Page 10 -

L a h i p e r a c t i v i t a t n o és I
només c o s a d e n e n s
Quant a la vida en familia, "és difícil conviure
Hi ha el fais mite que el trastorn per déficit amb algú que no escolta, que no sap gestio-
d'atenció i hiperactivitat (TDAH) sols afecta nar els diners o que simplement oblida anar a
els nens. Perô no és aixi. Entre un 2 i 4% deis recollír els filis".
adults el pateixen - a vegades encobert per Explica Rosa Bosch, psicologa adjunta del Programa Integral
altres trastorns, com ara lansietat, la depres- del Déficit d'Atenció en Adults (PIDAA) de l'Hospital Universitari
sió o l'alcoholisme-, i a ulls de la resta son de la Vali d'Hebron. Però, de fet, moites persones hiperactives se
vistos com a simples despistáis o inadap- solen cansar per si mateixes i més fàcilment de les seves parelles
tats. que a l'inrevés, igualment com amb la feina o els estudis.
En resum, aquest cumul de circumstàncies fa minar l'autoestima
La Claudia Lenzner té un fill de treize anys i una filia d'onze, tots dos de la persona afectada, i en molts casos fa aparèixer altres tras-
amb el trastorn de déficit d'atenció i hiperactivitat (TDAH). Una anomalía torns, com lansietat, la depressió o l'addicció a susbtàncies com
neurolôgica que, en ser-Ios detectada a temps, els ha permès dur una l'alcohol o la cocaina.
vida mes o menys normal. En canvi, Lenzner no va saber que ella tambó Tot i que l'origen del T D A H és encara desconegut, molts experts
el patia -i que van ser molt probablement els seus gens els que el van coincideixen a atribuir aquest transtorn a la falta de dopamina, un
transmetre ais seus filis- fins que va assistir a una xerrada sobre TDAH component del sistema neurologie del cervell. A més, es considera
en aduits espérant trobar respostes per al que els esperava ais seus nens. que la seva aparició respon a factors genètics. Hi ha dades con-
El cas d'aquesta egarenca d'adopció i nascuda a Alemanya no és, pero, trastados -sobretot estudis de pa'isos nòrdics- que estableixen en
quelcom excepcional. Es calcula que tan sols a Catalunya hi pot haver un 57% les probabilitats que té un pare o una mare afectat pel
entre 200.000 i 270.000 afectáis per aquest problema. El pitjor del cas, TDAH de transmetre el trastorn ais seus filis. De totes maneres,
perô. és que gran part d'ells no no saben. Son els hiperactius adults. no tot és genètic. El tabac també pot ser-ne un factor déterminant:
encara que no hi hagi précèdent d'hiperactivitat o falta d'atenció a
El TDAH és un transtorn que s'acostuma a detectar la familia, si la mare fuma durant l'embaràs, molt probablement el
entre els cinc í els set anys de vida. El formen 18 nadó en naixerà afectat.
símptomes, entre els quals destaquen la dificultat per La importancia del diagnostic. Ouan a un
estar atent i escoltar quan se'ls parla directament, paclent se II diagnostica TDAH és com un
la nécessitât constant d'aixecar-se del seient I l'in- alllberament. "Li treus una llosa que duia al
cessant moviment de les mans i els peus. No és un damunt", asseguren el psiquiatre i la psicologa
problema nou, ja que els primers diagnostics daten del del PIDAA. I és que quan una persona arriba a
1902, pero no ha estât fins ara que es comença a tenir les mans de l'equip de la Vali d'Hebron "veu que
consciència de casos entre els adults. És mes: encara la seva vida no funciona però no sap per que, i
molts creuen en el fais mite que aquests comporta- les paraules 'sóc estrany' o 'inútil' son les més
ments son frult d'una mala educació i que desaparei- fréquents per definir-se".
xen durant l'adolescència. No és així: un Infant afectat Ara bé. com es pot saber si es pateix TDAH? Josep Antoni
per TDAH té entre un 30 i un 60% de probabilitats de Ramos-Quiroga, psiquiatre adjunt company de Bosch al PIDAA
continuar-ho patint de gran. Fins i tôt hl ha estudis que de la Vali d'Hebron, explica que dels 18 símptomes que formen
eleven aquesta xifra fins al 90%. el TDAH, la persona afectada n'ha de recollir com a minim 6, i
que aquests afectin directament el desenvolupament duna vida
En Rubén de Flores, de trenta-dos anys i résident a la Valí d'Aran, sap
que pateix de déficit d'atenció i hiperactivitat des de fa poc menys d'un
any, quan li va ser diagnosticat. "De petit, el pédiatre ja va advertir els
meus pares", explica, perô tot i així afirma que uno havia estât mai cons-
cient que en edat adulta ho pogués continuar patint." Eli sabia que alguna
cosa no anava bé, sobretot perqué no aconseguia mai centrar l'atenció en
una cosa concreta, "senziilament la teva ment divaga i se'n va fàcilment,
encara que no vulguis".

Les persones afectades per TDAH no teñen perqué tenir un nivell intel-

ectual inferior a la resta, perô sovint es veuen abocats al fracas escolar

-un 38% deis afectats abandona els estudis durant la secundária-

majoritàhament per la manca de concentrado. Lenzner, per exemple, va

deixar els estudis a C O U , i De Flores ni tan sois va acabar l'EGB. De

totes maneres. el véritable problema d'aquestes persones es produeix

en l'etapa adulta. Des de fora poden semblar unes persones deixades i

incapaces de fer el que se'ls encarrega. En una societat cada vegada mes

exigent, no hi ha lloc per a constants distraccions, la fal- ta d'organització

i la tendencia a deixar les obligacions per a mes endavant. És per aquest

motiu que les persones amb TDAH canvien fins a tres vegades mes de

feina que una altra persona, i acaben treballant, un gran nombre d'ells,

autónomament.

L'ambit laboral no és, perô, l'unie espai on teñen problèmes. També
en pateixen en el dia a dia i dins la propia familia. La seva impulsivitat
els fa susceptibles d'iniciar-se mes d'hora que la resta en el consum de
tabac i de començar a mantenir relacions sexuals entorn deis quinze anys
-habitualmenl sense protecció- amb el conséquent risc de nai-xements
no desitjats i un elevat risc de contraure malalties de transmissió sexual. A
mes, s'ha constatai que pateixen mes accidents amb conseqüéncies físi-
ques importants i que la seva conducció és agressiva. Aixó es constata en
el fet que reben mes retiradas de carnet de conduir, pero curiosament no
perqué les seves infraccions siguin mes greus, sino perqué desaprofiten
els périodes d'allegacions de les multes, perqué se n'obliden.