Page 4 -
P. 4
AIRES LLORETENCS
UN ENIGMA
Amables lectors d'«Aires Lloretencs». Aquest savi assegura, que això que nosaltres
£No sabeu quina és de totes lescoses del món no ens podem pensar el que és, E S EL TEMPS.
la més llarga i la més curta? La que és més ràpida No hi hares tan llarg—diu Zadig—perquè el temps
i més lenta? La més descuidada i la que un cop és la mesura del'eternitat, nohiha res méscurt,
perduda ens sap mésgreu d'haver perdut? 1 que perquè sempre ellens falta entots elsnostres pro*
sense ella nopodríem fer res; quedevora tot el jectes, res ésmés lent per al que espera, ni res
que és petit i que vivifica totel que és gros? més ràpid pelque disfruta.
Moltes deleslectores d'aquesta formosa PA-
GINA DE LA NURI es figuraran que és la fortuna, Ell s'estén fins l'infinit en lescoses grans ies
altres que és la terra, unes altres diran que ésla divisa fins l'infinit en lespetites. Tots elshomes el
llum i...en fi una infinitat decoses que seria inútil descuiden i tots senten laseva pèrdua; res es pot
esmentar. fer sense ell.
Doncs, bé; noés resdetot això. El que cap
de nosaltres endevinaria ens hoexplica molt clar El temps —diu—fa oblidar tot elque ésindigne
un savi persa anomenat Zadig. de la posteritat i Ellimmortalitza totel bo.
MARUJA AUSTRICH I B1RLA1N
DEL LLIBRE DEL PASSAT «Tant així ho desitjo jo—li respongué el comandant—
que des d'ara l'autoritzo perquè, tanprompte com
(ve de lapàgina 2) hagem posat elspeus alcarrer, tanqui laporta, i com
no sigui jo o el mateix coronel en persona el quili
era tinent o capità. Aquells s'aixecaren dela taula i demani que obri, faci el sord a tothom; i si tant l'im-
varen creuar-se elsaludo militar... —cQuè <en faria el portunaven digui que té ordre meva detenir-la tan-
favor de deixar-nos parlar alsenyor i a mia unaal- cada».
tra cambra?—va demanar-li al meu pare el coman-
dant dels voluntaris. El meu pare va obrir-los la porta Aleshores jo noho podia pas comprendre, però
de la sala que està en comunicació amb el menjador. ara si que ho comprenc la manera com se'ls obriria
Hi estigueren elsdos cosa dedeu minuts. el corals meus pares en sentir aquelles paraules.
Mentre aquesta varen passar tota la nitesperant veu-
Tan prompte com va haver sortit de casa el ger- re el que s'esdevindria, llurs quatre fills vàrem passar-
mà d'en Camprubí, el comandant totasseguent-se a la dormint de la manera coms'acostuma dormir a
la taula, digué als dos assistents que el servien: «Apa, l'edat que aleshores nosaltres teníem.
de pressa, minyons, que encara tenim molta de feina
a fer aquesta nit» i adreçant-se alsdos tinents afegí: Afortunadament res novapassar. I sinova pas-
«I molta que emsembla que entindrem!». sar res vaésser perquè en Savalls, que estrobava a
Vidreres, coneixedor dela trampa que li havien pa-
El meu pare, que havia estat observant-ho tot, rat, quenoerad'altra que, mentre ell ataqués a en
en el moment dJaixecar-se aquells dela taula, digué Camprubí, l'Arrando, que acabava d'arribar a Caldes
al comandant cridant-lo apart: Pel que he comprès de Malavella, amb els sis mil homes que portava,
no passarem la nit molt tranquil·la, i vostè ja veu Tes- l'atacaria pel darrera, vaescapar-se per la tangent
tat de la meva esposa (alcap depocs dies va néixer com vulgarment es diu.
el meu germà Joanet) per la qual cosa liagrairia mol-
tíssim que fes els possibles perquè no passi res a casa» (Continuarà)
Gran exhibició de eorbates Fa molt detemps advertírem queera precís corregir el
rètol del carrer de Fermi Galan que anuncia les platges a
la eopbateria 200 metres.
Vegeu avui els aparadorsde Vegent que encara no s'ha esmenat tornem a insistir
= = = = = la casa puix estem convençuts dequè nodiu molt a favor de la cul-
tura del nostre poble.
Platges s'escriu amb g i noamb jota.
De moment li dediquem aquesta petita bufada; de no és-
ser atesos creurem que nose'n han ben percatat i aleshores
bufarem més fort.
