                                              sensimismamiento del árabe i la
   dimitir, ni el jutgen per atemptar contra els drets humans. ni res de res.      Una delegado catalana formada          limitación del alemán al territorio
  Tots aquests casos i tots els personatges esmentats mes amunt están           peí Casal Argentí de Barcelona,           centroeuropeo ofrecen a la lengua
   avalats i legitimáis peí Rei que un bon dia va afirmar que l'espanyol no     per Ömnium Cultural, la CAL. la           española ese momento decisivo,
   havia estât mai imposât.                                                     Plataforma per la Llengua, entre          tras el inglés"
                                                                                molts altres. va participar en el I
      La democracia de tots aquests anys hauria d'haver servit, entre           Congreso de laS lenguaS mitjan-              La potenciado de la unitat
   mortes altres coses, per civilitzar, educar i fer obrir els ulls ais espa-   cant ponéncies i documentáis,             lingüística espanyola i la seva
   nyols que no coneixien els drets de les llengües. Perô no ha servit de       pero no hi va haver cap represen-         projecció global és causa comuna
   res perqué encara no els coneixen.                                           tado institucional. Fonts de l'orga-      de totes les forces politiques deis
                                                                                nització van afirmar que la Gene-         països en qué aquesta llengua és
      Després d'observar aquesta discriminació i criminalització perma-         ralität va considerar que participar      oficial i també ho és el seu con-
   nent deis catalans, podem dir que PEspanya plural" del PSOE és una           en el congrés alternatiu a l'oficial      trapunt. L'objectiu comú és posar
   befa. La igualtat malaltissa és inhérent al socialisme jacobí que nega       seria "políticament inoportú" ara         totes les través possibles a la
   el dret i el respecte a la diferencia. Així tots, tots, tots hauríem de ser  que l'lnstituto Cervantes (un deis        supervivencia de les llengües amb
   extremenys com li agradaría a Rodríguez Ibarra i fora problèmes. Per         organitzadors del congrés oficial)        qué l'espanyol comparteix territori.
   aixô, els partits catalans han plantejat amb força mala traça el debat       col-labora en la projecció de la llen-
   del cátala a Europa, han volgut començar la casa per la teulada. La          gua catalana, cel obert •                    A l'Estat espanyol és l'hora de
   UE esta formada per estats i per tant només reconeix les llengües                                                      sembrar zitzània entre els parlants
   d'Estat, les que hi son oficiáis, tant és el nombre de parlants que hi       El Congrés deis Dipu-                     de les diferents variants del cátala i
   hagi. Per tant, els polítics catalans haurien d'haver començat per                                                     a mes de fer-los creure que parlen
   exigir i aconseguir l'oficialitat del cátala a l'Estat espanyol, com ho és   tats aprova una propo-                    idiomes diferents, fer-los entendre
   el castellà. Ara el govern espanyol ha donat el cop mortal a la llengua.                                               que parlar qualsevol d'aquests
   fent-nos creure que és una gracia, un regal. en sancionar la seva            sició no de llei                          "idiomes" és un caprici. A la resta
   fragmentado a Europa. Vet aquí un crim lingüístic amb totes les de la                                                  de pa'ísos en qué l'espanyol és
   llei. Pol Ginesta •                                                          Presentada peí PSOE-PSC, ERC i            el rei, la indiferencia, l'omissió. la
                                                                                IU-ICV, per la qual el govern estatal     negació, etc. de les altres llengües
L'Observatori per la Llengua vol que l'Estatut                                  haurá de garantir els mitjans pres-       que hi comparteixen territori son
                                                                                supostaris per formar en Pus del          armes prou eficaces per menar-les
reculli el deure sobre el cátala                                                cátala i dret propi jutges i fiscals. La  a l'oblit. cel obert •
                                                                                proposició també insta el govern a
Les entitats defensa de la llengua i la cultura catalanes que s'apleguen        crear 250 places de jutge i a modifi-        Ta/ dia farà l'any"
sota el nom d'Observatori de la Llengua, entre les quais hi ha Omnium           car el sistema d'elecció deis mem-
Cultural, Acció Cultural del País Valencia i l'Obra Balear, han fet arribat     bres del Consell del Poder Judicial.         El 30 de setembre va fer 76
diverses propostes a la ponencia parlamentaria que elabora el nou Esta-         El text aprovat incorpora esmenes            anys de l'assemblea constitu-
tuí. Entre aqüestes propostes n'hi ha de noves peí que fa al tema lingüís-      de CiU que aprofundeixen en el               ent del séparatisme cátala a
tic. D'una banda, es reclama que el nou text defineixi clarament el cátala      tema. La proposició s'emmarca                l'Havana on es va aprovar el
com a llengua nacional, propia i comuna deis catalans i també demanen           dins de les reformes que el PSOE             primer projecte de Constitució
que s'empari el dret a parlar cátala, perô també el deure de conéixer-lo.       vol tirar endavant aprofitant els            catalana..
cel obert •                                                                     pressupostos generáis de l'Estat.
                                                                                cel obert •

Eis nostres millors desitjos per aqüestes festes

                                  CAMISERIA               S o O r ^J^VÍ *1 '         Sport J^&W t • r                         bm
                                  CONFECCIONS
                                  COTILLERIA        passeig de dintre,36            A totes                                     Sport Wear
                                  GENERES DE PUNT   EíLANF: 3                       i a tots
                                  MERCERIA                                       els nostres                              Passeig de Dintre, 36
                                  PUERICULTURA                                      millors
                                  ROBA DE LLAR                                     desitjos.
                                  VESTITS DE BANY'
                                                                                NADAL 2004
Raval,2 Tel. i fax 972 330 280 BLANES
   3   4   5   6   7   8   9   10   11   12   13