Page 2 -

La parada de Sesmond
de llavors, aquest servei d’arxiu ha anat creixent, s’ha anat
consolidant i ha anat desplegant les funcions i competències
que li han estat atribuïdes: el sistema de gestió documental;
la identificació dels fons; l’avaluació dels documents per
a procedir a la seva conservació o eliminació definitiva;
l’elaboració d’instruments de descripció i classificació dels
fons documentals; la garantia d’accés, consulta i reproducció
amb ple respecte als drets reconeguts de privacitat, autoria
i propietat intel·lectual; la custòdia i preservació de la
documentació en les condicions ambientals més idònies; la
difusió del patrimoni documental... Així, de forma pausada,
aquest servei d’arxiu s’ha anat fent més visible a la ciutadania:
el butlletí Sesmond, la publicació “Es Frares”, les exposicions,
la pàgina web, les xarxes socials... ens han permès explicar-
nos i fer arribar les nostres activitats i propostes a un públic
molt més ampli. Queden llunyanes, doncs, les condicions i
les instal·lacions amb les quals es va iniciar el servei d’arxiu
l’any 1992, amb un dipòsit de 100 m2, on es conservaven
600 metres lineals de documentació, i un petit espai de 15
m2 que feia, alhora, la funció de sala de consulta, sala de
classificació i àrea administrativa. Actualment, aquest servei
d’arxiu disposa de quatre dipòsits per a la preservació de
la documentació en suport paper (amb més 3.800 metres
lineals de documentació); un dipòsit per a la documentació
audiovisual, fotogràfica i sonora (on es conserven més de
100.000 imatges en paper fotogràfic, 500 pel·lícules, 2.300
vídeos i 400 cintes sonores); 10 mobles amb planeres (on es
guarden més de 480 pergamins, 3.000 cartells; 530 plànols,
100 cartes nàutiques), dos servidors informàtics amb una
capacitat global de 10Tbyes (on es conserva la reproducció
digitalitzada de milers de documents: pel·lícules, fotografies,
pergamins, plànols, expedients...); una sala de consulta amb 9
punts de lectura; una sala per al tractament de la documentació
audiovisual, una sala polivalent, un moll de descàrrega i
de tractament inicial de la documentació... i ben aviat es
disposarà d’un nou espai al centre comercial de l’antiga plaça
de braus que acollirà l’arxiu administratiu, amb dos dipòsits
per a la conservació de la documentació, sala de consulta,
sala per a la digitalització de documents, sala polivalent per a
conferències, presentacions, exposicions... Poc a veure, doncs,
amb les instal·lacions de fa 25 anys.
Al llarg d’aquests anys, el creixement del servei d’arxiu ha
estat conseqüència de diversos factors; i, sens dubte, un dels
que ha afavorit l’expansió del servei ha estat l’increment
periòdic dels ingressos documentals, que arriben des dels
diferents departaments administratius (i que conforma el 90%
dels ingressos), i de les aportacions extraordinàries que fan les
persones,famílies,entitatsoassociacionsdelmunicipi.Enaquest
sentit, cal assenyalar la bona predisposició i sensibilització dels
lloretencs, que cada vegada són més conscients de l’interès
i la importància de preservar el seu patrimoni documental.
Des de l’any 1992 molts ciutadans i moltes entitats han fet
cessió o donació dels seus fons privats per tal d’assegurar-ne
la conservació per a les futures generacions; però enguany,
aquest nombre d’ingressos ha estat realment extraordinari,
tant pel volum com pel contingut. Així, l’any 2016 es va
iniciar amb l’ingrés de dos grans fons documentals: el fons
audiovisual de la família Bernat, que conté un centenar de
pel·lícules (i que actualment ja estan digitalitzades i descrites) i documentació digital, la preservació dels fitxers informàtics;
la col·lecció de fotografies d’en Josep Valls –Bambi-, amb més
de 300 àlbums i 50.000 imatges de temàtiques molt diverses.
El dia 8 d’abril es va formalitzar la cessió del fons documental
d’una de les entitats més emblemàtiques de Lloret de Mar:
l’Obreria de Santa Cristina, amb un volum documental molt
interessant que abraça un període cronològic molt ampli, des
del s. XV fins al s. XX. Dos mesos més tard, el 3 de juny, es va
signar la cessió del fons patrimonial de la família Taulina, que
incorpora documentació de diferents branques: els Lluhí, els
Taulina, els Guitart, els Pujol de Senillosa, els Parés... Aquesta
documentació abraça un període històric molt ampli, des del
s. XVII al s. XX. També cal destacar l’aportació feta per la
família Garriga- Alum, una família lloretenca que va fer fortuna
a l’illa de Cuba i que, en conseqüència, va passar a formar
part del col·lectiu dels anomenats americanos. En aquest cas,
a banda d’entregar diversa documentació en suport pergamí
i paper, també han cedit unes pel·lícules molt interessants
dels anys vint i trenta del segle passat que mostren imatges
de la família Garriga a la vila de Lloret i a les propietats que
tenien a l’illa de Cuba. Finalment, al llarg de l’any 2016 s’ha
produït la cessió documental de la família Fàbregas: un fons
extraordinari que inclou la documentació recollida i produïda
per Esteve Fàbregas i Barri. Aquest fons conté una tipologia
documental molt variada: pergamins, fotografies, pel·lícules,
cartells, mapes, llibres manuscrits, carpetes, àlbums...; abraça
un període cronològic molt ampli, des de documents del s.
XIV fins el s. XXI; i ocupa un espai aproximat d’uns 140
metres lineals.
Però, a banda del creixement del servei d’arxiu que s’ha produït
a conseqüència dels ingressos documentals, també cal tenir
present un altre factor que ha afavorit el desenvolupament del
servei: les consultes dels usuaris; perquè cal recordar, tot i que
pugui semblar una obvietat, que els documents dels arxius es
conserven per poder ser consultats per les persones interessades
i, justament, aquest servei de consulta és el que dóna sentit a
la funció d’arxiu. En aquest aspecte, doncs, el servei d’arxiu
ha passat de les 134 consultes presencials de l’any 1992, a les
26.487 consultes (presencials i virtuals) de l’any 2016, amb
més de 7.000 reproduccions digitals procedents de suports
ben diversos: paper, fotografia, pel·lícula, plànols...
Podem afirmar, doncs, que el servei d’arxiu de Lloret ha crescut
perquè l’han fet créixer els seus ciutadans; que,en definitiva,són
els que ingressen i consulten la documentació que conforma el
seu patrimoni documental. En aquest sentit, el Servei d’Arxiu
Municipal no és únicament l’arxiu de l’Ajuntament de Lloret
de Mar (on es conserva la documentació generada per les
oficines administratives), sinó que és l’arxiu dels lloretencs, on
es custodia tota aquella documentació del municipi (en paper,
en pergamí, en pel·lícula, en fotografia...) susceptible de ser
conservada per a les futures generacions.
En fer balanç d’aquests 25 anys hom s’adona de les fites
aconseguides, però també pren consciència de les millores que
cal fer i dels objectius que s’han d’assolir. Al nostre davant
encara tenim reptes molt importants vinculats a la protecció,
organització i difusió del patrimoni documental lloretenc;
però, sens dubte, un dels reptes més complexos té a veure
amb l’impacte de les noves tecnologies: la digitalització dels
fons, la difusió a través de les xarxes, l’organització de la
la gestió d’accés a la informació; l’autenticitat i validesa de
les dades... Són alguns dels reptes que haurem d’afrontar en
els propers anys, amb la vostra ajuda i la vostra companyia.
2 Juny 2017