Page 2 -
P. 2
AIRES LLORETENCS
Tot passant...
ns conta el P. "Van Tricht el següent fet històric JO NO VOTARÉ CONTRA LA MEVA
(\ue ocorregut un jorn a Jrlanda, ÀNIMA I CONTRA LA MEVA LLIBERTAT
"Un pobre masover era portat a la presó, L'elector nacionalista agafà llavors el tendre fillet i et
besà, abraçà l'esposa admirable i ben resolt cridà l'escarceller.
per deutes.
—Obriu, obriu! Car jo no votaré contra la meva àni-
El seguia la dona plorant, amb un fillet al braços. ma i contra la meva llibertat!"
En arribar a la porta de la presó en la Qual anava a
ésser tancat, Yaturà el propietari: ***
"Vota per mi,—li digué—i et perdono els deutes. El dia en c(uè l'exemple de l'heroina irlandesa sigui se-
guit i els electors estiguin tots ben percatats del cjue representa
Ei camperol mirà l'esposa i el fillet i esclatà en plor. l'emissió del vot i puguin sense trabes i i ben lliurament eme-
Dubtava. tre'l, llavors tindrem unes eleccions veritat, es a dir, llavors
ja no hi haurà necessitat d'elles, car llavors ens disposa-
—!No, no!—li cridà la dona—Remember your soul rem i ordenarem obertament i ben familiarment puix cjue la
and liberty!—Recorda't de la teva ànima i de la teva llibertat. humanitat haurà esdevingut una gran i veritable família.
JOAN DE LA FONT
FULLEJANT... Al cap de les tropes hi anava un camprubf, mon-
tant un briós corcer, portant son adecant a un costat,
RECORDS D'INFÀNCIA i un altre militar a l'altre.
I
La presència d'aquest militar amb galons i estre-
DE L'ÚLTIMA CARLINADA lles de coronel quan encara no tenia trenta anys, cau-
sava a grans i xics un respecte i una admiració tan
Per REUGILOS grans com únicament el feia sentir un sol altre mili-
tar; en Cabrinety.
(Yeigi's els números 2 x 3 - Continuació)
A continuació de les tropes hi anaven els volun-
u N diumenge—uns sis o set mesos abans taris d'en Moreno cantant i bromejant. Cal advertir
d'acabar la guerra—mentre m'estava mi- que aquesta mena d'espansions únicament se perme-
rant maliciosament les parelles que en tien als voluntaris, car als soldats se'ls tenia sotmesos
l'argot de terspícore lloretenc en deien de sota l'aranya, a una disciplina tan rígida, que encara em sembla
que ballaven a la sala LA PATACADA, que més tart veure com un tinent o un capità del batalló del regi-
fou LA SOLIDEZ, vaig sentir una veu forta, molt ment anomenat «Fijo de Ceuta»—compost només de
forta que cridava: soldats castigats—donà una forta bofetada a un sol-
—Tropes! Tropes! dat, davant de ca l'Avi Montero, mentre els estaven
—De cap on?—li preguntaven cent veus a la ve- allotjant, per la manera despectiva com se l'havia mi-
gada. rat en fer-li una certa advertència.
—De cap a Vidreres — respongué la mateixa En Moreno era paisà; em sembla que era fill
primera veu. d'aquesta mateixa província. La seva valentia i molt
especialment l'astúcia que tenia en caçar carlins, li fe-
En menys del temps que esmerço ara jo en ex- ren guanyar el grau de comandant o de tinent coro-
plicar-ho la sala va quedar sense ni una ànima. Tot- nel, no recordo prou bé aquest detall.
hom petits i grans, cap al carrer de Sant Pere. Tot just
hi arribàvem que ja sentírem els voluntaris que for- L'allotjament de les forces va fer-se de la se-
maven la vanguàrdia cantant aquella tonada que diu: güent manera: els voluntaris del primer batalló foren
allotjats a les cases de dalt delPuig, carrer del Carme
A la Plana de Vic i carrer de Sant Josep; els d'en Moreno a les cases
hi ha una minyoneta d'un i altre costat de la Riera; i a les de la resta de la
que se burla dels fadrins població les tropes d'en Camprubí. Els dos canons
perquè és boniqueta. els van emplaçar al cim del Turó del Barral.
Bum, Bum, Bum,
Perquè és boniqueta. A casa ens va tocar tenir allotjats un comandant i
dos tinents del primer batalló de voluntaris. Mentre
estaven sopant va entrar el germà d'en Campubrí, que
(Continua a la pàgina 4)
