Page 7 -

A:.•d Aquí 11proflt11 h é e1 1erPps ded c ,. nf· ,e d? s1ud1 des P<1res !ltecs. i e•crigué sa ob·a

capdal, els do1ze l11bres de a ..,ma Tr1n11a1, 1 al gul"\S h1mm s A l com...ni;dmeut de 1'any 500
reto ro" a :id pa1r1a tr.ball dn1 de r- rm per curar el~ mas que 1·arr1on1,,me h<ivia fer entre
es fldel~ de le" Gal·e.-.. i pogué 1hurar- l , s del Q'ra" error d'aquella época. A 1 any 566 fin{

en la p1u del Senyor E- P •re 1 Docrur de 1a rgiesia per I • emrn, ncid de sa \'1 rlut 1 de ses

obres d "dmirnble sab1dur1a. A mes de Id gran obrt1 uog1111111ca mentrtda mé~ amunt es
c•ogué tractats h stó 1c-pol· mies tres d r g>1s al Emper"d' r Cons1,,nci 1 <1l1res ::.o!'lr ~ el
Conc li de Nicca 1 co ntra el s orn r ns. e'timab e' Ol> e::. exe1o1é11qu~s 1 alguns hi11111es de mo

g1st rol e::.lructura l bella ln!> pirdCIÓ poetica: es un grdll ne::.lre de Id Div10J1dt de Jesucrist,

t de.i capdal de so:i e::.crts.

Diierentes formes d'oració t!D la anti"üetat.-En les primiti-
ves reuntons cristianes i en el mat eix comensament de l·Iglésia, l'oració
tenía diferentes formes. A voltes els fide ls o raben en comú, resant salms
o cantant lo que St. Pau anomen a ca n tics espirituals; avans o després
d'ells se llegíen a lgun s pasatges deis Llibres Sagrats que s'ofcríen a la
meélitació dels fidels. Altres vegades l' oració era silenciosa i se dirigía a
Déu sens que prengués una forma precisa extenor. Altrament el presi-
dent de la comunitat o cualqu e fi.de l dirigía sa paraula a la asamblea,
diento cantant a impuls de l 'Esperit Sant, mentres els assistents s'aco~
blaben a ell i rcsponíeo asa oració amb aclamacions, o no fos que algú
degués interpretar el lleogüatge, a voltes ininteligible d'algún profda.

Moltes d'aquestes tormes d'oració eren ja usatles pcl poble de Déu,
i naturalment foren tral>meses als cristians, hereus de les promeses i pri-
vilegis del poble escullit, i cridats a esser el verdader poble de Déu, la
nació santa, el sacerdoci reial.

Pero el cristianisme desentrotll a, amplifica aquestes formes d'ora-
ció, enriquínt-les i marcant-les amb son sage1l propi; aquells vestits, a
voltes mini;:os i espellingats, els babilla amb formosissim mantell de
porpra i or.

En él segle IV, quan la Liturgia devingué en plé desentrotllament,

quan la comunítat cristiana fou ja nombrosa, quan els fidels eren en
bell nombre, en esser permés el lliure exercici del ~ulte cristia, les for-
mes d'oració prenen el nom de Responsoris, versets, antífones, colectes,
prefacis; i molt convenient és en nostres temps, de pietat massa estra-
fcta, coneixer l 'ongcn i mecanisme d' aquestes oracions, que const1tuc1-
xen bona part Je l oració litúrgica, !'oficial de 1·Jglt::s1a, per tal d'm!)pi·
rar-nos en ella i orar ambla deguda propietat. (L'oració de l'Jglésía, de
D. Cabra!).

PENSAMENT

L' abnegació de si mateíx es la síntesis de tots els deures de la vida

perfecta A tots a dit el diví Mestre: S1gueu pcrfets. com ho és vostre
Pare celestial. Pcr a compltr aquesta vocació huvem de renunciar-nos
unir-nos a: i;acrifici que fa de si mate1x el no<>tre Capdill, estunar la
humiliacic'>, cls menyspreus. La salvació externa es com un gran casal
que sols pot fonamentar se en les profonditats de l'humilitat.cristíana,
demunt les runcs de nostre orgul ; i jamai l'home se mostra tan gran
davant de Déu com qua~ se sacrifica pcr lu sal\'nd6 ck sos ~<.·rmans.

1oiri. "La Edllorlai ó.c.ruaci1011":ocrn•