Page 11 -

Saludat i conegut
Antonio Gades, el bal lari
anti-divo que va renovar
el flamenc
Antonio Esteve va néixer a Elda,
Alacant, el 16 de novembre de
l'any 37 en el si d'una familia humil. de molí, actuava serios i vestit de
De ben jovenet va comencar a
treballar ais hotels de la zona per
ajudar la familia. Pero ben aviat
va descobrir el ball de la má de la
bailarina i coreógrafa Pilar López.
Ella va ser qui el va rebatejar amb
el nom de Gades fent referencia
a les bailarines de l'antiga Cadis
que van captivar ais romans. Ais
26 anys va debutar a la Scala
de Milá com a primer bailan' i
mestre de eos de ball. En tornar
d'ltália va muntar la seva propia
companyia que actuava a locáis
de la Costa Brava regentats per
empresaris que volien farbalans,
Raimon Panikkar diu que sabem
utilitzar eis ordinadors, però no
sabem entendre'ns
El professor de cultura india i
historia i filosofia de les religions, mític de l'educació és reforcar el
Raimon Panikkar, fa una crida
a l'educació enmig del procés
d"'inducació" en què vivim en
la seva intervenció a la sessió
Intervenció Principal sobre edu-
cado interreligiosa en el mare
del Fòrum. Panikkar diu "sabem
utilitzar els ordinadors, però
no sabem entendre'ns, dones
per fer-ho, hem de fer-ho en la
llengua de l'altre. Per entendre
aquesta abundant simfonia no es
pot escoltar amb la raó sino amb
coloraines i castanyoles. Gades,
que no combregava amb rodes
negre, desprenent una sobrietat i
un dolor heretat de la seva mestra
Pilar López. Aquella seva compa-
nyia es va estrellar i se'n va anar a
Barcelona. Una nit va actuar a Los
Tarantos per poder-se pagar uns
bitllets de tren i l'exit va ser tan
espectacular que aquella sala es
va convertir en un Hoc de pelegri-
natge perqué s'hi ballava flamenc
de manera profunda, essencial,
amb un cert sentit tragic. Va ser
llavors que Rovira Beleta el va
veure i el va contractar perqué
sortís en un film, precisament
amb el mateix nom de la sala
el cor". Peí professor "el significat
que está dins d'un mateix, fa falta
donar a llum a les nostres idees
i els nostres coneixements". Va
demanar que per escoltar cal
que posem "el sentit, l'ull i el cor".
També diu que s'ha de trascendir
la propia raó per entendre la raó
de Taltre, en aixó radica la savi-
esa de l'entesa. Finalment va fer
una crida a ressaltar l'hospitalitat
"que és una prioritat en moltes
tradicions religíoses".
el cel obert •
que li va donar l'exit: Los Taran-
tos. El bailan', amb unes fortes
conviccions politiques de caire
comunista heretades del seu pare
república, va desaparéixer d'es-
cena durant cinc anys després
deis darrers cinc afusellaments de
la dictadura, ja que la impotencia
davant deis esdeveniments el va
fer incapaç de ballar en public.
Torna ais escenaris amb l'encàr-
rec, per part del govern d'UCD,
de dirigir el recent fundat Ballet
Lírico Nacional. Però el comunista
Gades, que mai va ser complaent
amb els pactes de la transició,
es va convertir en un personatge
incòmode i el llavors ministre de
Cultura, Ricardo de la Cierva, el
va destituir argumentant que no
podia dirigir el ballet nacional algú
que afirmava que la dansa espa-
nyola no existia. Gades defensava
diverses tradicions de ball, l'an-
dalusa, la catalana, la gallega, la
basca... Llavors, amb un régim de
cooperativa, va fundar una altra
companyia. Va inspirar-se en les
tragédies de Lorca i la música de
Falla i va començar una carrera
d'exit espectacular i la seva col-
laborado amb el cineasta Carlos
Saura. Va ser l'època de Bodas de
sangre, El amor brujo, Carmen,
Fuenteovejuna... Poe a poc, es va
anar retirant d'escena pels efectes
del temps primer, pels de la maial-
ila després. Durant tres anys un
cáncer el va fer lluitar fins l'últim
dia, el 20 de juliol passât. En certa figura el Diari de Girona) i que d'una banda, arrodoneixen l'univers
manera, però Gades va estar
sempre en actiu vivint el ball com
una forma de compromis amb el
régim que exemplificava la possi-
bilitat de la revolució. Aquest régim
era représentât per l'únic amor que
li va durar tota la vida, la Cuba de
Fidel Castro. Fa un mes va rebre
una condecoració del mandatari
cuba ja que els últims anys de la
seva vida va militar orgullosament
en el Partido Comunista de Cuba.
Les seves restes han estât lliura-
des a Raúl Castro perqué en faci
el que bonament li plagui.
Antonio Gades va renovar
el ball flamenc despullant-lo de
tòpics i exhibicionismos. Sempre
renovant-se, va bailar amb un
sentit de la precisió i la sobrietat,
defugint sentir-se artista i amb la
convícció que el ball és una cre-
ado compartida. Amb paraules
de Pilar López, la seva mestra,
Gades ha aconseguit "dur a l'es-
cena la cultura del poblé sense
prostituir-la".
Lluís Amat, editor •
Marius Serra i Pau
Vidal trienlOO
mots encreuats i
en fan un volum
Marius Serra i Pau Vidal han triat
50 mots encreuats cadascun i
n'han fet el llibre Eis millors 100
crucigrames de Marius Serra i Pau
Vidal. Serra n'ha seleccionat 40 de
La Vanguardia i 10 del setmanari
El Temps. Eis de Vidal sön de El
Pafs.
