Page 2 -

2— AIRES LLORETENCS

Doncs, mireu-lo aquest any. No respira una altra vida? No veieu un llumet que crema cada vespre en aquell

gentil piset del començament del passeig? No us diu res aquella claror? Atanseu-vos-hi entreu-hi. Allí no hi ha

indiferents allí hi ha un formós estol de joves i simpàtiques damisel·les que treballen amb amor, sense desfa-

llir, robant-se moltes voltes hores de dormir—en aquesta edat tan necessari—per dur a feliç camí aquesta gran

obra que s'han empresa: El ressorgiment espiritual del seu estimat Lloret.

Es una obra magna, una obra que va auriolada d'un gran esperit de sacrifici, és el que podríem dir-ne

l'obra cim de Lloret, és de les que sabem quan comencen però que no tenen fi com diu el gran Maragall en la

seva Oda Infinita

«Tinc una oda començada, , t,
.. tot quant canta la ventada

que no puc acabar mai

dia i nit me l'ha dictada tot quant brilla per l'espai»

I així mateix com diu el poeta, aquesta bella obra nostra també ens ha estat dictada dia i nit, infiltrada en

nostres ànimes d'infants per una altra ànima exquisidament sensible i d'una espiritualitat sublim imponderable.

Ella en nosaltres ha germinat, s'ha fet adolescent i per fi ara a esclatat triomfant encara que modesta i ru-

blerta d'una nova vida purificadora encara que tot just nascuda..

Ajudeu-nos!! Col·laboreu tots en la nostra tasca lloretencs i forans!! Feu que no caigui en terreny estèril

aquest gra de bona llavor que sembrarà arreu aquest humil periòdic.

Tot

LLORET TE «BIBLIOTECA»

H eus ací tres mots ben senzills i ben aviat Hem de buscar-lo, doncs més endarrera el factor de la
dits, i que, de primer entuvi almenys sembla movilització. Són els mestres, els pedagogs, els pares, els pri-
que no ofereixin cap importància: Lloret mordials factors d'aquest moviment, els quals coneixedors im-
té «Biblioteca». mediats de les necessitats i conveniències dels llurs ésssers
!Nosaltres emperò, voldríem remarcar-ne tota la seva estimats, demanen el doctor, i es desvetllen amatents en re-
valor imponderable. cerca de guariment, si es tracta d'alguna dolència, o en re-
Si per Biblioteca entenem un saló de lectura o unes pres- cerca d'un millorament o poixança més esplendorosa, si es
tatgeries de multiplicitat de llibres, com vulgarment sona a la tracta d'una naturalesa ja sana.
oïda acfuest mot, vertaderament res de singular tindria en
aquest cas la nostra Biblioteca. De biblioteques d'aquesta me- Ara bé. Correlativament a aquesta movilització tan
na n'havem vistes moltes, i àdhuc en veiem en cada ateneu, amatent del mestre i del pedagog i del pare en busca del dei-
en cada centre, i en tota entitat que, de prop o de lluny, porti xeble, i de l'educand i del fill, hi ha també la del deixeble
el títol de cultural. al mestre en fretura de copsar idees noves i més amples co-
Trancameht i amb modèstia no ens imaginem pas així neixements, la de l'educand que segueix al pedagog en millora
la nostra. !Ni un saló de lectura ni molt menys una gran i eixamplament de les pròpies facultats, la del fill (\ue viu i es
prestatgeria atapeïda de llibres. belluga a l'entorn del pare vivificat i enardit per la imitació
La nostra Biblioteca volem cjue sigui el llibre mateix, dels seus exemples i aprofitant-se de les ensenyances pater-
vivent, però, i actiu, que, a la manera de l'amic i l'amat, es nals... En un mot, és el jove, és l'amic, és l'home que s'apropa
busquen amb el lector, s'encontren, s'estimen i es compenetren a la companyonia d'un altre ésser, d'un altre amic com a le-
i viuen vida de veritable cordialitat. En termes més propis: per nitiu de les seves tristors i difusió de les seves alegries...
Biblioteca entenem aquí /'apostolat pedagògic del llibre.
D'escàs profit esdevindria una farmàcia, sèrvint-nos Heus ací, doncs, per comparança, apuntats els elements
ara d'un exemple, enc que fos molt fornida de remeis i de primordials de la Biblioteca bellugant-se i actuant alhora-.
famosos específics sense un farmacèutic apte que, coneixent Biblioteca, Bibliotecari, Llibre i Lector.
les propietats de quiscún, els despatxés amb discreció.
Tampoc faria gran cosa el farmacèutic sinó hi baves Tdès, escolteu: SVo precisen pas molts remeis per la cura
la recepta del metge que ordena o prescriu. d'una malaltia, n'hi ha prou amb els adequats-, no precisen
£1 metge, a la vegada, també necessita d'altre per a ac- moltes viandes per a nutrir el cos, n'hi ha prou amb les que
tuar, necessita que se el demani i es sol·licitin els seus serveis. continguin les vitamines necessàries, no precisen moltes flas-
3 encara en el cas present, el treball d'ell, malgrat no ésser sades per a donar-nos escalfor, n'hi ha prou amb les que ens
petit, queda reduït en actuar gteneralment sobre naturalesses donguin les suficients admòsferes calorífiques.
malaltisses o espatllades.
Diem això, perquè, a part, tampoc a la Biblioteca li
precisen molts llibres, car n'hi han prou amb els que atenguin
a la necessitat del lector.

(Continua a la pàgina 6)