Page 3 -
P. 3
AIRES LLORETENCS —3
PA€iJ\A DE LA Nt/Ri
ESTIMA, DONCS, ESPOSA
La dona casada pensi en agradar al seu marit, força; però el marit, dona, aols s'entrega en força
diu Sant Pau. de l'amor. Per això diu Shakespeare: «Per acon-
seguir el que vulguis, et valdrà més el somriure
Samsó tenia la força en els cabells; però la te- que l'espasa».
va força, esposa, rau en ton amor, I, ai de tu si
vius en desamor! Serà ton viure la vida de la mort; Has d'estimar el teu marit, esposa; i l'has d'es-
i sofriràs i faràs patir, ploraràs i faràs plorar, viu- timar tal com és: amb ses virtuts i malgrat els seus
ràs en fredor, i de la llar antiga s'apagarà el caliu, defectes; en salut i en malaltia; en jovenesa i en
i els tions, que eren foc, es tornaran de gel. senectut; en hores plàcides, de calma, i en hores
turbolentes, avinagrades, de follia i desesper. Es
Amor demana amor, i la tendresa engendra el teu marit, i sàpigues que si el vols teu, ben teu,
tendresa. Si ames seràs amada; si beneeixes seràs te t'has de fer teu amb ton amor.
beneïda, idolatrada.
Amar és sacrificar se per l'estimat, és fer abs-
Si fins avui has viscut per a estimar, tu, dona tracció de satisfaccions personals per no pensar
emmaridada, d avui endavant has d'estimar per a més que en el bé de l'amat. Amar és voler bé,
viure. i en això distingiràs el ver amor del fals. L'amor
veritable es sacrifica; el fals amor sacrifica l'amat
L'amor és com el mar: sempre va i ve; i com en ares del bé egoista de l'amant.
el foc, constantment flameja i escampa la seva I cal, demés, esposa, que
calor. Els pobles es someten per la raó o per la
SIGUES AMABLE
No n hi ha prou amb amar: has d'ésser, de- rals; que tinguis sempre una impertorbable igual-
més, amada. I per ésser amada has d'ésser, ama- tat de caràcter, sentiments generosos, noblesa de
ble, has d'inspirar simpatia; i aquesta, com l'amor, cor, grandesa d'ànima. Porta, sobretot, al teu ma-
no es demana, s'afanya. La simpatia és una força rit, una forta alenada de religiositat. Sense aques-
secreta i oculta que subjuga els més forts i valents; ta ratxada de cel, la terra és un desert o un mar
és aquell encís misteriós que fon en un sol cor dos avalotat; sense l'esperança en una altra vida, la
cors, i en un sol sospir dues ànimes que sols vida present és un enigma i un martiri; sense un
viuen per a amar-se. «Ella és la base fonamental Crist amb els braços amples i el cor obert, el do-
del matrimoni i de la felicitat conjugal». lor és un turment; sense un Pare comú, no hi ha
fraternitat universal; sense una llei per a tots, és
Sigues agradable i agradosa, dona; abillat impossible l'ús del dret i exercici de la llibertat;
amb seny i gust, sense torpeses ni afectacions; sense un mateix origen i idèntic deslí, és una qui-
naturalment. «Cap dona agrada tant al seu marit mera la igualtat; sense una religió que uneixi els
com la pròpia muller elegantment abillada». homes amb Déu, els homes es deslliguen entre
ells, i es barallen pobles i nacions.
Cuida, doncs, esposa, els teus encants físics,
les teves accions, el teu llenguatge: «la coqueteria Si estimes, esposa, l'ànima del teu marit, des-
filla de la vanitat és sempre censurable, però aque- tína-li cada dia tot el temps que et calgui i necessi-
lla mena de coqueteria conjugal, filla de l'amor tis per a fer-la venturosa i eternament feliç.
que l'esposa posa en joc per agradar al seu marit,
és meritòria i de pregons resultats». 1VON L'ESCOP
Cuida especialment de les teves qualitats mo- {De «El Llibre de les Dones»)
