Page 10 -

IT? · ~~;n~ .f!'~Y J ~ :s • ~ ee~ te: nT"".T'r

~~rolamellt noudes i fets : - - - - - - - - - - - -- - - - - - -- -

ElSr. Garrigaobtinguéelpermís de construcció el Sostre de la saleta del piano.
27 de gener de 1887, segons consta alcostat mateix dela Esple nd ida cam bra de bany modern ista , actualme nt cons erv ada.
sol·licitud. Vacostar-li 80 pessetes.Segurament que el
nostre «americano» va podergaudir poc d'aquella nova Mobiliari de v ímet d' aire colonial.
i sumptuosa llar,jaque morí alvoltantdel1889.deixant
heretera la seva esposa Merce Garriga i Bitlloch. A
Cuba, mentrestant, l'empresa familiar anava desenvo-
lupant-se ies convertia,aprincipisde segle, en laraó so-

cial «Garriga ySureda S. enc.»i l'any 1906 s'arnpliava

notablement amb l'adquisicióde la fabrica de rajols i
teulesanomenada «Mercedes» ,com la Sra. Garriga.

Pelque fa ala segona casa,la de més allevant,que
completal'illaiconstaen els assentamentsregistrals an-
tics com del Passeigdel Mar núm . 21, degué ser cons-
truida despr és del 1887: cosa que es dedueix dela forma
i materials de construcció i d'altres reíeréncies. Per
exemple: en fixar els Iímits per labandade ponent la ins-
cripció aclareixque «afronta amb casa i hort propietat
de Merce Garriga iBitlloch». La Sra. MerceGarriga va
quedar vídua molt jove, al voltant deis26 anys, ésadir,
cap el1889. Comque veiem que esparladelaseva casa
- noesdiuladelSr.Enrie Garriga- hemde creureque
jaera considerada ella la propietaria i, per tant, que ja
haviapassatl'any1889 en elqualcomenca la seva vidue-
tal. D'altra banda, si es refereix a l'edifici veí, lógica-
ment pressuposa l'existencia previa d'aquest. No hem
trobat, pero,lesdatesprecises alRegistre niel projecte
ola instancia demanantelpermís de construcció al'Ar-
xiuMunicipal, almenys per ara.

Aquesta segona casa sabem, malgrat tot, que co-
menea essent propietat d'un altre «americano» , 10a-
quimTerrats i Monter, del cornete. Aquest, previa-
ment, havia comprat un solar a Maria Merce Matamo-
ros l'any1855 - I'anyque a Madrid s'estrenava "Mari-
na» ,demoment comasarsuela-al qualn'afegíun altre
de contigu, de 45 m', adquirit directament a l'Ajunta-
ment, procedent de l'abans esmentada parcel·lació de
les terres anomenades «Sa Pallissada»- possible refe-
renciaauna defensa contralamarabasede pals-, que
havia pagat a36 cts. el pam quadrat, "en buenas mone-
das deoro yplata», el 18 de marc de 1879.

Uns anys després,comdeiem ,Joaquim Terratsféu
edificarelsolar idota la casaconstruida-que , conjun-
tament ambla finca,esvalorava llavorsen3.132 ptes.-
d'un quartdeploma d'aigua «d'EnCua», de laminadel
Puigd'EnPla. Laconstrucci óde mines icanonadesque
portaven l'aigua correnta les cases fouunaaltra de les
realitzacionsdeis hisendatsdel Lloret d'aquelltemps.

JoaquimTerrats, a qui se li havien mort l'esposa i
els diversos fills que havia tingut, féu testament el 10
d'agost de 1908 imoríel10 dedesembre de 1915deixant
heretera la Sra.MariaCristinaTerrats iBravo,que resi-
dia a Má laga, casada amb un militar retirat anomenat
AlejoCantó iCarbonell. El 24de gener de 1915laSra.
CristinaTerratsvengué lapropietatper12.500 ptes.ala
Sra. MercéGarriga i Bitlloch.

latenim, dones, laSra. Merce Garriga propietaria
de les duescases que formavenl'ilIa completa, una ob-
tinguda per herencia delseumarit i I'altra per compra.

La Sra. Merce mor el4 d'abril de 1940. Per testa-
ment de20 d'abrilde 1933 haviadeixat, entrealtres fin-
ques, lacasaheretada del seu marit alesseves filies En-
riquetaiMariaila casa compradaala Sra.Terratsalseu
fillSalvador Garriga i Garriga. També deixa una casa
del carrer Prat de la Riba núm. 7, edificada I'any1906,
atots tres germansenconjunl.

SalvadorGarriga i Garrigava ser un dels membres
importantsdelafamília. D'encade la seva incorporació

10