Page 2 -
P. 2
•J — AIRES LLORETENCS
Tot passant m m
EL MERCAT DE CALAF
OTtiOM sap on es troba el poble de Calaf cjuedat a mig dir anaven ressonant pels aires a mida <\ue la
i tothom haurà sentit nomenar Cjui sap les cosa anava desglassant-se, i tot, naturalment, en mig del de-
vegades el seu famós mercat. sordre i desconcert i amb el consegüent xivarri i aldarull de
iQuina singularitat haurà tingut aquest perquè sigui traficants i marmanyeres. 3 ja no cal dir el cjue allò sigué
posat tan freqüentment a la boca? divertit fins c\ue més tard amb els raigs caldejants del sol la
Sí; en té una i ben memorable cosa Cjuedà altre cop normalitzada.
Es conta c\ue un matí d'hivern d'un dia de mercat, a
punta d'alba—que allà la gent són molt matiners,—el fred **
fou tan rigorós i es deixà sentir amb tal extrem cjue a les
marmanyeres, els negociants i demés firetaires, arribaren a El fet acjuest tan extraordinari s'escampà arreu de la
un punt de tan intensa fredor en cjuè fins les paraules se'ls comarca, i més enllà i tot, venint a ésser el plat del dia en
anaven cjuedant gelades a flor de llavi, i restaren uns mo- totes les converses de durant llarg temps,.
ments, breus per sort, d'una cjuietud tan sepulcral cjue donava
paüra: tot cjuedà mut. J diu djue des de llavors, per analogia, en cjualsevol
9dés, heus ací t/ue passat el cicló fredorífic, eixí un sol agrupament on s'ht xerra, tothom crida i no s'hi entenen, sol
esplendorós, i, està clar, llavors totes les paraules cfue havien aplicar-s'hi la concebuda i famosa frase: «Sembla un mercat
de Calaf».
IOAN DE LA FONT
FULLEJANT... de les Escoles Parroquials, el qual càrrec fou enco-
mandat, per aquest motiu, al nostre volgut mestre
EL NOSTRE HISTORIAL Mossèn Pere Torrent i Crous, Prev.
III
El dia 18 de novembre de 1920—-Festivitat de
Per Esteve Fàbregas i Barry Sant Romà—amb una vetllada inoblidable, «Associa-
ció Catequística» inaugurà el seu saló-teatre de les
A LES ESCOLES PARROQUIALS Escoles Parroquials. En obrir al públic el nou saló,
aquella secció dramàtica va presentar-se notablement
«Acjuestedificiha d'ésserl'obra típica de£loret...» ampliada amb una secció de nenes i senyoretes.
- Urancesc Cambó - El gran casal de les Escoles ajudà a donar a la
nostra Associació aquell caràcter de fermesa i perpe-
(en el seu discurs inaugural) tuïtat i de cosa definitiva, que tant va contribuir a
l'èxit xardorós que obtingué ja de bon principi.
L dia 10 d'octubre de l'any 1920, amb
assistència del M. I. Sr. Vicari Capitular El dia 18 de novembre de 1924, en motiu de
del Bisbat Dr. Matas; el M. I. Sr. Doc- celebrar el quart aniversari de la inauguració del nou
tor Agustí Vila i l'Excíssim. Sr. Dn. Francesc Cambó, saló-teatre, la Secció Dramàtica de la Catequessi, va
marmessors de Josep Alemany; el Diputat a Corts pel presentar-se per primera volta amb l'escaient nom de
Districte l'Excíssim. Sr. Dn. Joan Ventosa i Calvell; el LA TALIA LLORETENCA, denominació que no
Rector de la Universitat de Barcelona, l'Excíssim Se- l'acoloria de cap faisó determinada i s'adeia molt bé
nyor Marquès de Carulla; els canonges Drs. Gou, a la seva condició d'obra ja d'adolescents.
Morera i Jordà; l'Excíssim. Sr. Gobernador de Girona,
Dn. Ricard Terrades; l'Alcalde de Girona, Sr. Albert ACTUACIÓ
de Quintana; l'Apòstol de l'Obra del Bon Mot Ivon
L'Escop; El Secretari de la Junta Provincial d'Instruc- Al saló de les Escoles Parroquials no s'hi feien
ció Pública, Sr. Pasqual; i altres notabilíssimes perso- pas coses de per riure.
nalitats de Catalunya, va celebrar-se la solemnial inau-.
guració i benedicció de les ESCOLES NICOLAU Havíem rebut la prestigiosa visita de les seccions
FONT I FUNDACIÓ ALEMANY, l'ediaci de les dramàtiques «Centre Catòlic de Blanes» (18 desembre
quals fou destinat, a més pels seus il·lustres funda- 1921—26 març 1922—18 abril 1927).—Secció dramà-
dors, a servir d'estatge a l'«Associació Catequística» tica de Santa Coloma de Fames.—Catequística de
i a casa rectoral. Canet de Mar (1 juny 1930).
En aquesta avinentesa hom resolgué que el càr-
rec de director de la Catequessi recaigués al Director Van donar-s'hi conferències. Es molt notable la
que hi donà el conegut propagandista de l'Obra del
Bon Mot i eminent publicista català Ivon L'Escop
(15 juliol 1923). En aquesta notabilíssima conferència
Ivon L'Escop donà lectura, per primera vegada, ala
seva gran obra, aleshores encara inèdita, LA PARAU-
(Continua a la pàginü 4)