Eis prölegs de cada autor han
estat escrits en forma d'encreuats.
Cada nota remet a un mot que cal
endevinar, si no es vol esperar a
llegir la solueiö. el cel obert •
Lletres
Entre paréntesis
No fa ni dos mesos que es ven a les Entre paréntesis
llibreries un nou llibre de Roberto
Bolaño. No és poesia, ni tampoc una
novel-la, tot i que m'arrisco a dir que
ho és tot: novella, poesia, conte,
assaig, autobiografia, memòries...
Entre parénteis, aquest és el titol que
amb el número 316 de la col-leccio
Argumentos edita Anagrama, és una
recopilado d'escrits diversos publicáis
entre 1998 i 2003, a carree d'Ignacio
Echevarría, reputat crític literari i amie
personal de Bolaño.
No fa ni dues setmanes -compio ra
a partir del moment que escric aquest
text- que em va aturar pel carrer un \\A(.I¡,\M\
C'nltTclíin Arçumnirof
conegut meu, bolañoaddicte és ciar, per parlar-me d'aquest llibre. Com
tots els lectors asidus de Bolaño, esperem impacients la publicado de
la tan anunciada 2666, per aixó l'aparició d'aquest volum ens cau com
un regal.
J a fa un any, quan Roberto Bolaño va escriure el punt i final de la
seva vida, apareguerè publicada repetidament la nómina de les seves
obres i contada la seva atrafegada existencia. Amb la publicació d'En-
tre paréntesis es posa a l'abast deis lectors i crítics un tou de textos
que circulaven dispersos en diferents publicacions (entre les qual
literari de Bolaño i per tant sacia la fam deis crítics i deis estudiosos;
i de l'altra, permeten dibuixar el mapa personal deis últims anys de
l'escriptor. Perqué és bo recordar-ho, l'èxit va ser l'última parada d'un
llarg viatge pel désert d'una literatura esquiva a un escriptor salvatge.
Blanes és molt présent en les columnes periodístiques que consti-
tueixen el bloc central del llibre. Blanes i els seus racons {La primavera
en Blanes, Cuento de Navidad en Blanes). Blanes i els seus habitants
(Los pasteleros, La librera, Dimas Luna, príncipe, El fantasma de
Angel Planells, El rapsoda de Blanes). Potser per això no fa ni dos
dies -sempre comptant a partir del moment de la redacció d'aques-
tes linies- que m'he decidit a escriure sobre aquesta obra. Per què?
Perqué "es raro este mes de julio" a Blanes sense Bolaño.
Caterina de Quers •
Déu a peu de pàgina El capellà i escriptor blanenc,
Jaume Reixach, va veure com per
Jaume Reixach Sant Jordi sortia al carrer el seu
darrer llibre. Déu a peu de pàgina
és un recull d'articles publicats
entre el 2000 i el 2004 a ì'Avui i a
El Punt, diaris on Mn. Reixach col-
labora habitualment. Aquest darrer
llibre és "germà" de l'anterior El dia
que em vaig conèixer que conté
articles des del 1996 fins al 2000.
Un llibre d'articles té
avantatges sobre altres génères
com ara la novel-la, per exemple.
El podem tenir sempre a mà, a la
tauleta de nit, al quarto de bany,
a qualsevol prestatge, a la cuina,
sobre la taula del menjador...
Podem obrir-lo per la plana que
ens vingui més de gust i comen-
çar a llegir. Si ens surt un article que ja hem llegit, el podem rellegir o
en busquem un altre; si només tenim deu minuts, mentre fern temps,
podem llegir-nos-en un pareil. No cal que seguim un ordre de cap tipus,
finsi tot podem començar per la darrera pagina. A més a més, sempre
n'aprendrem alguna cosa, dels articles, hi estiguem d'acord o no.
Podem demanar res més?
Els articles recollits a Déu a peu de pàgina, demostren l'ampli
ventali cultural de Jaume Reixach, el seu "estar al dia", tant en ternes
d'Església com laics, i el seu savoir faire.
Si sou habituais lectors de Jaume Reixach, el llibre no representarà
cap sorpresa, potser ja els heu llegit tots aquests articles, i sabeu de
sobres que no us deixen mai indiferents, però tornar-los a llegir us farà
reviure el que vau sentir en el seu moment o potser us farà sentir coses
noves. Amb el temps, no se sap mai, hi ha coses que canvien i ara
ho veiem diferent, des d'un altre angle, potser som més critics, potser
més tolérants, potser més savis, qui sap si més ignorants... Sigui com
sigui, els fidels seguidors haurieu d'estar contents i tenir aquest llibre a
l'abast. Sempre és més pràctic recórrer al llibre per rellegir-ne un article
o comentar-lo a un amie que no pas haver de remenar l'hemeroteca, en
el cas que sigueu molt ordenats. Si sou neòfits en l'autor, només us die
que val la pena descobrir-lo, tant pels ternes i les opinions, com per res-
tii, com per les lliçons magistrals "involuntàries" o només per posar-se
o estar al dia. Els que encara no el coneixeu, ara en teniu l'oportunitat.
Com diu Cassia Ma Just, abat emèrit de Montserrat, en el pròleg "que
no es cansi (Jaume Reixach) de "mullar-se" per les causes que s'ho
valen, malgrat les incomprensions que acostumen a tenir els qui gosen
dir sempre allò que pensen". Anna Camps és filologa •