Page 6 -

Dites populars
La qüestió
Política d'immigració?
Quan íntentem abordar la
problemática que planteja la
immigració, i ho fem al voltant
d'un cas concret proper
(Un 10% de la poblado de
Catalunya prové de fora de
l'Estat espanyol) una de les
questions que sobta més és
un cert desgavell entre diverses
normatives, Llei, Reglament..., i
sobretot un gran desgavell entre
normativa i realitat. Diriem que
la normativa més que regular
ignora. I aixô ens porta al
desconcert. Dos cassos idéntics
es resolen de manera oposada,
problèmes irresolubles hi ha qui,
no sabem com, els soluciona
sense gaire esforç... La vida
depén d'un invisible bombo
de loteria.Tot aquest descontrol,
tota aquesta inseguretat jurídica
és casual o obeeix a raons
de pés? Intentaré Henear tres
hipotétiques raons que, de ser
certes, ajudarien a veure-hi ciar.
-Primera. Quan més
complexe sigui un tràmit, quan
més insegurssiguin els résultats,
quan més opac en sigui el
funcionament, més nécessitât
hi haurà d'intermediàris,
de mediadors, de favors a
demanar..., i si algu ha de pagar
algú altre s'ho cobra. Dit ras i
curt Tactual sistema de gestió
de la migració resulta un inmens
negoci, s'hi mouen molts duros,
i qui es faci l'agost no tindrà cap ha dedicat tots els seus esforços
interés en canviar.
- Segona. l'alt index de
immigració "sense papers" (Al
voltant del 4% de la població)
suposa una mà d'obra molt
dócil, i de baix cost. En sectors
com l'assistència domiciliaria la
seva presencia és important i
també ho és en la construcciô
i I'hostelería. En definitiva és
rendible segons criteris de
sobreexplotació. I amb aixô
no vull dir que tothom segueixi
aquests criteris.
-Tercera. I potser la menys
évident, permet regular els fluxes
per origen. Fa uns dos anys en
un article periodístic el politic
Herrero de Miñón suggeria que
per raons de proximitat cultural,
religiosa o de llengua calia
potenciar la migració d'origen
llatinoamericà o d'Europa
de l'Est i "desalentar otras
procedencias" (parlem d'Africa
pot ser?). La manera més
discreta de fer aixô és obrint o
tançant l'aixeta de la concessió
de visats segons convingui,
per procedencia. Potenciant
una o altra contractació en
origen. Fent la vista grossa de
les entrads il-legals per Barajas
0 la Junquera i mostrant-
se molt estríete a PEstret...
Tot aixô és més fácil de fer
ara que en un sistema més
transparent, simple i entenedor.
Résultat, contràriament al
que ens diría el sentit comú,
les darreres estadístiques
indiquen un estancament en
la migració procèdent d'Ëfrica
1 un incrément en la procèdent
de zones més llunyanes...
Empíricament la hipótesi
s'aguanta! I tot plegat ajuda a
entendre.
Isabel Pallares i Roqué •
SOS Lloret reclama mesures contra
els abocaments incontrolats al bosc
de Sant Quirze
La plataforma ecologista SOS
Lloret ha réclamât mesures
urgents per aturar els abocaments
incontrolats de brossa que
embruten el bosc protegit de
Sant Quirze. L'entitat ciutadana
ha denunciat la situado després
de fer una neteja voluntaria del
paratge durant tot un diumenge
al matí, a finals del mes de juliol.
Els membres de S O S Lloret van
recollir-hi unes trenta bosses
de mida industrial plenes de
plastics, vidres, llaunes, mobiliari, Aquesta via acaba actualment a
senyals de transit i fins i tot una
pròtesi. Segons fonts de SOS
LLORET, encara queda molta
brossa sobretot a la riera i al
voltant de l'ermita de Sant
Quirze, que son les zones que
s'han convertit en véritables
abocaments incontrolats. El
paratge en qüestió és el bosc
de Lloret de Mar més proper a
l'entramat urbà, i s'utilitza com a
zona de passeig i d'esbarjo.
