Page 9 -
P. 9
~ 11 4 1 . . .'-J"'rn-n \1':: nT""ítt
v. m - m T r r n 7
I. ~
__ notícies i fets
REHABILITACIÓ DE LA CASA GARRIGA, ENEL CENTENARI DE LA
SEVA CONSTRUCCIÓ (1887-1987)
LA PETITAHISTORIA DE LES CASES GARRIGA ~
I EL SEU CONTINGUT
An tiga fotografia de la Casa Garriga amb [acuna al Passeig Verdaguer a les primeres décades de
L'Ajuntament de Lloret de Mar va adquirir, I'any l'actual segle. En primer ierme, la Sra. M erce Garriga i Bitlloch i les seves filIes.
1982, lescases Garriga que formen, totes dues, unailla
sencera , entre el passei~ de CamprodoniArrieta,elde A I'arxiu municipal queda alguna relació nominal clau», Contrastant ambaquesta situació,els Garriga de
Verdaguer,elcarrer deloan Durall i latravessia de Ve- de compradors de parcel·les. Hi figura algun Garriga, cent cinquanta anys després, mercés ala navegació i al
necia. del qual ignorem el grau deparentesc amb ladarrera fa- seu treball aAmérica, jatindranunaltre poder econó-
míliapropietaria de les cases alesquals ens hem referir. mic i, alguna branca concreta de la família, destacara
Així com I'edifici de l'Ajuntament, construit el Pero atítolanecdótic, val la pena feresmentd'un Anto- dintre delapoblació. L'edificació de lesavui anomena-
1872, tanca elpasseig de Mn. lacint Verdaguer per po- des cases Garriga n'és unaprova.
nent, la facana d'una de les cases Garriga el tanca per ni Garriga quecompra unaparce1·la de 2.580 pams qua·
llevant, donant a aquestazona, malgrat tatesles trans- drats per 525lliures; unJoanVila iGarriga que en com- La construcció
formacionshagudes, encara un cará cterespecial. pra una altra d'igual, per 400 lliures, etc. Si més no, el
Com diu alapart superior de lafacana,laCasa Ga-
Defet,abans,les cases deis «americanos»o«india- que queda ciar és que els Garriga tenen jacapacitat ad- rriga que esta encarada cap el Passeig Verdaguer fou
nos»omplientotelpasseig marítim deLloret ibona pan quisitiva iestan lluny d'uns avantpassats de principis del edificada l'any 1887 i l'encarregáelSr. Enric Garriga i
de les vies principals. El Passeigde Mn. lacint Verda- Mataró. Ara s'escau, dones, el centenaride I'edificaciá
guer, concretament, va néixer com a resultat de les no- segle XVIII quetenien autentiques dificultats de subsis- i és ben interessantque siguijustament enlacelebració
ves alineacions i deI'urbanismede l'época, i de lasavia tencia. Recordem, per exemple, aquella Cristina Garri- d'aquesta efemérides quan lacasa és rehabilitada idedi-
visió d'uns arquitectes entre els quals vadestacar,preci- ga, vídua, cap de família , que figura en elcens de 1716, cada aús públic i cultural per ala poblaciá.
sament, el de la Diputació de Girona, Martí Sureda i d'uns quaranta-vuit anys d'edat, amb unfill de catorze i
Vila (1866-1947), que,ditsigui depas, fouacadé mic co- una filia de setze, que «és pobre per tenir son marit es-
rresponentde la«Real Academiade Bellas Artes deSan
Fernando»i vocal de la Comissió Provincial de Monu-
ments, entre altres cárrecs queva tenir.MartíSureda va
concebreelpasseig que després portaria elnomdel poe-
taVerdaguer,amb les justes mides,sense exageracions,
com un saló, enla zona guanyada al mar,
Darrera l'Ajuntament,per un cantó, iapartir de la
Casa Garriga,per I'altre, al llarg de lazona immediata a
la platja, en direcció a ponent i a llevant, respectiva-
ment, es procedí, ales darreres décades del segle passat,
a una parcel-lació deis terrenys comunals, que es van
anar venent ique foren adquirits, majoritáriament, pels
indians repatriats, els quals hianarenedificant les seves
noves cases, de carácter senyorial, amb tendenciesneo-
clássiques, eclectiques, colonials o modernistes.
D'aquesta manera, l'Ajuntament, a la vegada, recapta
diners per pagar les obres de la nova Casa de la VI1a,
d'estil neocl ássic, obra de Félix de Azúa ide Martí Sure-
da .
Enrie Garriga i Mataró, com molt lloretencs, se
n'havia anat a Am érica de jove, per fer fortuna. Es va
instal·lara Cuba, concretament aCienfuegos, on I'any
1866 vafundar; junt amb elseu germa loanBta. iun al-
tre soci, uns grans magatzemsde fustes i materialspera
la construcciá sotael nom de «Garriga Hnos.&Muro» .
L'empresadeviaanar béiEnrie Garrigaaplega la fortu-
ra suficient per ferconstruiraLloret,alcapde vintanys
justos, la casa que presideix, des de llevant, el Passeig
Verdaguer. La instanciaque adrecá a I'alcalde dema-
nant elpermís d'obres,ambdata del 13de desembrede
1886,deiaenel paragraí principal:
«Que habiendo proyectado edificar casaen elsolar
que poseeen el extremo de la rambla... cumpliendocon
lo prevenido en las Ordenanzas Municipales, acompaña
el perfilde las fachadas,para su aprobación...».
Hem de lamentar que aquest perfil queesmenta,en'
dibuix atintasobre paperde barba i aescala 11100,con-
servat aI'Arxiu Municipal, estasense signar,per la qual
cosano sabem,de moment,quin mestre d'obres oarqui-
tectes va projectar lacasa.
9
