Page 3 -

I CICl!..E DE NADAL
La festa de la Epijania.

De importa ncia cabdal és aquesta festa en la Litúrgia cristiana, encare que

desconeguda tamb é en el seu verdader significat de gran part del poble cris-

tia, el qual no obstant l' ha embellida amb !endres tradicions i famili a rs cos-

tums que Ji don en un gran atractiu i un sublim s ignificat. '
La grandesa i sublimitat de la festa de la Epifanía ja ve d es de Ja més re-

mota antiguitat cristiana i sempre l' han conside rada 'Is pobl es con l' anunci

solemne de la redempció humana.
Epifania vol dir manifestació, i pe r aixó. en Ja Jitúrgia d e I' EsgJésia s' han

lligat amb aquest nom, i s' han vinculat a n' aquesta festa tots els reco rds de

les manifestacions del Redemptor a l' huma nal llin a tge.
: r - - - - - - - - - - - - -El nai.xement del Fill de Déu fet Home

1 1er.a 1a pn·m·era. 1· pr.mc1. pal ma.rnºfestac1. ó que
u nB1.evtelersm.1tiaetsl dCea1slvva er ir i.stóanb les
les
fe1a al món; 1 en· aquest sentit era la f esta savis.

de Epifanía una sole1_11nitat pa rticular en di- :-_.._,,..,._.,....,..._ _""""'""""--..:

ferents esglésies; de manera que e n moltes d ' elles es cele braven e n un ma teix

dia les festes d e Nadal i la de la Epifanía, no essent possible separar fins a

últims del segle IV la celebració d e les dues refe rides festes en dia difere nt.
Altres glorioses manifestacio ns d el ·bon j esús recorda l' Església als seus

fills en la diada d' avui, com són el seu baptis me en les aig ües del ri.1:1 j o rda
el miracle realitzat en ies noces de Ca na d e Galilea.

U'":n. cas e:x:.traord..:l.::n..ari.

En el convent de monges fra nces- L' e moció fo u g ra n en Ja sile nciosa
canes de He re ntals (B elg ica), hi ha resid encia d e les fra ncescanes d e He-
una monja que d es de fa alguns me- re ntals.
sos té les ferides o llagues d e Nostre
Senyor. Es aquesta Sor Rumolda, que S or Rumo lda ex plica d ' aq ues\o.
perla seva pietat i la seva humilitat ma nera el cas a les seves germ a nes i
té edificats a tots el qu e la coneixen. després a totes les a uto rita ts, així
Filia d' uns pagesos, e ntra en relig ió eclesiastiques di ocesanes com a les
fara uns deu a nys. Actualment té 30 mediques: «Tinc pe r costum p regar a
anys d' edat. Anima senzilla, d ' ins- Dé u per els pecé!-d ors, d e ma na nt-li
trucció rudim enta ria, Sor Rumolda sofrir pe r la seva salvació els matei-
solament ha freqüentat la escola pri- xos turme nts que el diví Mestre sofoí
maria. La seva acti.tud és sempre tran- e n la cre u.... >
quil"la i molt fra nques les seves r.ela-
cions amb les altres religioses. Sor Rumolda pa teix, les seves 1'1a-
g 1:1es sagnen, es cicatritzen i toooen a
Un día, les mans, peus i costat de 0 brir- se .tot sovint.
Sor Rumolda, s' ob riren, raja nt saAg,
de la mateixa ma nera que sagna re n B s metges estan observant-la i les
el dia de la Passió les mans, els peus a uto ritats eclesiastiques s' ocu pe n
i el costat de Jesucrist crucificat. d' aquest s uccés, procura nt qu e la
religi0sa no sia obj6cte d ' una c urio-
sita t intempestiva.

.._,-~-~

Tl pografl a Carreras. = Gl ro na.