Page 7 -
P. 7

C::i.c 1e d.e N"ad.a.1

                                  La f esta deis Sants Reis.

     Encara que l'Evange li no digui que els personatges de l'Orient que anaren
a adorar a j esús fossin reis, una tradició antiquíssima els presenta com a tals;
lo qual sembla degut al desig d'expressar que eren persones d' alta conside-
ració, com ho fa la Litt'.1rgia aplicant als al·ludits personatges textos en que es
parla deis reís de Ta rsis, Arabia i Saba. Sant Bed a recull la llegenda de repre-
sentar-los amb els colors 1.n és característics de les races humanes i comp re-
nent rotes les edats; a ixó és: Melcior, vell de ba rbes blanques; Gaspart, jove
i roig, i Baltasar, moreno o negre i barbut. Axí es volia simbolitzar que tates
les races i tates les edats anaren a adorar a j es ús.

                         ADORE M A L S E NYOR.

     Germans, adorem al Senyor! Cada un deis Congressos Eucaríst!cs és una
repetició de !' espectacle d' amor e ntre els homes, perque, els que estimem el
Senyor, estimem també la humanitat. P er aixo hem de fer ressaltar la resso-
nancia d' aitals Congressos, a fi d' afermar-nos cada dia més en les nostres
conviccions.

     Hi ha hagut congressos en diverses capitals de nacions catoliques, com
Madrid, Viena i Roma, celebrats amb vertadera pompa. El de Londres ting ué
una extraordina ria ressona ncia per haver estat el prim er Congrés Euca rístic
celebrat en un p oble de parla anglesa, i fou hono rat pe! representant de l Papa,
cosa no mai vista en el transcurs de tres cents a nys, essent un esdeveniment
grandiós la processó. Després seguí el de Colonia, i a seguit el de Montreal
(Canada), essent aquest el primer que es celebra a America, d' efectes molt be-
nefi ciosos pel Catolicisme, fent creixer la devoció al Santíssim.

    La guerra gran interrompé aquestes manifestacions imponents del Catoli-
cisme triomfant, fins a I' any 1924 que es celebra el XXVII Cong rés Interna-
cional Eucarístic a Amsterdam, essent els frui ts fecundíssims, car a Hola nda la
majoria és protestant i nega la presencia real de j esucrist en l' Eucaristia.

    El segle XIX passa a la historia co m el seg/e marüi, pel gran entusiasme
religiós manifestat de mil maneres envers la Verge Ma ria. Es quasi segur que
el segle XX passara a la historia com el seg/e eucarfstic.

                           LA S A G R A D A F A MIL IA

    En la present dominica que segueix a la Epifanía, la festa de les revela-
dores manifestacions del Fill de Déu als homes, l' Església ens fa penetrar en
la sagrada Casa de Nazaret, per a que venerem profun dament l'altíssima san-
tetat que allí regna, i aprenguem a imitar les d ivines virtuts que allí practi-
quen el fidelíssim Patriarca Sant josep, I' Immaculada Verge, Mare del Verb
fet home l' humil, obedient i amo rosíssim j esús. Benaurada aquella casa de
Nazaret, on nosaltres deuriem cuidar d' habitar-h i en esperit, corn ens ho fan
desitjar l'lntroit i el Gradual de la missa, fent que sovint la nostra anima re-
posés en la consideración i la fruició de la vida perfecta d'aquella trinitat
terrena.- (De /'Eucologi.)

                                                                                                    Ttponafta Carreraa.-Giroaa.
   2   3   4   5   6   7   8   9   10   11   12