Page 3 -
P. 3
AIRES LLORETENGS —3
P A € i l \ A DE LA MURi
UN FORMÓS POMELL
A les meves simpàtiques col·laboradores Lola Colo-
mer, Maria Austrich, Matilde Magí i Carme Sayrol
M OLT amigues meves: M'agraden molt els teus desigs i nobles aspi-
No sé pas com manifesfar-vos el racions. Si; veniu-hi totes a la BIBLIOTECA. La
meu agraïment i la immensa satisfac- bona lectura, com la pluja benefactora, sempre
ció per la vostra constància i pels vostres treballs produeix el seu efecte.
de col·laboració en aquesta PAGINA.
I allà hi trobareu tota una llista de llibres ex-
Ja sabia jo que no quedarien pas defraudades
les meves esperances; però, és que haveu fet més: pressos per a les noies.
les haveu superades ben efusivament.
I els bons llibres eleven el nostre esperit i ens
A vosaltres, i a aquelles de les quals en tinc fan esdevenir més bons.
treballs per a publicar, i a totes aquelles altres que
m'han promès col'iaborar-hi: una felicitació i unes Apa, doncs, propagueu-la aquesta vostra gran
«mercès». obra: TALIA, AIRES LLORETENCS, BIBLIO-
TECA.
Així m'agrada. No oblideu el que us deia la
Colomer, de què aquesta PAGINA ha d'ésser, per Feu allò que deien els «Aires» en l'editorial
a les noies de Lloret, l'esbargiment literari de la del número passat: «Que amb una paraula podeu
quinzena. guanyar una amiga? Dieu-la. Que amb una amis-
tat podeu conquistar-ne una altra? Aprofiteu la. No
Tu, Matilde, m'has agradat singularment amb us quedeu mudes i silencioses. Esgrimiu tots els
allò de què t'havessin aprofitat aquells cartells de bons ressorts, pocs o molts, petits o grans, que
«La Talia». Els mestres, filleta, a igual que els pa- Déu ha posat a l'abast vostre».
res, estimen molt i per això no és estrany que les
seves paraules i les seves actuacions vagin decan- Que floreixi gran i esplendorosa.
tades cap al bé i profit dels seus estimats, i que Que esdevingui de totes vosaltres ün ric i vis-
aquestes encloguin quasi sempre una bella ense- tós pomell de gentils donzelles: el formós pomell
nyança. representatiu de la veritable dona de Lloret.
Sempre vostra,
LA NURI
LA HIPOCRESIA I LA DIGNITAT
Es extraordinari i llastimós el molt que es tro- estimada. iQuè importa que es tinguin bons senti-
ba estès en el món l'instint innoble de la hipocresia. ments i un cor noble i generós ple de dignitat, si
falta la posició que tot ho assoleix? Tol hipocresia,
La hipocresia, com l'orgulJ i la vanitat, fan tot falsedat, tot orgull i vanitats! Aquests mols són
del cor noble i generós l'ésser més despreciable els que ahir, avui, demà i sempre, s'han apoderat
que pugui existir. de tot l'univers.
Quantes voltes afalaguem el nostre pròxim Més no volguem que existeixi; siem més nobles,
amb la careta de la hipocresial Quantes voltes rebutgem aquest antifaç que vol amagar els nos-
amaguem el nostre sincer sentir per vanitat o or- tres sentiments; deixem l'orgull i la vanitat per als
gull! Quantes vegades ens creiem superiors per- éssers innobles, nosallres volem ésser dignes per-
què materialment gosem d'una posició més ele- què tenim un cor que sent, uns sentiments genero-
vada. sos.,. Volguem dissipar aquest flagell de la perver-
sa hipocresia.
Avui, desgraciadament ens trobem en un pe-
rfode de temps en què la dlgnilat val molt poc; el LOLA COLOMER I ROCA
que interessa és la posició, com més elevada més