Per poder evitar més
abocaments, SOS LLORET
reclama mesures urgents i
concretes a l'ajuntament com
una campanya de sensibilizado i
com la col-locació de contenidors
i papereres.
Aquesta neteja és, per ara,
l'ultima acciò de la plataforma,
que fa poc va celebrar el seu
primer any de vida. Durant els
primers dotze mesos, S O S Lloret
Veins de la urbanització Serra Brava
de Lloret diuen que Ès "un paradis
d'iMegalitats urbanistiques"
Josep Artés, président dels
véíns de la urbanització Serra
Brava de Lloret, explica que la
urbanització que té 995 parcel-les
s'ha convertit en "un paradis
d'ínfraccions urbanistiques"
perqué la gent s'hi fa cases
sense tenir permis d'obres,
utilitzen els carrers per posar-hi
el material, algunes parcel-les
estan ocupades per caravanes,
es fan abocaments de terra en
zones verdes i l'Ajuntament, tot
i saber-ho, no hi fa res. A més
a més, darrerament hi ha hagut
esllavissaments en diverses
parcel-les de les quais algunes
són propietat de l'Ajuntament,
que n'hi té quaranta, i a part
de posar-hi una cinta de la
a donar-se a conèixer i ha lluitat
per preservar tres paratges del
municipi que es volíen urbanitzar:
Cala Banys, Sant Quirze i Costa
Marcona. Durant aquest temps
ha recollit 12.000 firmes de
suport per als seus objectius.
Un any després, i assolida la
conservado inicial dels tres
sectors, ara l'entitat ecologista
es concentra en fer campanya
contra Tactual projecte per
perllongar l'autopista C-32.
Palafolls i la Generalitat té aprovat vot peí perfil massa polític del
un tram més fins a Lloret de Mar.
SOS Lloret pretén informar sobre
el projecte oficial i reclama a
les administracions publiques
que busquin vies alternatives
efectives als problèmes de
mobilitai del municipi que,
alhora, siguín respectuoses amb
el patrimoni natural ¡ cultural. La
campanya contra l'autopista va
començar a mitjans de juliol, i es
va intensificar durant els actes de
Festa Major, en qué la plataforma
va embolicar el castell de Sant
Joan amb una pancarta taronja
de grans dimensions, on es podia
llegir S O S . Per ara, S O S Lloret
compta amb unes 800 signatures
contra el projecte i cada dissabte
a la tarda es col-loca a la plaça
de l'esglèsia, amb una paradeta
informativa, per seguir explicant
la seva campanya i poder recollir
més signatures, el cel obert •
Policía Local, no hi ha fet res
més. L'Ajuntament tampoc no
paga a la junta de la urbanització
la quota destinada a asfalt i
enllumenat.
Per la seva banda, el regidor
d'Obres de l'Ajuntament de Lloret,
Josep Teixidor, ha reconegut que
s'hi fan obres il-legals, però ha
negat que l'Ajuntament no hi
faci res. Han obert una dotzena
d'expédients i vint-i-tres ordres
d'execució. A més, han denegai
molts projectes de cases perqué
no s'ajusten a la llei. El regidor
diu que s'ha de posar ordre a
com es fan les obres en aquesta
urbanització i en totes les altres
que hi ha al terme municipal de
Lloret. el cel obert •
Xàfec d'estiu, tota l'aigua cap al riu.
