Page 4 -
P. 4

A AIRES LLORETENCS

veu traspuar el deixondiment que impera arreu per       ingenuïtat del seu parlar, em diu que voldria ésser
l'escriptura del català, pel llibre i pel noble afany   sempre maca, i em demana com ho ha de fer.
de cultura.
                                                              Molt bé, eixerida! Endevino que, en demanar-
     A totes vos resto sincerament agraïda i vos        me ço que dius, no entens pas que t'hagi de donar
prometo que de tot tindreu—models de lletres, Iria      receptes de pintar-te, ni empolvar te, ni maneres
de llibres, orientacions, etc.— De tot hi haurà, si     d'abillament... sinó que vols maneres d'ésser ma-
a Déu plau; de tot se us parlarà en aquesta vostra      ca pel bon cor i pel bon comportament. Molt rebé!
PAGINA                                                  Pel sol fet de demanar-m'ho ja em dius que ho
                                                        ets de maca. I per tal de que no la perdis aquesta
                               **                       bella qualitat ni et minví d'en tota la vida, i et per-
                                                        duri fins al Cel, tingues paciència, si et plau, en
      De moment vos vull advertir d'una cosa. No        esperar-me i probablement en el número pròxim,
dieu mai: «He tirat una carta al bussó» sinó «he        a tu i a totes les que siguin o vulguin ésser maques
tirat una lletra a la bústia"».                         com tu, vos parlaré dels medis per ésser maques
                                                        de debò.
                               **
                                                              Mentrestant et saluda ben carinyosament
      Una nena—col·legiala pels anys amb què
acompanya la signatura i pel paper amb quèm'es-                                                         LA NURI
criu—en una lletra d'un valor excepcional per la

                         Per Valentí Soliguer i Gali    portistes, si davant d'una adversitat tot just inicia-
                                                        da (tan freqüent en les evolucions de tota entitat
          CONTEIXEMENTS inesperat»-si es té             esportiva) que amb bona voluntat és de, no direm
          en compte el zel i activitat que venia des-   fàcil però tampoc de molt difícil solució, neguen
          plegant la nooa Junta Directioa d'S. Club     ja tot apoi moral i material a aquests senyors,
Lloret—, però evidents, donats els resultats adver-     vertaders aimants de l'esport, que en circumstàn-
sos que, malgrat aques tbon sèl, s'han obtingut tant    cies tan critiques es posaren al front d'aquesta po-
econòmicament com esportiva en tot el que va de         bra Societat lloretencaf
Campionat, fan que hom es trobi altra volta da-
vant el problema que combatia ja en el primer nú-             Esperem. Jo mill creure i desitjo que el ma-
mero d'aquest periòdic.                                 jor encert i serenitat guiarà als dirigents
      Què ferí Què esperar ne d'aquesta marcada         d'S. C. Lloret donant-li l'orientació més adient a
fredor del poble lloretenc, inclús els esmentats es-    les seves possibilitats i als seus mitjans.

                                                              Però mentrestant desperta poble!/ Percata't
                                                        ben bé de In.importància que representa per Llo-
                                                        ret aquesta societat i creu! no l'abandonis! fes tu
                                                        particularment tot quant puguis i sobretot, procu-
                                                        ra que per mitjà dels teu» digníssims administra-
                                                        dors—el Magnífic Ajuntament—s'els subvencioni
                                                         en tot el possible perquè puguin portar a bon cu
                                                         ml a aquesta entitat tan estimada.

FULLEJANT...                                            Carme i de Sant Josep, forces que, aliades amb les
                                                        que formaven elsbordegassos mésgrans dels mateixos
                          RECORDS D'INFANCIA I          indrets i les de Vilamunt i Venècia, combatien con-
                          DE L'ÚLTIMA CARLINADA         tra les de Vilavall i l'altrabanda de Riera, Això solia
                                                        escaure's cada dia a la tarda sortint d'estudi.
Per REUGILOS
                                                              El camp de batalla era darrera els cossos, entre la
     Era petit. Entre els 8 i 9 anys. EI que jo pogués  Casa de la Vila i la Riera. Camp en el qual fins i tot
presumir portant penjada a la cintura l'espasa de       s'hi alçaven barricades i alguna torre amb les pedres
fusta que mon germà, en Valentí, m'havia fet a can      i trossos de maó i altres desferres provinents de ca-
Pruna fuster, veí nostre, em donava dret a comandar     ses velles que s'enderrocaven per a bastir bastir a
les forces menudes de dalt d"£s Puig dels Carrers del   a son lloc altres de més boniques i modernes. Però
                                                        això sí, que eren els blanencs els que venien a buscar-
                                                        nos les pesigolles, (1). Ah, llavors! la cosa canviava
                                                        d'aspecte: suspensió d'hostilitats, vinga l'armistici, i
                                                        totes les forces de Lloret juntes formant un front únic
                                                        dalt la Costa de Carbonell.

                                                                                                           (Continuarà)

                                                             i li Rivalitat, gràcies a Déu, de molts anys esvaïda.
   1   2   3   4   5   6   7   8