Page 6 -

Evangeli (S. Lluc, cap. II, vv. 42·55.)

VAN j esús havia fet dotze anys, anaren ells a j erusalem, segons la consuetut
de la Pasqua; i a l'entornar-se'n acabades les festes, l'lnfant jesús resta a
j erusalem sense adonar-se'n els s eus pares. 1 feren una jornada de cami, pen-
sant que era amb la comitiva; després el cercaren entre els parents i cone-

guts , i no havent-lo trobat, s 'entornaren a jerusalem a cercar-lo. 1 passa que al cap de tres
dies el trobaren en el temple, seient entre els doctors, i escoltant i preguntant-los. 1 tots els
qui el sentien, restaren pasmats de la seva lnteMigencia i de les respostes que feia. Ells, en
veient-lo, tots s 'en meravellaren. ! la seva Mare li digué: cfill, com és que hagis fet axo amb
nos altres? Vet aquí que el teu pare i jo, afligits, et cercavem.• 1 Ell respón: el perqué em
cercaveu? No s abiau que jo he d'ésser a les coses del meu Pare?• - l ells no entengueren
axo que els deia. 1 devalla amb ells a Nazaret, i els estava subjecte. 1 la seva Mare conser-
vaba totes aquestes coses clins el seu cor. I j esús pujava en sabiduría i en edat i gracia
davant de Déu i deis homes.•

E :XPOSICIO' .- Els evangelistes sempre que's presenta l'ocasió fan

notar que j esús cumplia exactament la Ilei de Moisés; i el mateix j esús deia

durant la seva vida pública: 1:.no he vingut a desfer la llei, sinó a cumplir-la.

Tots els homes jueus, des de l'edat de dotze a nys, segons la Ilei de

Moisés havien d 'anar tres vegades l'any a j erusalem per a adorar a Déu en el

temple san t. I és perxó que sant Lluc en l'evangeli d' av ui fa notar que jesús

a !'arribar a !' edat de dotze a nys va cum-

1 1plir amb el precepte de la Ilei.
N_. m~. d~u co~s.1der~r a son
• prbx1m mfenor a s1mate1x.
Erem esclaus, i jesus ving ué a donar-nos (S L .

la llibe rtat; peró la llibertat verdadera con- · luis.)

sisteix precisament e n subjectar-nos a Déu i a la seva Ilei santa. Aq uells qui
no volen subjectar-si, moguts per un desig de falsa llibertat i de seguir les
inclinacions del cor, cauen irremisiblement en la vil esclavitut del dimoni i
del pecat.

Imitern a j esús i posseirem en la terra la noble llibertat deis fills de Déu
i en l'eternitat sera el nostre cor plenament satisfet, puix serem pa rticipants
de la felicitat del mateix Déu.

Patrona. de la S etmana: Sta.. Ba.silisa, mr.

Donzella d' Antioquia, noble i rica, fou lía l Basilisa se avingueren a fer de mestre::>
donada a Julia, antioquí, també, i com ella i apostols entre'ls cristians: Julia cuidava
deis homes; Bas ilis a de les dones: ella fund~
de noble nis!-.aga, per PSposa. Julia havia fet com una mena de Cenobi, on acullia don -
vot de castetat, pero sos pares volgueren zelles i vidues, i les ensenyava l animava
qu'es casés, i ell, després d'haver pregat i per a sufrir el martiri, en cas de que la per-
demanat arnb molt fervor, l' auxili celestial, s ecució arrivés a Autioquia. No cal dir com
se s ubjecta a la voluntat paternal: celebra-
des les solemnitats nupcials, Julia digué a prepararía Basilisa aquelles dones; pero cap
Basilisa el vot que tenia fet, i coneguent ella arriva al martiri: hagu~ divinal avis de que
que viure en santa castetat i virginitat era l a gloria i els llorers de la persecució serian
pera Julia, mentre que ella i ses deíxeble~
mes agradable a Déu, s 'avingué a n'aquesta morirían avans de mort natural.
vida millor. Moriren els pares deis sants
esposos, i ells vengueren totes ses hisen- Axi succeia; s is mcsos avants del mnr-
des, distribuint tot lo que tenien entre Is tiri de S. Julia, moría Basifisa santament, ¡
pobres. OC'vingué la persecució decretada després, durant aquells mesos, les devok5-
pels Emperadors Dioclecia i Maximia, i ju- deixe bl es .