Rafael Ribo
és nomenat
nou síndic de
greuges de
Catalunya
El Parlament de Catalunya
ha nomenat Rafael Ribo,
Texpresident d'ICV, síndic
de greuges de la Generalitat
de Catalunya, en substitucíó
d'Anton Cañellas. Ribo ha rebut
el suport de tots els grups menys
de CiU que argumenta el seu
candidat. Rafael Ribo, doctor
en Economía, culmina d'aquesta
manera una dilatada carrera en la
política catalana, el cel obert •
La Diada se
celebrará al pare
de la Ciutadella
El Président de la Generalitat,
Pasqual Maragall, fianlment
va acordar amb tots els grups
parlamentaris celebrar l'acte
institucional unitari de la Diada
Nacional de Catalunya al pare de
la Ciutadella. El Président pretén
evitar que la tradicional ofrena
floral a Rafael Casanova serveixi
per escridassar a alguns grups
polítics. L'ofrena es farà igualment, es farà per fases. Sembla que
perô no sera un acte institucional,
sino per a tota la ciutadania,
juntament amb altres actes com un
concert de coráis catalanes i una
parada dels Mossos d'Esquadra.
el cel obert •
Catalunya
importa els
microcrèdits
Els microcrèdits, ajuts écono-
mies característics dels páísos
empobrits, arreien amb força
a Catalunya entre dones i
immigrants. Aquests ajuts fi-
nancer són una oportunitat
perqué moites persones pu-
guin sortir de la miseria. Es
concedeixen a persones que
volen engegar un negoci i que no
disposen d'avals ni de propíetats
per poder demanar un crédit
convencional. Les dones són les
principáis beneficiarles.
Caixa de Catalunya va ser
la primera i encara és Túnica
entitat financera que va posar
en práctica els microcrèdits Tany
2000, a través de la Fundació Un
Sol Món. "L'experiéncía es duia
a terme amb èxit al Règne Unit
i no hi havia cap rao perqué no
funciones aquí", diu Ángel Font,
director de la fundació. Des de
Tany 2000 l'entitat ha concedit
uns 450 microcrèdits i la demanda
va creixent.
Font també aclareix que
els microcrèdits no són cap
subvenció i que "cal una véritable
implicado" de qui el demana.
Amb tot, h¡ ha pocs morosos,
al voltant d'un 5% que no han
tornat els diners a temps. Un
cop concedits els microcrèdits,
els beneficiaris teñen 3 anys de
mitjana per tornar-los poc a poc.
el cel obert •
Impuis a Girona,
de la "porta de
Catalunya"
El govern impulsará la promoció
de les comarques gironines
com a porta d'entrada a
Catalunya i participará amb
dos muions d'euros, a través
de Cimalsa i del Consorci de
Turisme de Catalunya, en una
nova entitat creada amb aquest
objectiu. Aquesta nova entitat,
anomenada Associació per a la
Promoció i el Desenvolupament
de les Comarques Gironines, té
com a finalitat donar a conèixer
Catalunya i en especial les
comarques de Girona per
divulgar-ne la imatge com a
marca turística, el cel obert •
Es farà la
rotonda de
can Bartolí i es
reforçarà el pont
de la N-ll
Carreteres de T Estât es farà
carree de les obres i primer
es farà la rotonda i després el
reforçament del pont de la N-ll
que passa per sobre de la via
del tren. Els dos projectes es
van posar a concurs, perô no
s'hi va presentar cap empresa
perqué els preus no estaven
actualitzats. Carreteres de TEstat
ha assegurat als responsables
municipals de Tordera que Tobra
podrien començar a la tardor,
pero segons Garcia la data d'inici
no ha quedat clara.
Tordera i Blanes encara no
s'han posât d'acord sobre el
traçât dels enllaços del nou vial
fins a Lloret i Maçanet.
el cel obert •
Nova senyalització
viària a la Costa
Brava
La Diputado de Girona va
aprovar un pía de senyalització
de les carreteres d'accès a la
Costa Brava, tant de TA-2 (antiga
N-ll) com de les locáis, de les
quals n'és titular. La Diputació va
aprovar un pressupost de 6.000
euros amb els quals es finançaran
un centenar d'actuacions de
millora de senyalització i de
nou material indicatíu. La
senyalització actual és déficient,
desigual, n'hi ha de malmesa i no
fa la funció que ha de fer.
el cel obert •
EL CAPITELL
RESTAURANT
Av. Pau Casals, 48 • Blanes
Tel. 972 331 023