Page 1 -

Any 1 Periòdic quinzenal de literatura, art i humor i d'Informació local Núm. 2

Surt als dies 1 i 16 de cada mes. Redacció i administració: Passeig de Mn. Verdaguer, núm. S - pis

Lloret de Mar, 15 d'octubre de 1933

EL NOSTRE RESSORGIMENT

«Bon hivern i fins l'any vinent si a Déu plau... Adéu Maria; adéu Conçol, escriu-me ben aviat... Passint-ho
bé, bon viatge!—Estiguin bons i vinguin a veure'ns si vénen a Barcelona...—Adéu Jordi, maco, fes-te ben gran
i estudia força...» aquestes i d'altres no menys afectuoses paraules de comiat són les que entre petons, abra-
çades i estretes de mà, sentim a la plaça dels autoòmnibus durant aquesta primera quinzena d'octubre.

S'ha acabat l'estiu; els primers freds comencen a deixar-se sentir, tothom ens deixa...
Estiuejants!! Lloret us diu a tots adéusiau o millor encara a reveure i bon hivern!
Amb el retorn a la llar volguda us emporteu també aquella nota fresca de joventut i alegria que sadollà al
nostre la vostra vinguda.
Ja durant uns quants mesos, ela mesos del fred, no veurem per les nostres famoses platges aquella gentada
afanyosa d'acostar-se i endinsar-se en aquest mar tan blau en cerca d'una frescor i benestar que la ciutat amb
tot i el seu bullici i la seva grandesa no pot donar-los.
Ja no oïrem per aquest magnífic passeig lloretenc aquells estols de joves i senyoretes amb les seves fres-
ques i jovenívoles rialles acompanyades en perfecta harmonia del xiu, xiu, eixordador esbojarrat i xiroi de les
aurenetes...
El jovent de casa tampoc hi anirà, també en fuig, li fa tristesa... pobre passeig!
No més els diumenges, quan farà bó, a la sortida de la missa d'onze i com si tothom hi estes convocat
d'un any per altre, veurem que la gent s'hi atançarà, aprofitarà contant-los un per un, els minuts que esperant
l'hora de dinar, podrà fruir d'aquell sol enyorat i vivificador.

***

També el comerç i la indústria lloretenca sentiran més que ningú aquest abandó temporal que fa de nos-
altres la gent de fora.

Es evidentíssim que l'estiueig representa per & ells una de les fonts més capdals per al desenvolupament de
la seva vida econòmica.

Què fora Lloret sense estiu? Amb quins elements de vida compta? Dissortadament hem de convenir que
no els té suficients per a viure'n tot el poble.

Però sortosament, té una bellíssima qualitat innata, es fa estimar, és franc, en una paraula és cor obert
com a bon poble català que és.

Per això no hi ha ningú que no el deixi amb recança, que no l'estimi de debò, que no es dolgui de pensar
que durant l'hivern, Lloret no és el Lloret que ells coneixen el que voldrien que fos sempre.

Realment, fins avui, el Lloret d'hivern és pobre, és migrat tant econòmicament com espiritual.
Però d'avui endavant i sembla que gràcies a Déu serà per sempre Lloret ressorgeix, sí ressorgeix amb tota
la plenitud de les seves forces. Volea la prova? Mireu, segiu-nos només fins al passeig, recordeu-lo l'any passat
i l'altre i l'altre i tots.
Què en recordeu? Un passeig desert, pobre de llum, amb una calma que si de tant en tant no fos trenca-
da pel viu xiulet de la tramontana seria aclaparadora, faria basarda... un bri de llum que s'esmuny porugament,
com temorosa del fred, pels porticons mal tancats dels cafès, plens de gent, la majoria, o bona part d'ella indi-
ferent a les coses del poble i l'altra portada allí per la necessitat imperiosa, mancats d'un lloc millor on poder
a la vegada que esbargir-se instruir-se agafant per company dels vespres un bon llibre..., algun que altre vianant
que passa amb pas lleuger, abrigat fins als ulls, sense parar-se ni girar-se enlloc, afanyós d'arribar aviat a casa
seva on sap que trobarà un bon foc que bó i esperant la seva arribada li haurà encès l'esposa o la mare amo-
rosament... això és el que recordeu.