Page 5 -

AIRES LLORETENCS —5

Los rosers del Cementiri (D

Entre las vinyas deixadas
de full as pel fret torradas
hi negreja'l cementir;
un cementir ple de rosas
carmesinas y ufanosas
que ben pochs vehuen morir.

—No'n colliu—dihuen las mares "
quan hi van ab los seusfills;
—no'n colliu d'aqueixas rosas
que'n portan molts de perills.

Y las rosas se desfullan
d'un matí a l'altre matí
quan las mulla la rosada
y el sol comensa a sortí.
No las volen, no las volen eixas flors
són pels morts, tots dihuen;

jsón pels morts!

L'endemà de Tots-sants, del cementir
la gent que may s'hi acosta en fa jardí
hont s'hi perden entre flors las creus grogosas
pel rovell que poch a poch las va tenyir...
Després quan altra volta se'n allunyan
tot són despullas secas ab que'l vent
hi juga arreconant-las en las vetllas
pesadas y ensopidas de l'hivern.

Tots sols aquells rosers que tots oblidan
segueixen oferint sas bellas flors
que l'eura mitj amaga ab sos brots tendras
a los morts que allí reposan; a los morts,

quan el silenci y ,1a calma
va retornant...

quan la mentida ja espera
ser a l'altre any...

Entre las vinyan deixadas
de fullas pel fret torradas
hi negreja'l cementir;
un cementir ple de rosas
carmesinas y ufanosas
que jamai dehuen morir.

AGUSTÍ CULILLA I GIL

(1) En aquesta poesia havem respectat l'ortografia de l'original.