Page 21 -
P. 21
Els articles
Maria Moré i Glória Torrent a la perruqueria Comas. paper Canson i una caixeta d’aquarel·les i se l’emportava a
pintar al natural, a la rodalia de Lloret mateix, a can Carbó, a
Procedència: SAMLM – fons Comas. l’altra banda de la riera, on de seguida es trobaven els camps,
o a sa Caravera, sa Caleta o cala Banys, si el que volien era
altra com a màxim, que la gent coneixia per “Ca la Quimeta pintar un tema de marina. A ella li agradava, també, fer el
pentinadora”. Fou llavors quan es casà amb la Maria Moré, que mateix, i intentava pintar com ell. Aquesta afició a la pintura la
també era perruquera, i van obrir el negoci al carrer Cervantes. va mantenir tota la seva vida i no solament va participar en les
Aquest establiment va tenir, com hem dit abans, molt d’èxit, exposicions col·lectives dels Pintors de Lloret i del Cercle Artístic
i fins i tot hi venia gent de Tossa i de Blanes sobretot perquè Lloretenc, sinó que va fer diferents exposicions individuals a
donaven el servei de “permanents” del qual moltes perruqueries la sala de la desapareguda Caixa de Barcelona. D’altra banda,
no disposaven. l’interès d’en Salvador perquè la seva filla desenvolupés les
seves qualitats artístiques va ser sempre notori. Volia per a ella
A partir de 1951, en Salvador va complementar la seva feina el millor, en tots els camps i en tots els sentits, i m’explicava
de perruquer fent d’agent d’assegurances de l’Assicuratrice amb goig –ho recordo perfectament– que l’havia fet matricular
Italiana, i també va obtenir la representació de les màquines de a l’Escola Massana de Barcelona.
cosir Wherteïm.
En Salvador Comas Planet era, també, un assidu participant
En Salvador sempre va seguir fidel a la seva vessant artística dels viatges que organitzava el Casal de l’Obrera a través d’en
innata. Fins i tot ell considerava que l’ofici de perruquer Lloveras, especialment de la tradicional anada cada any a
no deixava de ser un art. Tenia el vell piano a la cambra del Lourdes. Solia ser company d’habitació del meu pare que, en
costat de la perruqueria, de manera que quan disposava d’una retornar, ens explicava com de bé s’ho havien passat tots dos,
estona lliure, li costava poc d’acostar-s’hi a practicar una atesa la bona compenetració que existia entre l’un i l’altre.
mica. Li agradaven particularment Chopin, Liszt, Txaikovsky i I els tips de riure que es feien, com criatures, quan, en alguna
Beethoven. d’aquelles sortides, algú tenia algun acudit especial o pujaven
a alguna atracció de mainada, oblidant-se de l’edat, o coses
Es pot dir, amb un toc d’humor, que si alguna clienta el sentia semblants. El pare sempre deia que en Salvador era un molt bon
tocar el piano, sabia que, en aquell moment, no tenia feina i company.
podia anar-hi de seguit, que la podria atendre.
Com deia al començament, m’ha agradat molt fer aquesta
També li agradava dibuixar i pintar, i va ser alumne del pintor semblança d’en Salvador. Més d’una vegada havia pensat
Joan Orihuel, que havia impartit classes d’art a Lloret en temps escriure algun article per a alguna revista local explicant aquestes
de la guerra, en una mena d’acadèmia que tenia instal·lada al vivències inoblidables de la meva infantesa a l’entorn d’aquelles
Casal de l’Obrera. Era un excel·lent dibuixant, i alguna vegada sessions de cinema. És el meu petit homenatge i la manifestació
el mateix mestre li havia fet ensenyar els apunts del seu bloc del més pregon agraïment a la persona que em va fer una mica
al pintor Josep de Togores, que vingué per primera vegada a més feliços aquells anys que solen marcar per la vida.
Lloret de Mar l’any 1940 i després ja hi passà temporades amb
regularitat. En Salvador Comas va morir el 22 de maig de 1991, em sembla
recordar que de forma sobtada, als gairebé 76 anys d’edat (li
Durant el temps de la guerra, per exemple, en Salvador portava faltaven només divuit dies per complir-los). Però va deixar prou
un petit quadern de la mida de la butxaca, de paper de qualitat, empremta perquè avui encara el tinguem afectuosament en el
en el qual dibuixava els seus companys, dels quals, més tard, nostre record.
repassant els apunts, explicava a la família com havien acabat:
“a aquest el van matar al front de l’Ebre, aquest va desaparèixer, Lloret, 27 d’octubre de 2015
aquest altre es va passar a l’altre bàndol...”. En l’època dels
treballs forçats a la qual abans ens hem referit, quan trobava una La Maria Assumpció, a qui es va demanar que després, un cop
pedra adequada i suficientment tova, l’esculpia amb el ganivet acabat l’acte, digués unes paraules de cloenda, em demana que
tot donant-li el perfil d’algun company. La Maria Assumpció sigui jo qui, a rengló seguit d’aquesta presentació, expressi ja el
encara en conserva alguna de les que no va regalar, de la mida seu agraïment i el de tota la família per la vetllada que reivindica
d’una moneda de 50 ptes. d’abans. la memòria del seu pare. Potser l’emoció li enterboliria les idees. Un
agraïment, doncs, sobretot dirigit cap a la persona d’en Joaquim
La mateixa Maria Assumpció ens comenta els seus records de Daban, arxiver municipal, i al seu equip de col·laboradors, que
petita, quan el seu pare, a estones lliures, prenia un bloc de treballa per preservar la memòria del nostre poble i dels personatges
que ens han precedit; i d’una manera especial, també vol agrair la
feina de l’anomenat “equip de savis” que cada divendres revisa les
imatges dels diferents fons dipositats a l’Arxiu i tracta d’identificar
indrets, fets i persones d’èpoques passades, fent, així, que no
passin desapercebudes i no restin per sempre en l’oblit. També vol
insistir, com a persona que ja ha dipositat moltes de les seves coses
a l’Arxiu Municipal, on en tenen cura amb un servei excel·lent, que
és important que els lloretencs en siguin conscients i que s’afegeixi
cada dia més gent a la llista de donants o dipositaris. Un agraïment,
també, per a Isidor i Tito Llorca, que, amb la seva professionalitat,
han sabut digitalitzar i muntar les imatges de les velles pel·lícules
d’en Salvador, de forma que permetin una visualització còmoda i
correcta. I, naturalment, l’Assumpció, la seva família i tots plegats
desitgem que la projecció de la pel·lícula us agradi i us faci estimar
més el nostre Lloret.
21 A b r i l 2 0 1 6