Page 2 -
P. 2

•J —                                                                AIRES LLORETENCS

Tot   passant m m

                                                                    EL MERCAT DE CALAF

                      OTtiOM sap on es troba el poble de Calaf      cjuedat a mig dir anaven ressonant pels aires a mida <\ue la
                     i tothom haurà sentit nomenar Cjui sap les     cosa anava desglassant-se, i tot, naturalment, en mig del de-
                     vegades el seu famós mercat.                   sordre i desconcert i amb el consegüent xivarri i aldarull de
       iQuina singularitat haurà tingut aquest perquè sigui         traficants i marmanyeres. 3 ja no cal dir el cjue allò sigué
posat tan freqüentment a la boca?                                   divertit fins c\ue més tard amb els raigs caldejants del sol la
       Sí; en té una i ben memorable                                cosa Cjuedà altre cop normalitzada.
       Es conta c\ue un matí d'hivern d'un dia de mercat, a
punta d'alba—que allà la gent són molt matiners,—el fred                                              **
fou tan rigorós i es deixà sentir amb tal extrem cjue a les
marmanyeres, els negociants i demés firetaires, arribaren a                El fet acjuest tan extraordinari s'escampà arreu de la
un punt de tan intensa fredor en cjuè fins les paraules se'ls       comarca, i més enllà i tot, venint a ésser el plat del dia en
anaven cjuedant gelades a flor de llavi, i restaren uns mo-         totes les converses de durant llarg temps,.
ments, breus per sort, d'una cjuietud tan sepulcral cjue donava
paüra: tot cjuedà mut.                                                     J diu djue des de llavors, per analogia, en cjualsevol
       9dés, heus ací t/ue passat el cicló fredorífic, eixí un sol  agrupament on s'ht xerra, tothom crida i no s'hi entenen, sol
esplendorós, i, està clar, llavors totes les paraules cfue havien   aplicar-s'hi la concebuda i famosa frase: «Sembla un mercat
                                                                    de Calaf».

                                                                                                            IOAN DE LA FONT

FULLEJANT...                                                        de les Escoles Parroquials, el qual càrrec fou enco-
                                                                    mandat, per aquest motiu, al nostre volgut mestre
                                EL NOSTRE HISTORIAL                 Mossèn Pere Torrent i Crous, Prev.
                                                III
                                                                          El dia 18 de novembre de 1920—-Festivitat de
                    Per Esteve Fàbregas i Barry                     Sant Romà—amb una vetllada inoblidable, «Associa-
                                                                    ció Catequística» inaugurà el seu saló-teatre de les
A LES ESCOLES PARROQUIALS                                           Escoles Parroquials. En obrir al públic el nou saló,
                                                                    aquella secció dramàtica va presentar-se notablement
            «Acjuestedificiha d'ésserl'obra típica de£loret...»     ampliada amb una secció de nenes i senyoretes.

                                   - Urancesc Cambó -                     El gran casal de les Escoles ajudà a donar a la
                                                                    nostra Associació aquell caràcter de fermesa i perpe-
                             (en el seu discurs inaugural)          tuïtat i de cosa definitiva, que tant va contribuir a
                                                                    l'èxit xardorós que obtingué ja de bon principi.
                 L dia 10 d'octubre de l'any 1920, amb
                 assistència del M. I. Sr. Vicari Capitular               El dia 18 de novembre de 1924, en motiu de
                 del Bisbat Dr. Matas; el M. I. Sr. Doc-            celebrar el quart aniversari de la inauguració del nou
tor Agustí Vila i l'Excíssim. Sr. Dn. Francesc Cambó,               saló-teatre, la Secció Dramàtica de la Catequessi, va
marmessors de Josep Alemany; el Diputat a Corts pel                 presentar-se per primera volta amb l'escaient nom de
Districte l'Excíssim. Sr. Dn. Joan Ventosa i Calvell; el            LA TALIA LLORETENCA, denominació que no
Rector de la Universitat de Barcelona, l'Excíssim Se-               l'acoloria de cap faisó determinada i s'adeia molt bé
nyor Marquès de Carulla; els canonges Drs. Gou,                     a la seva condició d'obra ja d'adolescents.
Morera i Jordà; l'Excíssim. Sr. Gobernador de Girona,
Dn. Ricard Terrades; l'Alcalde de Girona, Sr. Albert                                                             ACTUACIÓ
de Quintana; l'Apòstol de l'Obra del Bon Mot Ivon
L'Escop; El Secretari de la Junta Provincial d'Instruc-                   Al saló de les Escoles Parroquials no s'hi feien
ció Pública, Sr. Pasqual; i altres notabilíssimes perso-            pas coses de per riure.
nalitats de Catalunya, va celebrar-se la solemnial inau-.
guració i benedicció de les ESCOLES NICOLAU                               Havíem rebut la prestigiosa visita de les seccions
FONT I FUNDACIÓ ALEMANY, l'ediaci de les                            dramàtiques «Centre Catòlic de Blanes» (18 desembre
quals fou destinat, a més pels seus il·lustres funda-               1921—26 març 1922—18 abril 1927).—Secció dramà-
 dors, a servir d'estatge a l'«Associació Catequística»             tica de Santa Coloma de Fames.—Catequística de
 i a casa rectoral.                                                 Canet de Mar (1 juny 1930).
      En aquesta avinentesa hom resolgué que el càr-
 rec de director de la Catequessi recaigués al Director                   Van donar-s'hi conferències. Es molt notable la
                                                                     que hi donà el conegut propagandista de l'Obra del
                                                                    Bon Mot i eminent publicista català Ivon L'Escop
                                                                     (15 juliol 1923). En aquesta notabilíssima conferència
                                                                     Ivon L'Escop donà lectura, per primera vegada, ala
                                                                     seva gran obra, aleshores encara inèdita, LA PARAU-

                                                                                                              (Continua a la pàginü 4)
   1   2   3   4   5   6   7