Page 3 -
P. 3

AIRES LLORETENCS

PA© iNA DE LA MUR i

                Lectores simpàtiques                  jove, diu: «Sí, pot passar, però té una boca que
            dVAIRES LLORETENCS»                       sembla un rap...» I diu una tercera: «A tots els tro"
                                                      beu defectes i és perquè no us haveu fixat amb en
     Avui al posar nostres ulls damunt la Pàgina      Quimet» — «No diguis, filla,—exclama una quarta
de la Nuri, amb el cor ple d'alegria pel que per a    —mira que és molt garrell...» Totes riuen.
nosaltres totes representa tenir un tan bell esbarjo
per a confiar, a la vegada, nostres alegries i nos-        1 ara surí La Nuri i diu a totes aquestes jove-
tres pesars a la Nuri amable i simpàtica, confiem     netes que es fixen amb aquests detalls i amb altres
tots els nostres pensaments i cars ideals, segures    de molt semblants: <Ja us haveu fixat bé, però
de què ella, amb la seva clara capacitat i compren-   completament bé, amb aquells joves? A mi em
sió de les coses, guiarà els nostres passos pel ca-   sembla molt que no, puix que del contrari no diríeu
mí més noble i dreturer que totes hem de procurar     moltes de les coses que fins ara heu estat dient.
seguir.                                               Vosaltres, no penseu que dintre aquells cossos
                                                      que us semblen guenyos, garrells i amb una boca
     Totes necessitem un esbarjo; avui podem dir      de pam etc. pot existir una ànima capaç de fer fe-
amb sana alegria que els nostres anhels estan         liç la dona més dissortada de l'Univers? No us feu
complerts. La constància ferma i gran de «La Ta-      càrrec—els diu-—que no és el cos el que ha d'és-
lia Lloretenca» la trobem recompensada amb el         ser bonic? Teniu present sempre, volgudes ami-
factor d'un nou amic, que durà quinzenalment les      guetes meves, que abans de mirar el cos hem de
nostres impressions, les nostres converses i els      mirar l'ànima.
noètres somnis imprimits, sota el títol escaient
d'«AIRES LLORETENCS», sobretot per a nosal-                         MARUJA AUSTRICH I B1RLAIN
tres, en aquesta «Pàgina» que té per concellera la                                   ***
Nuri gentil, com nosaltres catalana de cor, a la
qual hem de procurar assemblar-nos en tot i hem            Per tal de canviar impressions encaminades a
d'acudir en la necessitat d'una pregunta, d'un ali-   la represa de l'obra de «La Talia Lloretenca», el
cient. d'un consol a tot mal tant espiritual com      dia 4 d'aquest mes, es reuniren a l'estatge social
material...                                           de l'entitat (Passeig de Mn. Verdaguer, núm. 5),
                                                      totes les senyoretes que integren la Secció Dra-
     Amigues totes les que compartiu la tasca         màtica.
d'emplenar la «Pàgina de la Nuri» que ella ens
alentí i ens guiï, perquè sigui la nostra una tasca        La nota dominant de la reunió fou l'optimisme
ben agradosa a totes les companyes a les quals        més falaguer per l'obra cultural de «La Talia».
arribi.
                                                           Entre altres coses importants s'acordà:
     Procurem dipositar tot el nostre esforç perquè        a) Col·laborar intensivament s l'obra del
tant moralment com material la Nuri sigui la con-     periòdic constituint un cos de redacció per tal d'en-
cellera i l'amiga íntima de tothom.                   grossar la «Pàgina de La Nuri» i difundir la més
                                                      eficaçment entre l'element femení.
                     LOLA COLOMER 1 ROCA                   b) Per medi de la paraula (vetllades, confe-
                               ** *                   rències, etc.) i per medi del llibre (secció de Bi-
                                                      blioteca) contribuir al foment de l'acció social po-
          No és el «os ei que interessa               pular i catòlica de la dona.
     Figurem-nos un grup de noies dels quinze als          Totes sortiren de la reunió altament compla-
divuit o vint anys. Quin grup més bonic! Quines       gudes i optimistes.
cares més alegres! Doncs bé; escoltem la conver-
sa d'aquestes noies i per un regular veurem que                                    ***
parlen de jovincells: de si són simpàtics o de si                     A les meves lectores:
deixen d'ésser-ho. Sempre es sent alguna d'entre
el grup que diu: «Si no fos que és guenyo, prou            Ha estat molt satisfactòria la profusió de res-
que m'agradaria...» Una altra, tractant d'un altre    postes a l'ENQUESTA del número anterior, algu-
                                                      nes fins delicadament afinades. En totes elles hom
   1   2   3   4   5   6   7   8